Cactus: «Cada vegada hi ha més públic cactusià que ens reconeix»
Allà pel mes de febrer naixia un nou projecte musical titllat de macarra i comercial. Dos mesos mes tardi eixia el primer disc homònim de Cactus. Encapçalat per un trident imponent i amb experiència al panorama musical. Ja fa més de mig any que el projecte sona a les xarxes, a la ràdio i en viu en concerts arreu del País Valencià. Entrevistem Cactus per repassar com està anant aquesta primera gira 2018.
Pregunta obligada, com està anant la primera gira Cactus?
(Eldemuro) La veritat és que molt bé. Tenint en compte que el disc debut del grup va sortir en abril estem molt contents de la primera gira que hem aconseguit en un període de temps tan ajustat. L’objectiu era girar i girar guai, i hem complert les expectatives. Hem tingut el primer estiu ple de bolos. Seguim sumant experiències i guanyant-nos al públic poc a poc cada vegada més.
Quina diferència hi ha entre els inicis, per exemple, aquell concert en La Marina de València allà per maig al que vau oferir al Feslloch?
Mik: Quan acabes un concert, saps de forma instantània quines coses hi ha a millorar, a continuar treballant. O directament suprimir, i canviar per altres. A nosaltres ens van fer falta uns 5-6 concerts per a arribar (més o menys), a prop del punt on volíem estar. Encara hi ha molta feina per fer, però estem molt contents, amb el resultat del directe que ara mateixa tenim.
La primera gira d’un grup nou, amb temes nous sembla difícil. Noteu com el públic ja va enganxant-se, demanant cançons, coneixent les lletres…?
(Eldemuro) Com bé diu la pregunta és difícil, però sí que va notant-se concert a concert com la gent va coneixent-nos més tant a nosaltres com a la nostra música. Cada vegada més públic cactusià o troopers (com nosaltres diríem… XD), que ens reconeixen i ens segueixen. Ja sabem, açò es una carrera de fons, hi ha que seguir currant a tope, tota pedreta fa paret, i poc a poc anem creixent.
Haveu tocat a Muro, Castalla. Què significa per un músic tocar a casa?
Mik: Tocar a casa, o quan saps que tens als teus davant, sempre és una motivació i alhora una pressió afegida. Saps que van a estar pendents de tu, dels teus moviments etc. I això, almenys per a mi, fa que siga més especial. Quan estàs tocant davant de gent que no coneixes, com a què pots desinhibir-te més, i tenir menys vergonya de fer qualsevol cosa.
Corregiu-me si m’enganye, crec que encara no heu tocat fora del PV. Teniu alguna oferta per creuar el Sénia o el Segura?
Mik: De moment estem treballant els directes al PV. Entrava dins de estratègia del grup, consolidar un bon directe a casa, abans de sortir fora. Encara que ja es van escoltant algunes ofertes des del principat, que és on per naturalesa, donarem el següent pas.
Supose que en 2018 encara tindreu uns quants bolos més…
Mik: Tenim bons concerts encara per al que queda d’any. El Festardor, la Fira de Cocentaina o el Festivern entre altres són grans bolos. Així que estem molt contents. El que més ens ha sorprès, però, és que ja ens han trucat per a alguns festis per a l’estiu vinent. Ens ha sorprés gratament, ja que no imaginàvem, que l’estiu anterior, ja s’estava organitzant el proper.
Com prepareu un directe? Dista molt de les vostres anteriors experiències?
Sam: A l’hora de preparar un directe ens centrem molt en la interacció amb el públic i aconseguir una escena potent i divertida. Assagem una o dues vegades per setmana i ens esforcem al màxim perquè tot estiga al seu lloc i ens isca perfecte per al proper concert. Amb la meua experiència a les orquestres, per a mi és molt més còmode i divertit treballar amb Cactus, ja que el repertori és molt més atractiu per a mi.
Quin tema és el que més ho peta als directes?
Eldemuro: Una cosa prou curiosa és que depenent del bolo i del públic les reaccions a les distintes cançons o parts de l’espectacle disten bastant. Podríem dir, no obstant això, que “Fusta” previsiblement és la que més sol triomfar.
Quina és la principal lliçó que heu aprés aquest 2018?
Eldemuro: Currar, currar i seguir currant. Aquesta és una tasca que requereix molt d’esforç i que és complicada de portar endavant, però al mateix temps immensament satisfactòria i gratificant.
I ja per acabar, com li ha anat a Sam en la seua experiència televisiva?
Sam: Amb l’experiència televisiva d’OT no hi va haver massa sort, ja que em vaig quedar al penúltim càsting. Però prompte em veureu dins d’altres experiències televisives.