Telecogresca, el major festival universitari compleix 40 anys
El proper 14 d’abril, el Parc del Fòrum de Barcelona acull el Telecogresca. El major festival universitari de tot l’estat portat endavant per una organització sense ànim de lucre. L’Associació Cultural Telecogresca està formada íntegrament per estudiants universitaris. Fundada el 1978 i formada majoritàriament per estudiants del Grau en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicacions.
Any rere any s’encarreguen d’organitzar un festival pel qual han passat desenes d’artistes, milers de voluntaris i centenars de milers d’assistents. Ininterrompudament des de la fundació, l’Associació lluita per reinventar-se en cada nova edició, tot mantenint els valors i il·lusió del primer dia.
Per a aquesta edició especial, la del 40é aniversari, l’organització ha treballat en un cartell potent. Dividits en dos escenaris (Analògic i Digital) podem trobar com a caps de cartell als Txarango, Lágrimas de Sangre i als valencians Xavi Sarrià i Zoo. Fins i tot es podrà veure a Lo Putocat fent de les seues.
Aprofitem aquesta assenyalada efemèride i que, cada vegada hi ha més protagonisme valencià al Telecogresca per fer un sorteig. Estigueu atentes a l’Instagram de Tresdeu perquè podreu participar a aquest sorteig que hi farem de 5 entrades senzilles per al festival.
També hem entrevistat a dos membre de l’organització d’aquest important festival, concretament Oriol Nadal (membre de la Junta de l’Associació) i Roser Gamonal (de l’equip de contractació del Festival).
Entrevista
Tenint en compte que es tracta d’un festival tret endavant per voluntaris, com és possible arribar als 40 anys?
(Oriol Nadal) La veritat és que per nosaltres també és una mica misteriós, costa de creure que n’estiguem fent 40! Crec que tot es deu al model d’associació. El fet de ser una associació jove, universitària, autogestionada etc, propicia un ambient únic, i una cohesió molt forta per part dels membres de l’associació. La majoria dels organitzadors som telecos i la carrera és prou dura. Organitzar la Telecogresca ha sigut la via d’evasió acadèmica i d’oci de moltes generacions, i per tant això ha portat a una gran implicació per part dels qui en formem part.
Si estem allà és realment perquè es agrada molt ser-hi i perquè ens motiva. I aquesta il·lusió i entusiasme, transmesos generació rere generació, fan que el festival sigui possible any rere any.
Teniu alguna cosa especial preparada per aquesta efemèride? Podeu avançar-nos alguna sorpresa?
(Roser Gamonal) De moment hem treballat en un cartell potent que creiem que ja de per sí farà que la festa sigui ben grossa i n’estem molt contents. A més, ja vam fer un concert de celebració amb artistes que han passat per aquests 40 anys i va ser el nostre petit homenatge d’aniversari. Ara per ara no hi ha res especial programat pel dia del festival. Almenys de moment!
Com se cedeix el testimoni? Perquè per força els voluntaris van abandonant la universitat
(Oriol) Sens dubte és de les coses més complicades de l’associació. Som unes 50 persones organitzant la festa, i cada any n’entren de noves. Això vol dir que cada any estem traspassant coneixement i fent relleu d’uns a altres.
A més, els últims anys això encara s’ha complicat més perquè el pas per la universitat és més curt, i per tant el relleu encara s’ha de fer més ràpid.
Realment no tenim cap fórmula màgica, però sí que tenim la sort que cada any entre gent nova amb ganes de fer coses i d’implicar-se.
Com competeix un festival sense ànim de lucre com és Telecogresca amb l’oferta brutal de festivals que hi han amb el suport de grans patrocinadors?
(Oriol) És un maldecap, i a més és una cosa força recent. Vull dir, que el boom de festivals dels últims anys, ha sigut, posem en els últims 10. Això vol dir que durant 30 anys la Telecogresca ha sigut molt única i oferia una festa que no es feia enlloc. Per sort però, les ganes i il·lusió dels organitzadors es noten en el resultat final, i això atrau el públic tot i que sembli imperceptible. Al cap i a la fi, com a festival universitari sí que seguim sent l’únic a Catalunya amb aquestes dimensions i format. En aquest sentit, també ens ha anat bé saber on està el nostre sostre. Potser si intentéssim posar-nos al nivell dels altres macro-festivals acabaríem morint.
En quina edició es pot dir que Telecogresca va donar el salt a ser la major festa universitària de l’estat?
(Oriol) Ufff… No sabria dir en quin any concret, però diria que a finals dels 80/principis dels 90, quan es comencen a superar els 10.000 assistents per edició. Hi ha qui diu que vam agafar el relleu de la famosa “Me Río de Janeiro”, que era la festa per excel·lència als 80.
Quins criteris utilitza Telecogresca per configurar el cartell? Al llarg dels anys hem vist compartir cartell grups d’estils quasi oposats.
Ska-P va reunir a més de 10.000 persones el 2014
(Oriol) Jo trobo màgic ajuntar en un cartell, com el del 2014, Henry Mendez i Ska-p. No passa enlloc més. Telecogresca és la festa universitària de referència, per tant crec que el nostre deure és cobrir tot el ventall de música que pot voler escoltar la gent jove en una festa així. Això evidentment, cal passar-ho pel filtre dels nostres recursos i capacitats i per complicacions del món de la contractació.
(Roser) Crec que un dels atractius que pot tenir Telecogresca és aquesta varietat d’estils. No casar-se amb un sol tipus de música i ser heterogeni, igual que ho és el públic universitari. Per això també tenim dos escenaris diferents (grups + electrònica) i ens hem anat adaptant a l’actualitat i sobretot a la demanda del públic. A diferència d’altres festivals, tenim pocs espais per a artistes i això ens fa haver de triar amb molta cura qui es programa.
A vegades et sap greu descartar propostes que realment veus bones. Ens costa poder apostar per música més emergent si el que necessitem es vendre el màxim d’entrades. Ens financem força per aquesta banda. Per això també es va apostar per dur a terme l’Engresca’t, el concurs de música emergent que organitzem nosaltres mateixos, per poder donar una oportunitat a grups i DJs bons que no podríem programar si no fos a través del concurs.
Engresca’t 2018 | Foto de Roser Gamonal
Protagonisme valencià
Els últims anys s’ha confirmat quasi indispensable la presència de grups valencians. És l’oferta o la demanda?
(Oriol) La demanda! Intentem portar els grups que vol sentir el jovent universitari del principat, i la gent vol grups valencians. Ens hauríeu d’explicar què mengeu perquè n’hi hagi tants i de tan bons.
(Roser) Sens dubte hi ha demanda i nosaltres com a organitzadors també escoltem música valenciana. Realment en els últims anys la música valenciana ens ha arribat molt cap a Catalunya. No només la demana el públic sinó també els propis membres de l’organització!
Al País Valencià sorgeixen o tracten de sorgir també cooperatives, associacions, col·lectius… que tracten d’organitzar festivals i Telecogresca és un espill on mirar-se. Quins consells els donaríeu des de la vostra posició privilegiada?
(Oriol) Moltes ganes, moltes hores, i no defallir. I a partir d’aquí les coses vindran. Tampoc voler créixer de cop; Telecogresca ha anat creixent molt mica en mica a mesura que les circumstàncies ho han permès.
(Roser) No ho definiria com a posició privilegiada, perquè hem de treballar molt i molt i en qualsevol moment això podria caure. La constància és la clau i el traspàs generacional també. Al final nosaltres som moltes mans i sempre hi ha qui tira més del carro, com a tot arreu, però al final tots tenim ganes de treballar i és el que es necessita. No és fàcil ni ho serà mai, i això cal tenir-ho en compte: el món de la música no és senzill i nosaltres hem trigat 40 anys a arribar fins aquí.
Per últim, convideu a l’audiència valenciana a acudir al Telecogresca.
(Oriol) Sempre convidem a qualsevol amb ganes de passar-ho bé i disfrutar de la música. Des de ja fa uns anys joves d’arreu del país es desplacen per venir. També ens passa amb el públic valencià, els hi posem autocars i tot!
*Foto de la portada de Gisela Jané
