Negossiet: «Abans que ens posen l’etiqueta de quinquis ens la posem nosaltres»

Des de Pego (Marina Alta) arriba una nova proposta musical. El nom escollit és Negossiet Studio i asseguren que volen ser pioners de la renovació musical que està demanant al mercat i que tard o prompte arribarà. Ja fa 3 mesos van soltar el Kraken (com ells diuen), un monstre en forma de videoclip i senzill anomenat “Caché”, la seua carta de presentació on queden assentades les bases d’aquest nou projecte. Fins a hui han soltat dos temes més: “Giocando Sporco” i “Chocolate“.

Presenteu-se, qui sou i quin rol teniu cadascú?

Blarse: En la primera formà de Negossiet Studio, els que solem escriure les lletres som Denis i jo, i de donar-li vida als temes s’encarrega Goldexpensive. Després tenim un càmera, Pins, un moviemaker, Bertó…

Denis: La Haina que forma part del motor del projecte…

Pins: Darrere del projecte hi ha molta més gent, però en els recursos que teníem actualment no s’ha pogut abastir a tanta, i al llarg d’aquests mesos aniran veient-se noves cares de Negossiet Studio.

Vos coneixem a algú d’altres projectes?

Goldexpensive: No, que va (jajaja).

Teniu missatge clar i contundent de ruptura, què preteneu?

B: Mosatros no volem trencar res ni ser un moviment de ruptura, sinó que no compartim les formes de gestió musical que hi ha al nostre territori i preferim gestionar el nostre producte, antes que vinguen buitres i s’ho emporten ells.

Afirmeu que la indústria musical valenciana es troba malament, té solució?

D: Bueno, això no és cosa nostra. És una cosa que s’ho solucionaran ells. I al fi i al cap, la indústria és la indústria, i tot el que puja baixa.

Quins són els vostres referents ja no sols musicals, també polítics, socials, literaris, artístics…?

B: Referents literaris pocs (jajaj).

D: Musicalment, hi ha prou. Des d’artistes del gangsta rap dels 80-90 als EEUU, com podria ser Tupac Shakur, fill de panteres negres, passant per Notorius, Mobb Deep, Ice Cube… A nivell de missatge, també un dels nostres referents Chuck D de Public Enemy.

B: I igual ja no tant com a referents, o fugint un poc de la idea romàntica dels referents, també escoltem artistes com Gucci Mane, Migos, 21 Savage… Bueno, i tots aquests referents musicals també són polítics, no sols pel seu contingut sinó per les formes de fer i, sobretot, gestionar la música.

Negossiet és un col·lectiu, un projecte transversal, quan veurem més accions a banda de la música i videoclips?

D: Molta gent s’ha pensat que açò és una organització política, si et referixes a això (jajaja). Per a res! Això no lleva que les nostres formes de produir i gestionar el nostre producte puguen comprendre’s com una acció política. És política a nivell de salvar-mos el cul mosatros dels buitres de la indústria. I altres accions… pues, apart de sobreviure, poques. No ens donen marge pa’ més.

Caché, Tutto per la pasta… el capital centrarà la temàtica de les lletres?

B: (Jajajaj) “Tutto per la pasta“, i “Caché”, i tota la nostra jerga, naix de la caricatura que alguns artistes musicals del mainstream valencià han fet de la música més lligà a les classes baixes. I antes que ens posen l’etiqueta de kinkis, gàngster, mafiosos i tot aquest rollo, ens la posem mosatros. No perquè estiguem còmodos, sinó perquè antes que traguen pasta ells d’aquesta etiqueta, la traem mosatros. Que estem més propers a aquesta realitat que ells, i sabem lo que és.

Vindrà disc o aposteu pel llançament de senzills?

G: Negossiet Studio és un col·lectiu on els artistes que hi ha dins tenen la seua carrera individual. Per exemple, el Blarse té pensat traure disc en 2019. Però també hi haurà molt de single, de colabo… Al igual que diferents projectes audiovisuals. No portem una dinàmica de grup de música en este sentit. No som un grup de música conforme venint entenent-ho. Simplement un col·lectiu que impulsa a diferents artistes que no havien vist una bona opció la de traure el seu producte mitjançant la indústria musical valenciana, per tot el rollo de les formes de gestió. I a més, això d’ajuntar recursos suposa un plus per a les carreres individuals de cada u de mosatros.

Ja per acabar, titlleu Pego com un racó idíl·lic del panorama musical valencià. No és també un poc bressol del mainstream?

(Haina): Sí, efectivament. Per això mateixa ha nascut ací aquest projecte. Igual que al costat de les fàbriques industrials naixen els sindicats (jajajaj).