Antoni Miró: «Al meu art sempre han aparegut músics i instruments»
El passat octubre estrenàvem Pintura Musicada, el treball coordinat per Feliu Ventura amb la col·laboració de diversos artistes que posen música i veu a diferents obres de l’artista Antoni Miró. Aquest diumenge tindrà lloc el concert presentació del disc. La Pèrgola de la Marina de València serà l’escenari on es reuniran artistes com Júlia, Lu Rois, Miquel Gil, Cesk Freixas, Mireia Vives i Borja Penalba, Jordi Gil, Feliu Ventura, Mara Aranda i Pau Alabajos. També hi participarà la Jove Muixeranga de València, la colla de dolçainers La Socarrà i Xaranga’m.
Antoni Miró. Foto: Eduard Torres
Parlem amb el pintor i escultor alcoià sobre el llançament d’aquesta obra musical única i el paper que hi ha tingut Feliu. No perdem ocasió per repassar l’actualitat i parlar sobre l’exposició de La Base, que va fer enfurir a certs sectors de la dreta. Encara que ens coste, tractem de tutejar a l’artista.
Com s’ha donat el projecte Pintura Musicada?
Feliu Ventura. Foto: Juan Miguel Morales
Ha sigut cosa de Feliu, qui ha dirigit tot el projecte. Ho ha organitzat, ha parlat amb els músics i ho ha treballat tot ell. I a banda d’organitzar-ho, també hi inclou una cançó seua.
Pintura Musicada. Al títol no cal pegar-li més voltes, és el que és.
Doncs no sé d’on ha eixit. Supose que seria el propi Feliu qui ho discorreria. Això ja portava temps comentant-ho i sols faltava posar-se seriosament a la feina. I ha sigut molt efectiu perquè ho ha fet este estiu. Són nou grups i artistes amb les seues nou cançons i és una faena complicada. Ho ha treballat molt bé i li ha sortit molt interessant i molt xulo, jo crec.
A l’inrevés, Antoni Miró ha pintat música?
A la meua producció han aparegut sempre instruments i músics. Sempre he tingut des de jove molta relació amb el que es deia en aquell moment la Nova Cançó. No era ni tan nova ni res però en un moment determinat es va posar en marxa i es va fer un gran moviment. Llavors vaig conéixer de molt jovenet al principi al Raimon, i és curiós però a l’Ovidi el vaig conéixer després. Jo ja era pintor, Ovidi ja estava fent cançons i teatre. Ens vam conéixer amb uns 18 anys d’edat i vam fabricar una amistat increïble. Vam ser durant moltíssims anys carn i ungla. Anys després vaig pintar una sèrie de personatges com Maria del Mar Bonet, Raimon, naturalment l’Ovidi i gent que a través d’ells he expressat l’art.
Saps com s’ha fet la selecció d’obres per al disc?
Cada un dels artistes ha triat una obra. Feliu els va passar unes obres perquè cada artista es dedicara a una. Per cert, és possible que fem alguna exposició, ja veurem. Eixes obres han sigut la base de cada text, i després s’han musicat. La selecció de les obres ha estat principalment efectuada per Feliu però posant-se d’acord amb els autors. Per la meua banda ha sigut perfecte, no han hagut discussions, ni hem hagut d’arribar a acords perquè el que m’ha anat dient m’ha paregut sempre molt bé.
En general estàs satisfet del resultat?
Jo trobe que el resultat és molt interessant. Combina les nou cançons amb quatre poemes que posa veu la Pepa Alòs i també el Francesc Anyó. Un és de Granell, altre de Piera, un d’Ovidi Montllor, i altre d’Isabel Clara-Simó. I estan pel mig, amb una certa gràcia amb el conjunt de les músiques. És un treball molt ben fetet. I què vaig a dir? M’encanta, clar.
Recomanaries escoltar cada cançó mirant l’obra inspiradora?
Això està molt bé, però de totes maneres en qualsevol cas trobe que funcionarà molt bé. Jo trobe una altra dimensió. Pense que d’alguna manera cada autor s’ha basat en una cosa de l’obra que alhora també diu altres coses i això va enriquint el resultat.
Series capaç de triar alguna?
No, no. No estaria bé. De totes maneres jo crec que quan les vaja sentint més i més i més… segurament alguna m’arribarà més. De moment totes tenen per a mi un alt contingut emocional. D’arribar-te d’una forma sintètica al cor.
A la presentació del proper diumenge et veurem?
Per a mi és un horari un poc difícil, perquè necessite esmorzar. Però bé, eixe dia segurament hauré d’anar a València.
Què tens a dir sobre les crítiques rebudes per l’exposició de La Base?
Deu ser que estem ja en període preelectoral. De totes maneres és una polèmica prou estúpida, és absolutament ridícul. Ja s’ha exposat moltes voltes i ara han buscat oportunitat de traure algun rèdit polític. És absurd perquè la sèrie Mani-festa el mateix PP va ser el que la va patrocinar en primera instància. Ells mateixa s’armen uns “lios” que no s’aclareixen. De fet jo crec que hi ha un poquet de mala fe.
Les manifestacions que apareixen són absolutament de tot el món, hi han més del 15-M de Madrid i de València que de Catalunya. Van a la seua i trauen el que volen. I llavors soc independentista per això. És tremendament absurd. Les obres han mostrat el que en un moment determinat estava passant. El que l’oligarquia i les grans empreses han arribat a promoure. Fent que la gent més feble i més indefensa s’afone en la misèria. Ha sigut un gran retrocés de la classe mitjana i treballadora. De portar-los a una situació insuportable. Per uns interessos absurds mentre la gent està passant fam i calamitats, i els estan tirant al carrer. Si tenen alguna cosa de consciència ja els passarà factura.
I sobre l’aniversari de l’1-O i la situació de Catalunya?
Jo crec que ha faltat molta comprensió per part de l’Estat espanyol de cara a les altres nacions de l’Estat. Mentre que no siguen capaços de posar-se a l’altura i d’escoltar a l’altre és difícil avançar en qualsevol tema. Jo crec que per la força de la raó, les coses al final acaben posant-se en lloc.
