The Dance Crashers ens fan viatjar més enllà de Jamaica
Tots aquells grups que s’anomenen amb jocs de paraules més o menys reeixits incorporant la paraula ska tendixen a donar una visió molt parcial i millorable d’este ritme jamaicà. Els bocairentins The Dance Crashers, al contrari, ens porten a la dècada daurada del ska jamaicà, a l’origen d’este entre els 50 i els 60. El nom del grup de fet ve d’una cançó del mite ska d’eixa època, Alton Ellis. Tenen un so un poc vintage, del ram del que també proposen The Gramophones Allstars i tantes bandes que toquen amb certa nostàlgia sonora.
A Fabulous Coconut (2018), primer disc dels de la Mariola, el ska és l’estructura principal, però el jazz és present. Més una veu que canta amb una ressonància soul que ens fa viatjar encara més enllà de Jamaica. El ska no deixa de ser una interpretació caribenya del rythm and blues nord-americà. Tanca el disc una versió de “Valerie”, una cançó que cantà la malaguanyada Amy Winehouse. Una referent evident per al grup, una diva del soul que de tant en tant cantava ska’s colossals. Una joieta de disc.
