La Llista de Setembre ens l’envia La Tia Figa
Hem contactat amb la perforwoman i polivalenta La Tia Figa (Elisa Borredà) perquè ens elabore la Llista de setembre amb les seues cançons favorites. Tal vegada la coneixeu del seu primer tema Trap Brut o per la cançó de l’estiu d’À Punt. Des de llavors romanem a l’espera a veure si s’anima a publicar algun altre tema. Mentre el moment arriba, no perdem el temps seguint les publicacions d’Instagram i Facebook, tota una influencer des de Benigànim, al cor de la Vall d’Albaida.
Les cançons destacables de ma vida podrien comparar-se amb les relacions afectives, ja que ambdues les he viscut i les visc de forma atemporal, encara que duguen algun component cíclic. Jugaré a escollir 10 cançons ascendint des de que tinc contacte i/o ús de raó amb la música fins el dia de hui i de forma transcendental. (Auto-)avís: pot produir nostàlgia perenne i ganes irreversibles de tornar a viure-ho.
Barbie Girl (Aqua)
Que jo recorde, la primera cinta de cassette de la meua propietat. Sense saber ni ‘papa’ d’anglés tinc sonorament les lletres de tota la cinta gravades a foc. T O T E S.
Mambo No. 5 (Lou Bega)
Milions d’hores ballant amb la meua germana i les meues cosines. El disc Boom’99 es va fusionar amb la mini cadena que teníem. Jure.
Hey ya! (Outkast)
Continuant amb la línia de guiar-me per sonoritats i no entendre res d’anglés (a dia de hui continue paregut), aquesta cançó taaan ballable em posava to’ japi en la dura i complicada etapa de pre-adolescent.
Rumba d’amore (Sva-ters)
Ai, primers amors i primers aprenentatges d’autogestió amb el tema estimatori. I el primer impuls és enviar a cagar a X persona, així que esta cançoneta venia de perles. Ara m’he tornat una jipi de cuidao i tot lo contrari: amor pa tots <3
Los días raros (Vetusta Morla)
Quan ja em creia una punki aseà va i m’apareixen els moernos dels vetustos amb la banda simfònica de Múrcia (Múrcia?? Sí, Múrcia!) i me deixen mocà. Nivelasso.
Wonderful life (Seeed)
Dale mandanga. Menut grupasso, titis. M’ha costat triar cançoneta, i jo que em pensava que amb lo alemà no m’entendria ni per asomo. Pendentíssim tinc anar a un concert d’aquestos.
El juego de la luna (Sara Hebe)
Poderio és sinònim de Sara Hebe. Els missatges que transmet amb les lletres em fan entendre els conceptes com si m’haguera llegit un llibre de la Silvia Federici. L O F.
Banzai (Gata Cattana)
Màgica. És la paraula per definir a la tipa esta. Brutal la forma de veure i viure la vida que tenia, de canalitzar-la en música i poesia, si és que ho feia, perquè em dóna a mi que era com el seu tarannà, el seu ser. Quotidianitat en el màxim esplendor. MIAU.
A la vida (Maria Arnal i Marcel Bagés)
Plore en cada concert que els veig. Me travessen de molt bona manera. Els vaig descobrir en “Tu que vienes a rondarme” i han acabat rondant-me l’ànima amb eixa simplicitat tan precisa. Eixa veu que em recorda tantíssim a Silvia Pérez Cruz, que tant em pot. M’alce i aplaudisc hasta la sacietat. X A P Ó.
Pienso en tu mirá (Rosalía)
Eixa contradictorietat pels articles que llig sobre l’apropiació cultural gitana que s’espolsa i el que aprecia el meu cos purament innocent. Tinc l’estribillo d’aquesta cançó tatuat al cervell des de fa 3 setmanes i el meu ser demana més, així que conscient de tot el que passa ahí fora seguiré amb la balança enxufada. Però ojiiiiito.
