La locutora Irene Rodrigo ens fa la Llista de maig

Aquest mes és el torn d’Irene Rodrigo. La locutora del program d’À Punt Ràdio, Una habitació pròpia ens elabora la llista de les seues cançons favorites. Si voleu conèixer més sobre aquesta comunicadora, booktuber, escriptora, divulgadora literària, copywriter literària i consultora, llegiu l’entrevista que ens va concedir fa uns mesos.

Ho avise des del principi: sempre m’oblide de les cançons que m’agraden. No és que no m’apassione la música. Amb els llibres, que són el meu passatemps favorit, em passa igual. Recorde els tres títols que m’han canviat la percepció del món o de mi mateixa, els tres autors que mai em cansaria de llegir, i la resta els acumule en un pou fosc de memòria, o de desmemòria, millor dit. Igual amb la música, amb les pel·lícules, amb els llocs que he visitat. El col·leccionisme mental, pel que es veu, no és el meu fort. Per això sospite que este recopilatori de cançons de la meua vida a molts els semblarà massa típic, o massa mainstream. Si haguera tingut un any per a composar-lo, hauria canviat per complet. Però, a data de maig de 2018, esta és la llista de les peces musicals més importants de la meua vida (crec).

1.- Mediterráneo, de Joan Manel Serrat

De menuda m’encantaven els cantautors. Herència dels meus pares, clar, que tenien armaris plens de vinils de Nino Bravo, Lluís Llach i Joan Manel Serrat. Nino Bravo era el meu favorit; amb cinc anys em sabia tots els seus grans èxits. No obstant, qui ha romàs amb mi durant més temps ha sigut Serrat, sobretot este himne que tots els que hem nascut a la vora del Mediterrani sentim un poc com a propi.

2.- I am the Walrus, dels Beatles

Trie esta cançó dels Beatles per escollir-ne una, perquè en realitat em quedaria amb la seua discografia sencera. Però este tema m’intrigava especialment quan era menuda: el títol, la lletra (vaig aprendre anglès amb els cassetes dels Beatles i un diccionari), la música, eixe final que s’estira en espiral.

3.- Lo echamos a suertes, d’Ella baila sola

M’encantava (i, ho confesse, encara m’encanta) cantar Ella baila sola. Qualsevol de les seues cançons. Però esta té un significat especial, perquè la meua amiga María i jo l’hem cantada a duo fins a la sacietat durant els estius que hem passat juntes. El nostre gran hit a dos veus.

4.-Bohemian rhapsody, de Queen

Podria haver triat qualsevol cançó de Queen. Però esta és una simfonia mestra. Se m’ericen els pèls cada vegada que l’escolte. Em fa cridar, botar, plorar. Crec que, a nivell emocional, només puc comparar-la amb l’oda a Barcelona que Mercury va compartir amb Montserrat Caballé.

5.- Boca en la tierra, de Vetusta Morla

Vaig tindre la meua època fan amb Vetusta Morla, que incloïa analitzar les seues críptiques lletres amb els meus amics quan tancaven el bar del poble i encara no teníem ganes de tornar a casa. Esta és la que amaga un significat més especial per a mi.

6.- Finale de la novena simfonia de Ludwig van Beethoven

La guinda de la meua simfonia favorita de tots els temps. La vaig demanar en Clásicos Populares quan tenia cinc anyets i, deu anys més tard, vaig tindre el privilegi de tocar-la amb la Jove Orquestra Simfònica de Castelló, de la qual el meu cello i jo formàrem part durant unes temporades. Crec que tocar esta catedral musical ha sigut el major regal que m’ha donat la música.

7.- Where did you sleep last night, de Nirvana

Una altra època fan: amb Nirvana i, especialment, amb Kurt Cobain (o amb el seu mite). Just este any l’he superat en edat (m’he salvat del club dels 27) i encara no em crec que siga major que eixe xic a qui l’ànima estripada li surt per la veu cada vegada que obre la boca. I especialment en esta cançó.

8.- Free bird, de Lynyrd Skynyrd

El solo de guitarra que més m’emociona (almenys, que puga recordar…). Sempre m’he sentit atreta per l’arquetip de l’ocell, per la seua imatge. I me’l trobe en llibres, en pintures, en cançons. Com esta.

9.- Metamorfose ambulante, de Raul Seixas

Em costa tindre opinions fermes sobre qualsevol tema. Canvie de parer ràpidament. Fins fa uns anys, este tret (ja no crec que siga un defecte, o no ho crec tant) m’acomplexava. Però la meua amiga María em va regalar esta cançó. I si un cantant reconeix que prefereix ser una metamorfosi ambulant a tindre una opinió formada sobre tot, jo m’hi sume.

10.- Louisiana o els camps de cotó, dels Amics de les arts

Em vaig viciar a este grup durant un viatge a Menorca. Cada vegada que agafàvem el cotxe de lloguer sonaven ells. M’encanten tots els seus temes, però amb este he plorat, així que imagine que he de triar-lo a ell sobre els altres.

11.- Jackrabbit, de San Fermin

No sé res d’este grup, ni he escoltat més cançons seues. Simplement, un dia em van eixir en la ràdio i vaig captar al vol la referència d’este tema. El vaig ratllar durant setmanes. No sé que té, però connecta amb una part molt amagada de mi, i l’allibera.

12.- Seja agora, de Deolinda

M’encanta Portugal, els portuguesos i el portuguès. Hi vaig viure durant un any que no va ser suficient per a descobrir tota la música que ofereix el país. Però, per sort, vaig descobrir Deolinda. I esta cançó.

13.- Una lluna a l’aigua, de Txarango

Un descobriment recent. “No vull tenir-te a tu, vull amb tu tenir el temps”. A la lletra de la cançó es nomenen els quatre elements: terra, aigua, aire i foc. M’encanta ballar-la (sola o acompanyada).

14.- Where is my mind, de Pixies

Em pareix una obra mestra. És una d’eixes cançons que em fan dubtar que puga escoltar una cosa igualable en molt de temps. Després sempre arriba una peça que, si no la supera, almenys la iguala. Però el dubte de si serà la cançó definitiva ja és una bona raó per a incloure-la en la llista.

15.- Uno resuena, de Lulacruza

M’encanta ballar a ma casa, cada matí. Si pot ser, quan encara és fosc, o almenys quan clareja. Esta és una de les cançons que més sonen en eixes estones que només compartisc amb mi mateixa. M’arrela a la terra i em puja al cel.

16.- Gea, de Joan Condal

Una de les cançons més importants dels últims mesos. M’ha acompanyat en un intens procés personal de retrobament i reconciliació amb la meua condició de dona poderosa, forta i dolça, vulnerable i capaç alhora. Sempre l’escolte amb els ulls tancats.

17.- Nguva ye kufara, de Chiwoniso

Últimament estic descobrint la música africana, i esta es una de les cançons que més m’agrada escoltar (i sí, també ballar!).