Vols eixir a la nova TV pública amb els teus iaios?

L’inici de les emissions de la nova TV pública d’À Punt està al girar la cantonada. Poc a poc anem coneixent més detalls dels programes que s’estan preparant com  per exemple Del twist al tuit. Tal i com vos contàvem farà cosa d’un mes, el programa tracta el contrast generacional. Uns joves portaran als seus iaios a parlar de noves tendències i comparar-les en allò que s’estilava abans.

Però aquesta vegada aprofundim bastant més ja que hem parlat amb el director del programa David Barragan. Per cert, estan buscant encara protagonistes per als programes que estan produint. Si fas grafitis, eres aficionat/da als videojocs, tens 30 anys i no pots independitzar-te, o has trobat parella amb l’ajuda una app, posa’t en contacte amb ells pels mitjans que t’ofereixen a les seus xarxes socials.

-Conta’ns de què va Del twist al tuit

Es tracta d’un programa molt simple d’explicar i molt complicat a la vegada. El programa explica com ha canviat el món. Hui en dia poden viure dins de la mateixa casa tres generacions, on els més majors i els més joves han crescut en mons completament diferents. Al nostre programa tractem des d’un punt de vista d’humor i afecte (no som Hermano Mayor), un conflicte narratiu. Per què la xiqueta està a la taula amb el Whatsapp? Perquè el xiquet porta els texans trencats? Què és Instagram i per què posa fotos en biquini? Per què la meua neta és vegana? A més, passa una cosa molt xula. Cada u veu la tele en diferents dispositius. Ens hem plantejat a veure si podem ajuntar a tota la família davant de la tele. Com s’ajuntaven a veure l’1, 2, 3. Seria collonut.

-Quina és l’estructura del programa?

Volem que el programa compte amb 13 capítols, amb dos històries que s’entrecreuaran en cadascun. Volem que el punt de partida siga universal. Qualsevol es veja identificat. Agafem al o la jove i li expliquem com era el món del iaio, iaia, tia o tio. No és necessari que la relació siga entre nets i iaios, el més important és que hi haja bot generacional. Aleshores, ni els joves entenen als majors ni els majors als joves, ací naix el conflicte. Però a mi m’agrada dir que és un programa d’humor i d’amor, perquè el conflicte es minimitza.

El més important és riure, passar-ho bé i de fet als programes que ja tenim gravats, s’ho estan passant molt bé! Recorrem tot el País Valencià, Alacant, Castelló i València i una localització que podem avançar és el Festivern. També tenim una part gràfica molt xula i ens està agradant molt a tot l’equip tota. Són animacions explicant la historia amb una distòpia sempre en clau d’humor: “i si…”

-Entenem que el càsting a aquest programa serà fonamental

El càsting és bàsic, és absolutament complicat i molt difícil. Tin en compte que es tracta d’un càsting doble, s’ha de buscar conflicte, que siguen persones divertides, i que tampoc siguen molts majors. Són dos dies de rodatge per programa, i això comporta un component físic. No han de faltar les ganes. Un dels personatges que apareixerà al programa i podem avançar és Miss Taggles, amb la seua àvia Pepita. Tots els protagonistes són gent prou activa a les xarxes socials i els seus iaios son meravellosos. També en cada programa ve un “expert” que explica als joves com vivien anteriorment els iaios. A dia de hui, estem encara produint i estem buscant perfils: grafiters, gamers (que no siguen molt pro), gent en la trentena que encara viu a casa, i gent que lliga i troba parella per les apps.

-Es pot encasellar el programa a algun gènere?

Del Twist al Tuit és un format nou. El millor que té és que no s’ha vist. Té un look de docu-reality però òbviament reformatat per a una TV pública. Ens riem molt amb els protagonistes, no d’ells. El programa, tot i que t’ho passes bé, té un contingut que mostra el que passa a cada casa. Al principi, alguns es tanquen una miqueta, però quan els expliques la dinàmica s’obrin. Sobretot m’agradaria deixar clar que no és un programa moralitzant, per a res. Volíem fugir molt d’això. A algun programa sí que hem tingut conversions, gent que ha passat a pensar “com podia viure sense això?”

-Com va sorgir la idea?

D’una manera molt bàsica. Jo estava a Barcelona, baixava els diumenges a dinar a casa de ma mare, i cada vegada passava alguna cosa amb la meua neboda. És punki i  vegana. Ma mare tot i tindre 71 anys es zero antiga i ha après a usar Internet per fer-li receptes veganes a la neta. Li vam regalar un mòbil i s’hem passat dos mesos explicant-li com anava. Són coses que passa a totes les famílies. Ací vam decidir que hi havia un programa. És molt xulo i un repte fer un programa sobre el que és normal.

Darrere del projecte

Darrere de LAPÒNIA TV hi ha dos professionals de la creació audiovisual, amb llarga experiència en diferents mitjans, i un gran coneixement i interès pel llenguatge televisiu actual.

David Barragan és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València. Ha realitzat nombrosos programes per a televisió, com ara El Convidat (TV3), així com documentals, com Eta a la ciutat dels Sants (TV3).  En els últims anys va formar tàndem creatiu amb Francesc Escribano (Minoria Absoluta) fruit del qual són els documentals: Sunyol, un Crit Valent (TV3), Buscando a Cervantes (La Sexta), Buscando a Agirre (ETB), La Víctor (TV3) i Com hem Canviat (TV3). Al llarg de quasi vint anys de carrera professional ha aconseguit el Premi Ondas al millor programa de televisió no estatal 2011, el Premi Zapping 2011 i el Premi Nacional de Comunicació de la Generalitat de Catalunya 2014.

Rosa Roig també es va llicenciar en Comunicació Audiovisual en la Universitat de València. Ha exercit de guionista en programes d’entreteniment consolidats a la graella de l’antiga TVV, com ara Aventura’t (Punt Dos) o El Poble del Costat (C9) i ha produït de forma independent documentals de reconegut prestigi, entre els quals destaquen Més enllà del mur. Cançons contra l’Apartheid (2010, Premi del públic al Festival Inquiet) i Indígenes (2013, Premi Valencia Crea). Els últims tres anys ha desenvolupat la seua carrera a l’Equador, on ha dirigit grans formats en la televisió nacional, com ara el concurs juvenil El Último Pasajero o el xou de talents Choque de Décadas i ha estat al càrrec de l’àrea d’Audiovisual de la Secretaria Nacional d’Educació d’aquell país.