Arriba el Feliu Ventura més jamaicà amb ‘Sessions Ferotges’
En el moment més provocador de la seua carrera Serge Gainsbourg decidí fer un disc de reggae. El nostre Feliu Ventura no té l’aura mística del francès, ni fuma com un carreter. Ni és un corcó televisiu, però també li ha arribat el moment jamaicà. Després d’un preludi fa uns mesos amb dos cançons ara publica Sessions ferotges.
Acompanyat dels Xerramequ i els Aborígens com a banda amb les mescles de Víctor Rice. Versions d’un grapat de cançons pròpies del xativí més un altre grapat de versions de l’Ovidi, alguna cançó feta aposta per al disc i les degudes versions dub.
Un clàssic com “M’aclame a tu” esdevé ballable a un ritme de reggae vell, amb la veu sempre jovenívola de Feliu. I com feu Gainsbourg, que cantà una adaptació de La Marsellesa en reggae, Ventura fa el propi, però sense buscar l’escàndol, amb una Muixeranga afegint-li uns versos d’Estellés. Eduardo Galeano es preguntava: ¿por qué no se puede bailar un himno? Amb versions reggae dels himnes açò és més factible.
Escolta Sessions Ferotges
Tracklist
1 País de carretera 3:12
2 Arrapar o acaronar 3:42
3 M’aclame a tu 3:13
4 Tot explota bé pel cap o per la pota 2:26
5 Serà un dia que durarà anys 3:01
6 Recorda respirar 4:21
7 Dub de carretera (feat. Victor Rice) 3:05
8 El darrer somriure 3:16
9 Alacant -per interior- 5:13
10 M’aclame al dub (feat. Victor Rice) 3:12
11 Va com va 3:09
12 Historia d’un sofà 3:43
13 Montserrat 4:09
14 Muixeranga 4:19
15 Arrapar o dubbejar (feat. Victor Rice) 3:40
*Foto de portada de Juan Miguel Morales
