León Benavente presentarà el seu nou camí a València i Alcoi
Foto de danielokalamar
León Benavente naix a partir de la unió de quatre amics i músics veterans que van decidir emprendre una nova aventura l’any 2013. Atenció, que no preste a confusió la paraula veterans, perquè la música que fan desprén aire fresc sobre una base de rock amb tocs dels anys 80. Les pròximes dos cites que tenen al País Valencià —demà 28 d’octubre a Alcoi i el 4 de novembre al Festival Deleste de València— estan més que recomanades.
Presentació nou EP ‘En la selva’
En aquests dos concerts presentaran una espècie de ‘combo’. Perquè per una banda trobem l’últim treball d’estudi, un EP de quatre cançons titulat En la selva (Warner Music, 2017), i per l’altra, el seu últim disc anomenat 2, que va veure la llum en 2016 amb el mateix segell discogràfic. «Les quatre cançons noves han estat produïdes seguint pràcticament la mateixa línia i el mateix llenguatge que utilitzem en l’últim disc, però també són un pont cap a nous camins que prendrem (o no) en el futur». És digna d’admirar aquesta inquietud per introduir coses noves quan, gràcies a 2, el grup va ocupar el número 3 de vendes a Espanya durant varies setmanes.
León Benavente és un grup especial. Tot el que fan està pintat amb una capa de certa improvisació que els dóna un toc de mística. Un exemple d’açò és la manera com expliquen la gravació de les cançons que estan incloses en En la selva. «Maestros antiguos, En la Selva i Se mueve es van gravar al centre d’operacions i base geogràfica comú en Mozota, Saragossa. Siempre hacia adelante és una reinterpretació de Celebración, una cançó inclosa en 2. En realitat és la primera versió d’aquest tema, però no ha sigut fins a aquest moment quan ens hem decidit a registrar-la amb aquest arranjament. La vam gravar als estudis Reno, una vesprada del dia dels innocents, en què, per casualitat, vam coincidir els quatre a Madrid».
Èxit amb menys de 4 anys d’existència
Com és possible que amb aquest grau d’improvisació —almenys pel que fan veure— s’aconseguisca un resultat tan espectacular? La resposta no pot ser una altra que per la qualitat dels músics i la compenetració entre ells. Luis Rodríguez, César Verdú, Eduardo Baos i Abraham Boba empasten magníficament en un projecte que té també un marcat caràcter reivindicatiu. La seua música rock té melodies enganxifoses i certs obscurs tocs dels vuitanta amb moltes lletres que reflecteixen la difícil realitat espanyola en els últims temps.
La realitat de la banda és que en menys de quatre anys han aconseguit rodar amb èxit per escenaris de tot l’Estat i a més, han fet el salt a l’Amèrica Llatina. Pocs grups tenen a l’abast aconseguir l’èxit en tan poc de temps. Cal anar a veure’ls en directe per tal d’entendre el perquè d’aquest ascens meteòric dins del panorama alternatiu espanyol. Demà dissabte actuaran a partir de les 20 hores al Teatre Calderón d’Alcoi. El pròxim 4 de novembre estaran a València junt amb nombrosos artistes, dins del Festival Deleste 2017.
