Preciós Plàstic València transforma residus plàstics en objectes útils

Probablement els hauràs vist en alguna fira o esdeveniment. Preciós Plàstic València és una iniciativa que pretén conscienciar al voltant del exagerat volum de plàstics que ens envolta. Mitjançant quatre màquines de codi obert, mostren com qualsevol pot agafar residus plàstics i fer objectes útils i originals. La iniciativa també ofereix xerrades, tallers, cursos i convida a participar a tothom als esdeveniments. Hem parlat amb Miquel Cañada, coordinador de la iniciativa. Qui millor que ell per explicar-nos la iniciativa?

Primer de tot, què és Preciós Plàstic i qui en formeu part?

Preciós Plàstic és la versió valenciana de la xarxa internacional de Precious Plastic, que es tracta d’una iniciativa de reciclatge de residus plàstics. Aquesta iniciativa es va originar a Holanda de la mà de Dave Hakkens. Aquest va dissenyar quatre màquines i va compartir la informació de com fabricar-les per internet, el que es coneix com codi obert. Així qualsevol persona, en qualsevol lloc pot replicar aquestes màquines, que s’usen per reciclar residus plàstics i transformar-los en productes o objectes.

En cada versió del projecte, que es desenvolupa en moltes ciutats i pobles arreu del món, es dediquen a diferents objectius. Hi han les que fabriquen objectes amb plàstic reciclat i els venen, altres que s’enfoquen més en la conscienciació mediambiental o altres que tenen interés en experimentar amb els materials i les màquines. En la nostra versió s’ha desenvolupat una part més participativa on moltes persones s’han anat involucrant per desenvolupar les màquines, material audiovisual, replegar plàstic, etc. I una altra part on ens enfoquem en fer tallers i participar en esdeveniments on la gent puga fer tot el procés de reciclatge amb les nostres màquines.I, indirectament, aprenga a com es pot reciclar o reutilitzar els residus plàstics d’una forma dinàmica.

De quina maquinària disposeu?

Les 4 màquines de codi obert

Son quatre les màquines que tenim actualment. La primera, i jo diria que la més important, és una trituradora amb la qual convertim els residus plàstics (botelles, taps, envasos, etc.) en un material triturat amb una grandària uniforme perquè es comporte tot de la mateixa forma. També ha de ser del mateix tipus, ja que hi han diferents tipus de plàstics amb diferents propietats, com per exemple la temperatura a la que fon.

Amb aquest residu plàstic triturat el que farem és clavar-ho dins de tres màquines diferents. Totes fondran eixe triturat i mitjançant calor i pressió el convertiran en un plàstic sòlid. Totes necessiten un motle on donar-li la forma al objecte. Amb l’injector farem peces per introduir el plàstic fos a pressió en el motle, amb l’ajuda del nostre propi pes. Amb l’extrusora traurem filament que podrem enrotllar donant-li formes diverses. I finalment la premsa, que és un forn on calfem el plàstic el premsem en el motle amb un gat mecànic, com els dels cotxes.

Per què eixe nom? Sobretot ara que el plàstic és l’enemic número 1

El nom prové del nom original del projecte en Holanda. Supose que el nom és d’alguna forma una crítica a que és un material preciós. S’hauria de produir i usar d’una forma sostenible, com amb tots els materials preciosos. A banda que els productes que es poden produir en aquesta iniciativa queden preciosos. Personalment, com enginyer de disseny de productes, el plàstic és una meravella. Per les seues propietats i característiques el fan un material amb un bon rendiment, com els avantatges a l’àmbit sanitari. Però te un desavantatge molt gran, que s’està usant d’una forma desmesurada ja que ix molt econòmic i no és fàcilment biodegradable. Açò actualment està causant una catàstrofe mediambiental.

Diversos objectes fets a partir de plàstic reciclat

Com funcioneu? Aneu on vos criden o haveu d’anar tocant a les portes?

Normalment, com participem en esdeveniments i també pengem contingut dels nostres avanços en les xarxes socials, la gent ens coneix i s’interessa molt. No volem dir que ens sobren les propostes però la gent se sorprén molt pel que fem i com ho fem. Les màquines estan fetes per nosaltres i la gent es queda al·lucinada, tant per les màquines com pels objectes que es poden aconseguir fabricar.

Com de necessàries són apostes lúdiques com la vostra per tal conscienciar?

Amb l’experiència adquirida d’eixir al carrer amb les màquines i xarrar amb la gent d’a peu ens hem adonat que hi ha prou desconeixement del que és el propi material. La gent no sap com es pot reciclar el plàstic per produir noves geometries, com transformar-lo completament.

De fet la majoria de persones no saben que hi han 7 famílies de plàstic amb diferents propietats que no es deuen barrejar a l’hora de reciclar-los. És una informació que deuria estar a l’abast de totes. Es deurien fer campanyes per tal d’informar al consumidor del material que te a les seues mans i, a més, usa tots els dies. Què passa quan eixe objecte deixa de tindre ús? Què passa amb els residus d’aquest tipus de material?

Personalment crec que encara calen moltes més iniciatives sobre l’ús dels productes, la vida útil, reciclatge i reutilització d’objectes. Iniciatives per tal d’informar i conscienciar a la població arreu del món.

Veieu solució amb la sobreproducció i sobreutilització de plàstics?

Actualment no. Sembla que moltes grans empreses estan fent un canvi a ús de material reciclat. O almenys afegint part de material reciclat al material verge, però son una minoria. El canvi no només ha de vindre de la indústria, també l’administració i la societat s’han d’involucrar en el canvi. Tant la societat per la cultura del plàstic que hem adquirit, tot envasat i d’usar i tirar, això ha de canviar. I l’administració que ha de fer front als desastres mediambientals que aquest consum està causant. També realitzant canvis de lleis per reduir el consum i producció del plàstic, sobretot del d’un sol ús.

Amb aquestos tres sectors fent front real en contra de l’ús desmesurat del plàstic, sí que creiem que té solució i ens evitarem molts problemes. Cal fer un esforç. Nosaltres creiem que no som la solució al problema, però intentem conscienciar d’una forma pràctica i dinàmica. Transformant una xicoteta part de fem (residus plàstics) en objectes amb un segon ús.

Coneixeu l’experiment “Vivir sin plástico”? És realment possible viure sense plàstic o hem d’aprendre a viure amb el plàstic però de manera responsable?

Sí, de fet vàrem participar junt a ells en el Distrito 008 en una taula rodona sobre el problema dels plàstics. També junt a Pilar Soriano (Regidora de Gestió de Residus Sòlids de València). Ens sembla que tota la experiència que han adquirit és meravellosa. Tenen moltes anècdotes i informació que donar, perquè realment sí que es possible viure sense plàstic, però és molt difícil, elles ho saben perfectament.

Seria més fàcil per a la societat fer un ús del plàstic més responsable i ètic amb el medi ambient. Una opció és reduir i rebutjar el plàstic cada cop que te l’ofereixen. També s’està investigant molt en bioplastics o plàstics biodegradables. En un futur no massa llunyà crec que en disposarem d’aquestos avanços.

Som la gent d’a peu culpables o víctimes d’aquesta situació?

Preparant el reciclatge

Ambdues. Culpables perquè és molt fàcil i còmode consumir plàstic. És segur en temes alimentaris i sanitaris com hem comentat, per tant està a tot arreu. I és molt econòmic. Però som víctimes perquè hi han productes que usen envasos o embalatges de plàstic innecessaris. I la indústria l’usa indiscriminadament dificultant que el consumidor el puga rebutjar.

Quan es tira al fem un tros de plàstic, per molt xicotet que siga, la majoria de la població no és conscient del que passa. La major part d’eixe fem se soterrarà o es cremarà. L’efecte perjudicial que té en el medi ambient serà molt gran. El desconeixement ens fa ser víctimes alhora que culpables. Tot i això és molt fàcil evitar ser culpables, basta amb deixar de consumir plàstic o reduir el seu consum.

Un consell sobre plàstic (reciclatge, usos, tipus de plàstics…) que la majoria de gent no conega.

Us puc dir alguns consells per assimilar com a costum i així aconseguir reduir el consum de plàstic. Alhora conscienciaran, ja que hi haurà gent que se sorprenga de la resposta.

Sempre que et posen una bossa, palleta, envàs o embalatge de plàstic digues que no en necessites.

Si portes una bossa de casa millor, mai més consumiràs bosses de plàstic. Moltes vegades et van a preguntat, «Ui… segur?» Pot ser una bona oportunitat d’explicar perquè és millor no consumir plàstic d’un sol ús i el que suposa per al medi ambient.

Evita l’aigua embotellada

Si de l’aixeta és bona, aprofita-la. Si has de comprar aigua, intenta sempre comprar l’envàs més gran amb més capacitat d’aigua per reduir el consum de plàstic. Usa botelles d’alumini per a dur al treball, excursions, etc.

Pensa quantes vegades vas a usar l’objecte que estàs comprant.

Si és de plàstic i el vas a usar i tirar, intenta buscar alternatives d’altres materials. Òbviament millor coberts metàl·lics o de fusta que els de plàstic. Del mateix mode, per a la majoria de productes, com els sanitaris o de bellesa. Observar i analitzar les coses que compres et fan ser conscient de com estan fetes i quins materials s’usen per fabricar-les. És fàcil veure quan hi ha plàstic i poder evitar comprar eixe producte.

Cal tractar de no tirar pel carrer cap plàstic, per xicotet que siga

Una costum que molta gent fa inconscientment pel carrer és tirar embalatges i plàstics diversos a terra. El vent se l’emportarà i en la majoria de casos acaba en l’aigua, i aplega als oceans, invadint els espais naturals. Això és una costum que molta gent fa inconscientment. Tira un embalatge d’un caramel, una bossa xicoteta, o qualsevol tros de plàstic a terra. Aquest material tarda molts anys en degradar-se, en desaparèixer. Per xicotet que siga el tros de plàstic, pot acabar dins de l’organisme d’un ésser viu. Tal i com ja s’està demostrant en diversos estudis científics. No vull ser dramàtic, però si no canvia la situació anem a aplegar a estar fets de partícules de plàstic, coneguts com microplàstics.