Nelo Gómez ens fa la primera Llista de l’any
El nostre estimat i benvolgut Nelo Gómez és el responsable d’elaborar la primera Llista de cançons de 2019. És conductor dels programes València Califòrnia i Pròxima Parada, tots dos per a la radiotelevisió pública valenciana À Punt. En ambdós programes ha demostrat i demostra el seu coneixement musical, no sols de la música valenciana, també estatal i internacional. Potser el coneixes també pels seus papers de Gilberto en El secreto de Puente Viejo (Antena 3) o Xavi en L’Alqueria Blanca (Canal 9). O d’alguns dels espectacles multidisciplinars, teatre musical o teatre de carrer on ha participat. Hui et presentem el Nelo més melòman.
De nano, ma mare em deia que era molt teatrer. No es va enganyar. De fet, no sé si és per excés d’imaginació, però acostume a visualitzar el dia a dia amb banda sonora de fons, com si fora un seguit de moments musicals d’una pel·lícula que la majoria de vegades se situa als carrers valencians. I clar, com és el meu somni, em pose jo de prota perquè dirigisc la pel·lícula com vull i li pose la música que vull. Estes cançons responen un poc a alguns d’eixos moments pel·liculers de la meua vida. Les escenes en concret no les puc desvetlar perquè faria spoiler i xica, si em dona per produïr-la finalment ja sabrieu la trama.
LÍNIES EN EL CEL ELÈCTRIC de MIREIA VIVES I BORJA PENALBA
Podria triar-ne una o totes les d’este disc, que es titula igual que el tema triat. Ha viatjat al meu Peugeot per tot el territori, i un disc que suporta més de 40 graus en la guantera del cotxe és perquè no es crema mai. Cal que diga més de Mireia i Borja? Els he entrevistat en la ràdio i en la tele i sí, són igual de bonicos en la vida real.
BOMBA DE PLAER de SENIOR I EL COR BRUTAL
«A divertir-nos i a fer-nos mal de tant d’amar». El primo Landete és un poeta del poble, com Estellés. I mireu, jo és que sóc molt passional i no sé quan m’enamore m’enrossine.
MERCY de MADAME MONSIEUR
En plena crisi sobre els refugiats, Émilie Satt i Jean-Karl Lucas sacsejaren un peliu el festival d’Eurovisió amb esta cançó que encenia bengales en mig de la foscor d’una mar on no pocs i poques han perdut la vida. M’agradà l’elegància del duet francés per estirar-li de les orelles a Europa en mig d’una festa. Eurovisió, el festival on cap des de la purpurina fins a la crítica social, o ambdues alhora.
MALAGUENYA DE BARXETA de PEP GIMENO “EL BOTIFARRA”
Són un poc folki, d’acord? No em feu explicar-vos per què en trie una del Botifarra perquè vos avente una bescollada. Si ens estimem una miqueta este país amb tants noms que tenim segur que cuidarem la Malaguenya.
CIUTAT DORMIDA de GENER
Una ciutat i tot un país dormits, o més bé sedats, fins que els furtaren els seus mitjans de comunicació. Este tema va il·lustrar algun dels reportatges que es van fer sobre el tancament d’RTVV. Recorde esta cançó veient un muntatge de les deixalles de cintes Betacam, cables i ordinadors de Canal 9. Unes deixalles que encara hi ha a l’aparcament del que hui és la seu d’À Punt Mèdia i que veig cada dia quan entre i isc de treballar, i que amb la veu de Carles Chiner, em recorden el que mai hauria d’haver passat.
STOLEN DANCE de MILKI CHANCE
Qui no ha patit un desamor? Doncs esta va ser la banda sonora de la meua dramèdia romàntica sobre la manca d’amor, el poliamor i els poliquilòmetres que em separaven d’Alemanya, la terra del grup de folk-rock que interpreta esta ‘dansa robada’, que també hi fou la meua.
TÚ QUE VIENES A RONDARME de MARIA ARNAL I MARCEL BAGÉS
Un disc inspirat en la fosa comuna on s’hi varen trobar 45 cervells i un cor mereix ser escoltat. Barbàrie i poesia, i un directe de Maria i Marcel per aplaudir-los fins fer-te nafres a les mans. I ara que el franquisme sembla estar de moda, amb les restes del dictador d’ací cap allà i algun partit que altre amb ganes d’alçar el bracet, potser algunes cançons servisquen d’antídot al feixisme.
ANIVERSARI de MANEL
Si hi ha un videoclip preciosista és este. Els Manel em fan viatjar molt amb la música i com que els mil·lennistes tenim molts aniversaris encara per celebrar, tal volta este temeta dels catalans podria ser l’acompanyant del moment de bufar les espelmes.
VULL QUE COMPREM UNA CASA de TARDOR
Em sembla una lletra tan propera… Àlex Blat és un d’eixos bonicos que et conta, vull dir canta, les coses bé. Tardor és un d’eixos grups que em compraria per a mi, convidaria a ma casa acabadeta de comprar i els deixaria tocar fins la primavera.
COPACABANA d’IZAL
Sabeu quan alguna cosa comença? El 3, 2, 1… I aleshores s’enceta tot. Doncs este seria un tema per eixe moment. Potser va ser amb el qual començaren el seu últim concert a València, mentre jo me’n perdia els primers minuts fent cua per una cervesa. També em ve al cap l’etapa quan vivia a Madrid. Copacabana és un barri de Rio de Janeiro i jo vivia a Carabanchel. Podeu enviar-me la relació per Whats App perquè jo no sé que tindrà a vore una cosa amb l’altra.
CAN’T STOP THE FEELING! de JUSTIN TIMBERLAKE
Si diguera que no sóc un poc grupi de Justin i que m’encantaria forrar-me la carpeta de l’insti amb fotos seues mentiria. I este xic és capaç de posar-me a menejar el peuet seguint el ritme. I moure el cap. I sentir el flow en la cintura. I alçar-me i donar-ho tot a la pista.
I TU, SOLS TU de EL DILUVI
Prop del 8 de març em ve al cap una cantada per ELLES, les 3 voltes rebels, que ens han donat una lliçó de dignitat al carrer enguany. Sembla que al segle XXI encara pot haver-hi revolucions, i les que han de vindre seran protagonitzades per dones. De fons sonarà El Diluvi (mira, si parlem de gent bonica estos són TOP. Per poc no em bufen al seu Casal Tio Cuc d’Alacant!)
NO MORE FIGATELL de NELO GÓMEZ
En este raconet dedicat a l’ego de l’artista mislater he decidit clavar el hit sobre la carn picada que vaig protagonitzar al programa València Califòrnia de la tele. El rodatge també va deixar-me el cor com una mandonguilla. Una abraçada, califòrniers!
