El microcosmos de la pilota valenciana

La pilota valenciana és més que un esport que reuneix a seguidors i pilotaris. El joc autòcton no es limita a congregar gent entre quatre parets blanques i un bar o enmig del carrer d’un poble. Al voltant del joc mil·lenari i una senzilla pilota s’ha creat un vertader micromón que abasta quasi tots els àmbits: periodisme, món faller, espectacle i sector editorial.

Ja no parlem del circuit d’escoles i clubs, tornejos i competicions, equips i pilotaris concrets que ja juguen com autèntics ídols, com per exemple les “dinasties” Soro, Puchol o Genovés. Sinó que ens referim a la vida més enllà de les canxes i els trinquets. Perquè sí, en la pilota valenciana, hi ha vida més enllà de la partida.

EL CIRCUIT INFORMATIU

Un esport ininterromput, que cada setmana té activitat i ompli d’aficionats els carrers i les graderies, no podria més que desenvolupar una estructura mediàtica al seu voltant. La premsa tradicional cada cop ha normalitzat més la informació de la pilota valenciana en les seues pàgines. No obstant això, el pes mediàtic del futbol i altres esports -com el bàsquet, el tennis i la Fórmula 1- és més gran que el del joc autòcton.

Els majors i jubilats, sobretot, troben en el passa-fulles d’un periòdic, en el contacte directe amb una cel·lulosa, la primera font d’informació sobre este món. Així, capçaleres regionals com el Levante-EMV, incoporen entre les seues planes informació sobre l’esport. Escenes quotidianes fruit de la unió pilota-premsa: el desdejuni mentre llegeixes les darreres novetats i, un cop informats, la xarrada pre-partida al bar del trinquet.

MITJANS DIGITALS

Paral·lelament a les noves generacions de pilotaris, s’han introduit noves formes d’informar-se del minut i resultat. Els mitjans digitals i les xarxes socials han “democratitzat” i esvaït les fronteres geogràfiques a l’accés a la informació. A la mateixa vegada, han incrementat la precarització en el periodisme, però això se n’ix del tema d’atenció.

D’exemples en trobem capçaleres en valencià, com Pilotaveu, un projecte digital que forma part de l’oferta informativa de Diari La Veu. D’entre els mitjans digitals, s’hi troba també el portal pilotavalenciana.com, un altre exemple de ciberdiari especialitzat en l’esport valencià.

I què es cou entre frontons i trinquets en temps real? El Twitter és una xarxa que s’adapta molt bé a la pilota valenciana. La brevetat que la caracteritza, la immediatesa, les possibilitats d’inserir elements multimèdia i l’efecte conversa de l’intercanvi de tuits, fa que la xarxa del pardalet haja acollit de meravella al joc autòcton: el compte de la Federació de Pilota Valenciana, @fedpival, @pilota_2_0, @Frediesport  i els diversos twitters de cada club i pilotaris.

LA RÀDIO

Hi ha, fins i tot, iniciatives radiofòniques, com els podcast Colp a Colp (Pilotaveu-Ràdio Godella) i El Joc del Poble (Radio Esport València), ambdós programes emesos en ràdios analògiques, però adaptats a l’entorn a la carta en línia. Als enllaços adjunts s’hi parla sobre ells en anteriors articles de la Tresdeu.

Cal mencionar també el programa especial sobre pilota del desaparegut podcast mensual d’El Mural d’Escola Valenciana, una iniciativa dirigida per Amàlia Garrigós. És imperdible este capítol dedicat al cronista i pioner de la ràdio, Josep Lluís Bausset.

L’AUDIOVISUAL

Com bé es va indicar en l’article de la Tresdeu Com informar-se sobre pilota valenciana? (2016), la televisió local Levante TV dóna completa informació sobre la pilota valenciana. El canal valencià té en marxa el programa setmanal Va de bo, el qual , no només entrevista a gent del món de la pilota, sinó que també fa una tasca informativa important: agenda i minut i resultat. També hi ha la possibilitat de veure i sentir l’emoció de la retransmissió d’un partit de pilota al servei a la carta de Levante TV o en directe a través de la TDT.

No es tracta de televisió, però sí que forma part de l’àmbit audiovisual valencià. Fa poques setmanes es va estrenar el documental Puchol II, sobre la figura campió individual d’Escala i Corda, el vinalesí Francesc Xavier Puchol. El documental es presentà en societat el 18 de juny, a la sala Luis García Berlanga de la Filmoteca de València. En un temps de 50 minuts, es mostra el dia dia del seu entrenament i vida esportiva. L’ha produït el projecte online Pilota 2.0 i el patrocinen la Generalitat Valenciana, Imedes i Gesmed.

I, malgrat que es tracta d’un vídeo divulgatiu puntual, la Guia valenciana per a despistats ens va captivar. Es tracta d’un audiovisual molt didàctic que explica els conceptes bàsics del joc i una mica els seus orígens. La producció es va publicar a l’octubre de 2016 i va tenir força èxit entre les usuàries: vora 12 mil reproduccions.

Neus Cerdà Rico s’ha encarregat del guió, el disseny i l’animació, Àlex Cantó de la veu en off, compta amb la col·laboració de Pilotaveu i la música d’Al Tall. No obstant això, cercar a Youtube “pilota valenciana”, t’obri portes a un munt de contingut didàctic i testimonial del nostre joc autòcton. Ja no cal Netflix, Youtube, a mode d’hemeroteca, et pot donar hores i hores d’entreteniment sobre pilota valenciana.

EL SECTOR EDITORIAL

També podem llegir la pilota valenciana en un llibre. Hi ha publicacions com La revolució va de bo! La modernització de la pilota valenciana (PUV, 2009), del periodista Paco Cerdà i de la mateixa Purificació Mascarell. O, en canvi, el llibre El Joc de la Pilota Valenciana (Editors Carena, 2014), escrit per Frederic Llopis i Bauset.

Mitger, manronada, travessar, ferir, nyagar… són moltes les paraules que formen part del camp semàntic pilotari i que impregnen la nostra llengua. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha editat una mena de guia per a saber-se-les totes. La guia s’anomena Vocabulari del joc de pilota (AVL, 2010).

Una capçalera que no se’ns oblidava, però que cal destacar d’entre el circuit informatiu de la pilota valenciana i ubicar-lo en el món editorial. Ens referim a la iniciativa periodística Ferida. Es tracta d’una revista en paper de periodicitat trimestral, engegada per joves valencians, que testifica la cara més social de la pilota i les històries que se’n deriven d’ella.

Entrevistes i reportatges fotogràfics en un producte de gran format cuit a foc lent i amb molta estima cap a un esport i professió.  Ja han publicat 2 números i,  d’ací a pocs dies, el tercer estarà en mans dels lectors. No és d’estranyar que, amb tanta professionalitat i passió per un esport, els hagen premiat des de l’ADCV pel seu disseny.

L’ESPECTACLE HI TÉ CABUDA

MÀGIA

De milacres, a Lourdes, sí. El jove mag, Ruben Aparisi, ha aconseguit unir les seues dues passions: la màgia i la pilota. Ho ha fet amb una websèrie, Jocs de Lloses i Mans, on sorprén els i les pilotaris amb els seus trucs. Ja sabem que una partida pot ser un vertader xou de braçades i pilotades, però, i si unim un xou màgic amb el món pilotari? El resultat és sens dubte la websèrie del mag Ruben Aparisi.

Els quatre escenaris de rodatge, un per cada capítol, han estat La Ciutat de la Pilota de Montcada, el Museu de la Pilota de Genovés, el poliesportiu de Vinalesa i l’emblemàtic trinquet de Pelaio. El mateix Rubén Aparisi reconeix que amb Jocs de Lloses i Mans volia allunyar-se de la tradicional figura de mag “bareta i abracadabra” i que sempre apostarà per crear punts d’unió entre la màgia i qualsevol aspecte del món valencià.

MÚSICA

Anar a un concert pot tenir també connotacions pilotaires. En l’escena musical en valencià hi ha grups, que d’una manera o altra, homenatgen al joc autòcton. El tema ‘Colp a Colp’ d’Orxata Sound System és ben conegut, i també ho és el grup VADEBO. Des de València, els joves de VADEBO no només beuen de la pilota amb el nom, sinó que la seua discografia gira al voltant de l’esport.

Així, el seu treball Travesses (2015) fa de la pilota el fil conductor de la seua llista de tracks. El tema ‘Va De Bo‘ o la intro del disc són un clar exemple de referència directa a la pilota valenciana. D’aquesta manera, ser un grup que es nodreix de la pilota fa que un programa de ràdio com El Joc del Poble s’interesse pel grup i els convide a un dels seus capítols.

TEATRE

I vos imagineu gaudir de la pilota valenciana des de la butaca d’un teatre? La pilota valenciana desenvolupa principalment la seua acció entre quatre parets blanques, però, per què no traslladar-la entre bambolines i telons rojos? Gràcies a la Càtedra de Pilota Valenciana de la Universitat de València, dirigida pel professor Vicent Anyó, esta estampa de la pilota valenciana ja compta amb una obra de teatre: Cavallers (Publicacions de la Universitat de València, 2017). La mà creativa darrere d’esta obra és la de la filòloga xativina, Purificació Mascarell.

La trama beu de la realitat diària i més propera que una pot trobar entre els trinquets. Dos amics de tota la vida, Tomàs i Vicent, es reuneixen cada setmana al bar de Reme, en el trinquet del seu poble. Es fan el café i xarren abans de gaudir de la partida d’Escala i Corda. Però un d’eixos dies no accedeixen a les galeries i romanen a la barra del bar.

De moment, Cavallers està immortalitzat en les pàgines d’un llibre, un exemple que destaquem de le obres publicades en el sector editorial. Però, quan i quina companyia de teatre serà la primera en donar-li vida al treball de Mascarell? Una cosa ben segura és que el joc autòcton està sempre en acció i té un micromón al seu voltant ben viu. Música, teatre, espectacles, màgia, ciberdiaris, televisió, ràdio, documentals… este és el microcosmos de la pilota valenciana.