El món muixeranguer viu un gran ‘boom’ que no és sinònim de consolidació
Un divendres de matí ens donem cita al CSB Terra de Benimaclet amb dos persones del món de la muixeranga. Ells són una bona mostra del que es coneix com a ‘nou moviment muixaranguer‘. D’una banda tenim a Pau Pertegaz, mestre de la Jove Muixeranga de València —creada fa dos anys i mig—, membre de la Nova Muixeranga d’Algemesí i fundador del mitjà digital Temps de Muixeranga. D’altra banda tenim a Quim Ruiz, un jove de Benimaclet que forma part de la Jove Muixeranga de València. Mai havia participat activament en aquest món fins que fa un any va decidir endinsar-se, empuixat per una amiga. «Sempre que intentava quedar amb ella em deia que estava ocupada amb la muixeranga, així que em vaig apuntar per poder veure-la alguna vegada. Ara tinc una nova família», riu. Amb ells parlem del cas concret de la Jove Muixeranga de València i a grans trets, de com veuen aquest nou moviment que també ha estat definit com a ‘boom’ muixeranguer.
Nou moviment muixeranguer
No explicarem en aquest article els ‘quès‘ i ‘perquès’ de l’eclosió que ha viscut aquest món els últims anys. Una persona autoritzada com Pau Pertegaz ho fa de manera molt divulgativa en aquest article publicat a Temps de Muixeranga, titulat El boom del món muixeranguer: una aproximació. El que sí farem és intentar acostar als lectors a aquest nou moviment mitjançant l’exemple d’una de les colles més actives.
Jove muixeranga de València
La Jove Muixeranga de València té un notable volum d’activitat si comptem el temps de vida que té. «Portem dos anys i mig de muixeranga, la nostra presentació oficial va ser en abril de 2015, en la Trobada d’Escoles. El nostre projecte naix a partir de la inquietud d’un grup de gent que ja teníem relació amb aquest món. Vam decidir fer un projecte nou perquè volíem fer una colla que reflectira els valors de la muixeranga. En un principi érem molt poquets, però la cosa va anar quallant amb feina de formigueta. Així hem fet un camí fins a arribar on estem ara. Som una colla molt dinàmica, que actualment compta amb 90 socis, a banda la xicalla (és com anomenen als xiquets i xiquetes que participen). Cada vegada estem més presents en la vida de la ciutat. Ara som una colla mitjana amb aspiracions de créixer». Amb aquestes paraules Pertegaz condensa, en uns segons, tot el que s’ha treballat durant més de 800 dies.
Dia a dia
Entre Pau i Quim es percep una sintonia fraternal. Compartint un café amb ells un es pot imaginar que el bon ambient és una premissa bàsica dins d’una muixeranga. Però no és fàcil aconseguir que tot funcione. Respecte a això, Pertegaz assegura que «crear una muixeranga és molt més fàcil que mantenir-la. Darrere hi ha moltíssima feina i es necessita la implicació de moltes persones. Fins a arribar a l’assaig de divendres passen moltes coses durant la setmana. Hi ha un equip que s’encarrega de la logística que es necessita per a moure tanta gent per a les nostres actuacions. Hi ha un altre equip que prepara l’assaig de la xicalla. A banda tenim l’àrea tècnica, que s’encarrega de planificar els assajos pensant en els objectius que es marquen per a la temporada, per a cada actuació i comptant amb el factor de tindre molta gent que forma part de la colla i que té nivells molt diferents. Això implica moltes reunions i croquis de figures per a decidir què és el que es posarà en pràctica. També hi ha un equip de coordinació que porta la gestió que es deriva de qualsevol tipus d’associació».
Temps de Muixeranga
Temps de Muixeranga és una revista digital que aconsegueix reunir en una sola pàgina web el treball de molta gent. En ella es poden llegir articles d’actualitat, d’opinió, entrevistes, etc. Tot al voltant del món muixeranguer. El seu fundador, Pau Pertegaz, explica perquè la va crear. «Vaig pensar que calia un mitjà de comunicació que explicara tant a la gent de dins com a la gent de fora què és la muixeranga i què fan les colles». En aquest mitjà es poden trobar articles com l’anteriorment citat El boom del món muixeranguer: una aproximació. Ajuda molt a entendre la situació actual del moviment, especialment a la gent de fora.
S’ha de ser prudent davant el boom
Els muixeranguers tenen present que ha hagut ‘booms’ a altres moments de la història. En molts casos han quedat reduïts al no-res amb el pas dels anys i per això Pertegaz matisa l’entusiasme. «Pense que hem de ser prudents. És veritat que hi ha projectes que ja es veuen consolidats. Sabem que a Algemesí faran muixerangues d’ací a vint anys, és l’única cosa que hi ha certa en aquest món. Hi ha motius per a l’entusiasme i hem d’estar molt contents del camí que s’ha recorregut. Però hem de ser prudents perquè ja va haver un altre boom fa uns anys que després es va diluir. Hem de construir projectes sòlids, que estiguen ben organitzats, que tinguen preocupació i bon tracte en l’apartat tècnic i social de la colla. Això ens farà, d’ací a uns anys, tindre la continuïtat que tots desitgem».
Respecte a això últim Quim Ruiz afegeix: «La part tècnica és molt important, però no s’ha d’oblidar la part social, que és la que fa que l’ambient siga de caliu, un ambient agradable que et fa anar i portar amics i companyes, que et fa créixer socialment. Si no creixes en l’àmbit social no augmentes el nivell tècnic. Va ser una de les coses que més vaig valorar quan vaig entrar, com ens cuidem uns a altres. És un ambient molt sa i intergeneracional. Jo no estava acostumat a compartir un espai on hi ha gent que va des dels 2 als 60 anys». A la pàgina web de la Jove Muixeranga de València es pot trobar la informació de contacte per a aquelles persones que vulguen acostar-se a ella.
Reptes de futur
Pertegaz parla amb fermesa al voltant dels reptes immediats que té el món muixeranguer. «El primer és fer la federació. Ja hi ha moviments i estarà creada d’ací uns mesos. Aquesta serà la primera cosa que haurem de fer, ser capaços d’entendre les nostres diferències i construir una federació. A partir d’ahí crec que es pot fer un pas endavant molt important. Hi ha una interlocució clara del món muixeranguer a l’exterior. Es pot millorar aspectes formatius de les colles, es pot implantar pautes de seguretat que facen millorar el moviment, dignificar el fet muixeranguer i augmentar la difusió. Tot això pot vehicular-se a través de la federació».
Mitjans de comunicació, una «bonyiga»
Preguntat per la situació actual dels mitjans de comunicació valencians, Pertegaz és taxant. «Opine de la muixeranga el mateix que podria opinar de qualsevol tema al País Valencià respecte als mitjans de comunicació, una bonyiga. És el que hem viscut als últims anys. Açò ha de canviar però tampoc ho acabem de veure. Si tenim mitjans propis que posen el focus en la muixeranga, el salt qualitatiu pot ser enorme. Però encara ho estem esperant. La idea de fer Temps de Muixeranga és eixa. Fins fa quatre dies hi havia gent fent muixeranga en diferents indrets que no es coneixia entre ella. Hi havia una gran necessitat de conèixer-nos entre nosaltres amb continguts de qualitat. Com a qualsevol altra manifestació de la cultura valenciana, la muixeranga ha d’estar present als nous mitjans propis.
Dit açò, paguem el café, marxem cadascú a les nostres coses i al redactor de l’article li queda clar que el món de la muixeranga té les portes obertes per a tota aquella persona que vulga dignificar-lo. Veurem si aquesta manifestació cultural —declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat l’any 2011— es fa més gran i es consolida els pròxims anys arreu del País Valencià. Gent compromesa està treballant per a aconseguir-ho.