Entrevista a Irene Rodrigo: «Em quedaria a viure a la ràdio»

Tal vegada ja coneixes Irene Rodrigo però no n’eres conscient. És una de les noves veus d’À Punt Ràdio que capitaneja el programa anomenat Una Habitació Pròpia. Cada dijous de 20:00 a 21:00 hores tenim el plaer d’escoltar aquest espai de divulgació literària, on Irene apropa als oients el seu amor per la literatura i per la comunicació.

Però a banda de la ràdio, la nostra protagonista de hui és escriptora, divulgadora literària, copywriter literària i consultora. També té diversos projectes comunicatius com un programa de TV per a Internet, un podcast i un club virtual de lectura. Tota una boja dels llibres que es deixa portar per la seua passió i tracta de transmetre-la a la màxima audiència i per tots els mitjans possibles.

Sense més preàmbuls, Irene Rodrigo:

-Imagine que el títol del programa fa referència a l’espai que reserva un per a la lectura.

Sí, el títol del programa és un joc de paraules. Una Habitació Pròpia és un assaig de Virginia Woolf, originalment és una conferència transcrita que parla del paper de la dona en la literatura i l’art. Segons Woolf cada dona devia tenir un sou de 500 lliures a l’any i una habitació pròpia on desenvolupar un art. En definitiva, estar sola i gaudir de si mateixa. Pensant el títol del programa se’ns va acudir, i el vam escollir per una banda com homenatge i per altra banda perquè quedava bé amb el contingut del programa. Un espai on trobar-se a si mateixa amb la lectura.

-Quina és la dinàmica del programa?

Cada programa se centrem en un llibre, però no parlem estrictament del llibre en qüestió, sinó que ens centrem en els temes que tracta. Òbviament també fem una sinopsi, repassem  l’argument, els personatges… però ens centrem en els temes perquè els oients es puguen sentir identificats. Per exemple, a l’últim programa parlàrem de Manual per a dones de fer feines de Lucia Berlin, que tracta el tema de la mort. Tots hem patit la falta d’algun ésser estimat i estem barallats amb el concepte de la mort, eixa idea apareix en distintes parts del llibre. Busquem la identificació dels oients i així, encara que algú no li agrade llegir, es pot sentir identificada amb el tema i animar-se a llegir l’obra.

-Supose que teniu convidats.

Sí, tractem d’entrevistar cada programa a un escriptor o escriptora en actiu. Els fem una xicoteta entrevista on ens conten com són les seus habitacions on escriuen, a més de parlar-nos dels seus projectes. També tenim un club de lectura on triem i proposem als oients un llibre a la setmana. Les persones el lligen i tenim oberta la línia per a que telefonen en directe i poder parlar del llibre, tan si l’han llegit com si no, o si encara l’estan llegint.

-Com ha estat la tria dels llibres per a cada programa?

Varem fer una tria tenint en compte diversos criteris. Primer, comptar amb escriptors de tots els continents, encara que destacant una representació d’escriptors valencians i catalans. També que hi haguera igualtat entre homes i dones, però sobretot que tractaren temes diferents. Per exemple, si tractem la mort amb el llibre de Lucia Berlin, no hem triat altre llibre que tracta aquest tema. Volem una cosa variada. També hi trobem varietat temporal, amb novel·les publicades fa poc i altres de més temps. El que sí hem evitat és tractar amb best sellers, sóc de l’opinió que ja no necessiten més campanya de màrqueting. Això no evita que parlem de llibres molt venuts com Assaig sobre la ceguesa de Saramago, però no considere tant comercials com altres que són purament best sellers. Tots els llibres escollits m’agraden, si un llibre no m’agrada se’m nota.

-Parlan’s del teu projecte de Léeme

Léeme és un programa de televisió per a Internet de divulgació literària. Em vaig llançar sense saber molt, sense tindre tant en compte els llibres que escollia, però ja tinc publicada una primera temporada de 12 capítols. Tenia planejada una segona temprada però ho he hagut de parar al sorgir el programa de ràdio. En aquesta segona temporada tractaré de donar la volta al món amb 81 llibres, sé que vull fer-ho però encara no sé quan.

-Parla’ns també de les teues altres dedicacions

Jo vaig estudiar Periodisme i quan vaig acabar de seguida em vaig fer autònoma. Em dedicava a la correcció de textos especialitzada en els llibres i més centrada en el sector editorial. El que passa és que sobre la marxa han anat sorgint-me altres coses. Sempre m’ha agradat escriure, i pensava que estudiar Periodisme seria el més adequat, però no vaig acabar molt contenta perquè tenia altres expectatives. Diguem que pensava que m’ensenyarien a escriure millor, però a l’acabar no tenia eixa sensació. Així que, al mateix temps que treballava d’autònoma vaig decidir estudiar art dramàtic. M’agrada molt l’oratòria, parlar en públic, el teatre… la comunicació en definitiva.

-I ja per últim, confessa’ns. De tot què es el que més t’agrada?

Léeme en principi sols constava de vídeos, però vaig començar a gravar i publicar el podcast. I el pas del podcast a la ràdio ha sigut molt emocionant. M’agrada molt tant el vídeo com la ràdio, però considere la ràdio més especial. A banda, si és en directe té més emoció, eixa tensió de si ix alguna cosa malament, eixa interactuació amb els oients que telefonen… Disfrutava molt de podcast, però la ràdio ho disfrute molt més. Em muntaria una tenda de campanya i em quedaria a viure allí.