La Fúmiga: fusió entre la cultura de banda i l’alternativa

Són els responsables d’haver fet un dels èxits estiuencs de l’escena en valencià. Quedaven pocs dies per al Feslloch 2017 i La Fúmiga va sorprendre amb el nou videoclip de ‘Karrasketón’. Es tracta d’una cançó amb esbossos de reguetón comercial, però en lloc de l’accent colombià o porto-riqueny, fa servir un perfecte valencià de la Ribera. Les reproduccions del vídeo s’han comptat per desenes de milers; els comentaris i les comparticions de la novetat musical van brollar a Facebook.

Els assistents al Feslloch, de fet, ja se sabien la cançó i, quan La Fúmiga hi actuà, corejaren la lletra junt amb ells com si es tractara d’un tema dels gandiencs La Raíz. Fins i tot, els integrants de La Fúmiga asseguren que, al festival, hi van veure samarretes amb la serigrafia d’un dels trossos de lletra: “La nit és nostra”.  ‘Karrasketón’ ja és un hit de l’estiu.

LA FÚMIGA – ‘KARRASKETÓN’ (2017)

‘Karrasketón’ és una producció ambiciosa que ha comptat amb la composició del clarinetista i integrant del grup, Jose Beteta, i amb la veu de Mireia de Pupil·les. A més, a més, Mark Dasousa, dels Atomic Studio, és qui ha estat al capdavant de la producció musical. Tot allò que els de La Fúmiga van guanyar l’estiu passat amb la seua activitat, ho han invertit en fer el nou senzill. I encara en tenen tres temes propis més al calaix i que, prompte, voran la llum.

És per això que entrevistem a un dels integrants de La Fúmiga, Arturo Martínez. Ell és el líder d’un projecte “original, engrescador i festiu”, nascut fa 6 anys a la capital Ribera Alta i que cada volta és més conegut en l’escena valenciana i en valencià.

ÉS LA FÚMIGA UNA XARANGA?

Diu el refrany: “Si camina com un ànec, gralla com un ànec i nada com un ànec, llavors és un ànec”. Però, no. La resposta és clara i negativa: La Fúmiga no és una xaranga. Sí, inclouen només intruments de vent-metall i vent-fusta. I sí, versionen i interpreten cançons festives. Confondre una xaranga, que desenvolupa la seua tasca en ple carrer, amb una banda enèrgica formada íntegrament per intruments de vent és fàcil. Però La Fúmiga és més que això.

“Algú que no ens coneix de res, si t’ha de definir, ho farà com una xaranga, perquè la instrumentació és eixa. Nosaltres fugim d’això”, assegura el líder de la banda alzirenya. «Férem una col·laboració amb Miquel Gironés (dolçaina d’Obrint Pas) en el Feslloch, llavors, quan vam eixir, el públic cridava “la xaranga! La Fúmiga!”. No et pot sentar malament, perquè és d’on venim, però volem defugir d’eixa etiqueta».

Per a entendre en quin moment es troba La Fúmiga, des del grup expliquen que han tingut diversos “punts d’inflexió“. Durant els 6 anys en actiu, els alzirenys ha tingut canvis en el qui són, el com són i l’on actuen. “Primer érem una xaranga dalt d’un escenari. Després d’això vam passar a ser com una orquestra amb un espectacle de dos parts: l’una més comercial i l’altre més del rotllo alternatiu, on ens movíem molt a gust. Tocàvem principalment a nivell local i comarcal”.

LA FÚMIGA AL CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE (2015)

No obstant això, fa dos anys que La Fúmiga deixaren les actuacions amb dos parts: comercial i alternativa. D’aquesta manera, els riberencs féren un pas més per redefinir el seu Jo. “Passem a oferir un espectacle centrat en cançons del circuit alternatiu, públic objectiu del qual és qui assisteix al nostre concert. Per això, a molts bolos que ens arriben, ens demanen fer un espectacle rotllo orquesta i, llavors, ens toca dir que no”.

Este darrer “punt d’inflexió” de La Fúmiga, tal com la coneixem a data de hui, va ser al primer concert del 9 d’octubre d’Alzira, celebrat el 2015 i on hi actuaren Txarango i La Gossa Sorda. Fins a eixe dia, La Fúmiga eren, senzillament, una colleta d’amics que feien concerts als pobles de la Ribera Alta.

El grup d’Alzira tancava el concert i, en baixar de l’escenari, un membre de Pro21 Cultural s’hi va acostar a ells per oferir-los serveis de gestió: “Ells han aconseguit que, en poc temps, actuem en llocs que mai havíem imaginat que aniríem”. De fet, el proppassat 21 de juliol, La Fúmiga va actuar, per primera vegada, fora del País Valencià: a la Festa Major de Marata (Vallès Oriental, Catalunya).

PIONERS O UNA BANDA AMB PRECEDENTS?

Dins de l’escena alternativa valenciana, s’hi troben grups que juguen amb els mateixos esquemes que la banda riberenca. Parlem d’exemples com La Trocamba Matanusca o La Fístula Vallkànika. No obstant això, aquestos s’emmarquen en gèneres més concrets, com l’ska balcànic. “No les consideraríem un precedent perquè no les hem escoltat com per a inspirar-nos. Nosaltres venim de la cultura de la brass band internacional”.

Els de La Fúmiga s’inspiren, així ho assegura Martínez, “d’agrupacions com els Youngblood o els Lucky Chops, una brass band que va començar de manera informal amb actuacions al metro i que, finalment, s’han constituït com a grup”. Podríem dir que els d’Alzira han estat, en certa manera, pioners dins de l’escena alternativa valenciana. Han sabut trencar amb les limitacions conceptuals i geogràfiques d’una banda instrumental a l’ús.

LUCKY CHOPS A LA GRAND CENTRAL STATION DE NOVA YORK

L’ÀNIMA DE LA FESTA

“Nosaltres estem acostumats a tancar la nit. Hi ha molts bolos que, per una cosa o altra, no aconsegueixen tenir un ambient complet de festa. La Fúmiga tenim la capacitat de fer que la gent es quede. Una volta comencem el concert, el ritme és frenètic. Fem un espectacle enèrgic, no parem ni un segon dels més de 45′ de bolo“.

Precisament, companys d’escenari i cartell, com Aspencat, lloen de La Fúmiga eixa capacitat irrefrenable: “ens comenten que, en vore’ns, se’n van a casa baldats… Festa, energia, bon rotllet. Nosaltres no som uns cantants impressionants, però, tal volta, tenim altres coses com estes”, assegura Martínez.

En esta tasca per definir què és i quines sensacions transmet La Fúmiga, els arriben retorns com el següent: “de vegades ens diuen que som com un DJ que és posa els temazos del moment. Sense menysprear la figura del DJ, però, al cap i a la fi, és música en viu capaç de plegar el colofó de la nit”.

Però no es tracta només de repassar els èxits del circuit alternatiu, tant d’aquells que estan en actiu, com d’aquells que no. Des de La Fúmiga destaquen que, en certa manera, reviuen bandes històriques: “des de la humiltat absoluta, poder dir que mantenim viva la flama que deixen grups com Obrint Pas i La Gossa Sorda. Per a nosaltres és important que seguisquen sonant les cançons d’estes bandes”.

Hi ha qui serà contrari a qualsevol grup nodrit de la creació d’altres formacions i que funcione base de versions. No obstant això, La Fúmiga pretén fer més temes propis i que aquestos tinguen una qualitat mínima: “no ens va això de fer temes propis perquè sí, ho volem fer bé”. I ressalten: “hem de tindre en compte que el 80% del que toquem són versions a les quals li donem el toc Fúmiga: adaptem arranjaments al nou format i hi posem més ritme”.

MÉS ENLLÀ DE LA RIBERA ALTA

Viure a una de les ciutats més poblades del País Valencià, a una capital de comarca com ho és Alzira, hauria de ser sinònim de certs beneficis pel que fa a l’oferta d’oci local. Però, res més lluny de la realitat. La Fúmiga critica que els 12 anys de govern Popular ha minat la capacitat d’oci i cultura en Alzira. Davant d’aquesta situació, La Fúmiga va organitzar festes com el Fumivern i el FumiFest. Idees sorgides des de l’absoluta resistència juvenil i fetes de manera autogestionada.

“Organitzar el Fumivern té un missatge i rerefons polítics. El PP ha governat Alzira durant 12 anys fins el 2015. Als joves se’ns ha abandonat per complet i, pel que fa a la programació cultural, no s’ha fet res per nosaltres”. Des de La Fúmiga reconeixen que “som molt d’Alzira”. I això, estar tan arrelats a la localitat, els va impel·lir a fer quelcom pel seu poble.

“Era una festa que es feia per Nadal, completàvem l’aforament. Per tant, la gent sí que responia a este tipus d’ofertes d’oci. Fou una iniciativa pròpia totalment autogestionada: llogar una discoteca, organitzar un festa i oferir un concert amenitzat per nosaltres. Tot amb el risc econòmic que suposava i perdent diners”.

Però, han canviat les coses? “Per sort, sí. Han canviat: des dels concerts del 9 d’octubre, que ja són un referent, fins als concerts de les festes de Sant Bernat”, reconeix el líder de La Fúmiga.

VÍDEO PROMOCIONAL DEL FUMIFEST 2015

No obstant això, La Fúmiga, un grup tan establit a la Ribera, s’encara a un estiu farcit de dates fora de les fronteres comarcals: “a la Ribera Alta no tenim quasi concerts, Almussafes seria l’únic poble de la comarca. Tenim força dates pel nord del País Valencià. Segurament, perquè vam estar en la festa de les paelles de la UJI i, després, en els concerts de la Magdalena”, reconeix Arturo Martínez.

Llavors quin consideren, des de La Fúmiga, que és el seu punt fort per a donar-se a conèixer? “Nosaltres tenim només una carta de presentació, i molt forta: el nostre directe. Fins que no ens veuen no es fan la idea de com d’enèrgics podem ser”. Podríem dir que els alzirenys es troben en plena campanya “militar”, com Jaume I, però conquerint l’eix mediterrani de sud a nord: “El sud, però, se’ns resisteix. La Marina és la terra dels bolos i dels grups i, de moment, encara no l’hem conquerit”.

No serà per manca de ganes, sinó per qüestions logístiques i econòmiques: “si parlem de caixet (cachet), hem de tindre en compte que som moltes persones al grup i els costos de desplaçament són molt majors. Per exemple, per anar a Catalunya, el bus ens costa més del que hem cobrat pel concert”.

“LA FÚMIGA ENS DÓNA LA FELICITAT”

Cadascun dels integrants de la banda compaginen les seues professions amb els assajos i concerts de La Fúmiga. “Tots tenim la nostra feina paral·lela, un 70% dels membres són músics de professió: magisteri musical o carrera de música amb el superior. Els estranys som els que tenim altres professions: infermer, informàtic, podòleg, tècnic de desenvolupament local…” assegura entre Arturo Martínez.

A La Fúmiga tenen clar que són el resultat de la barreja de cultures: entre la musical valenciana -la de les bandes simfòniques- i l’alternativa -la de l’escena en valencià, principalment. Però, manternir ben viu un projecte d’estes característiques no és una comesa fàcil, s’han de fer força sacrificis, tot començant per l’econòmic. No obstant això, formar part de La Fúmiga és més que dedicar-hi temps i diners; és més que versionar cançons de trintxera de tota una generació: “La Fúmiga ens dóna la felicitat absoluta”, sentencia el líder de La Fúmiga.