Històries valencianes per a no dormir: El Clan Blasco
Dijous i divendres passat va tindre lloc l’estrena del documental El clan Blasco en dos parts. Un equip de periodistes d’À Punt ha volgut indagar sobre la trama de corrupció que envolta a Rafael Blasco. Aprofitant l’inici del nou juí sobre l’exconseller, han creat un elaborat documental de dos capítols sobre la seua persona i el seu entorn. Per si fora poc, els periodistes van aconseguir declaracions de primera mà de Blasco. A continuació fem un repàs del trets més interessants que ens deixa aquesta peça documental. Podeu veure-la ací i ací.
Biografia de Blasco
El documental vol també aprofundir en la vida del cap del clan i analitza el viatge ideològic de Rafael Blasco, tal vegada és sols comparable al de Jiménez Losantos. Des de l’extrema esquerra del FRAP i en el Partit Comunista Marxista Leninista, on ja va tastar la presó, però en aquest cas per temes ideològics. Blasco va militar posteriorment en el PSPV gràcies en part al seu germà Francisco, alcalde d’Alzira i president de la Diputació de València. Com conseller de d’Urbanisme al govern de Lerma ja sorgeix el seu primer cas de corrupció: suborns a canvi de requalificacions de terrenys. Lerma el destitueix i l’aparta del partit encara que Blasco ix absolt.
Aleshores i després de sengles intents frustrats de fundar partits, Zaplana el fitxa per al PP. A partir d’ací la història és sobradament coneguda. Amb el PP ha sigut Conseller de treball, de benestar social, de territori, de sanitat i finalment, de solidaritat. Càrrec amb el qual va ordir la trama per la qual avui en dia està a la presó, i tindrà un nou juí el 15 d’abril.
El Clan
Però un “clan” no pot formar solament d’una persona. Gràcies al seu germà Francisco, alcalde d’Alzira i president de la Diputació de València, Rafael va entrar al PSPV. Al partit socialista, la seua muller Consuelo Císcar era secretària personal de Lerma i després director de l’IVAM.
Al documental també s’aprofundeix un poc sobre la biografia d’una de les pitjors i més extravagants dirigents de la democràcia valenciana. Fruït d’aquesta relació naix Rafael Blasco Císcar. Amb l’original pseudònim de Rablaci, s’investiga la destinació de recursos de l’IVAM per a promocionar la seua carrera.
Altre personatge clau és Sergio Blasco, nebot de Rafael i fill de Francisco. Exgerent de l’Hospital General de València va moure cables per aconseguir contractes amb diferents empreses privades. Sergio va abonar la seua fiança per eixir de presó i va agafar immediatament un vol cap a República Dominicana. Allí treballa al mateix hospital on hauria firmat convenis de formació quan era el gerent de l’Hospital General de València. Com no li van retirar el passaport? Al documental es traslladen fins allí per tal de contactar amb ell, però no ho tenen gens fàcil. Per acabar d’arrodonir el clan, Sergio Blasco està casat amb Debora Salom, filla de Consuelo Císcar d’un anterior matrimoni.
El paper dels funcionaris
Al documental també hem pogut destacar el paper dels funcionaris. En dos sentits, el negatiu i el positiu. En quant a la corrupció cal entendre i deixar clar que no pot existir si no hi han funcionaris que hi col·laboren. Tal i com apunta al documental Joan Llinares, director de l’Agència Valenciana Antifrau.
Per altra banda el documental se’n beneficia de filtracions de funcionaris que per una raó o altra els faciliten informació que no podrien obtindre pels mitjans administratius. Per exemple, els periodistes reben un manuscrit amb dades sobre informació cadastral de les propietats de Blasco.
Quedar-se amb els diners dels pobres
Una de les coses que més indigna del documental és quan es mostren l’estat actual dels hivernacles que es construïren a República Dominicana. Dona calfreds posar-se en la situació d’una de les dones treballadores dels hivernacles, les quals van construir amb les seues pròpies mans i portaven manualment l’aigua caminant quilòmetres.
Al documental es conta com es van aprofitar de la il·lusió i l’esperança de persones que somien en poder comprar-se una nevera a terminis. L’estat desolador d’eixos hivernacles com podeu veure a la imatge, jugar amb la il·lusió de les persones que menys tenen, i el que és pitjor, quedar-se amb eixos diners per a especular amb immobles.
La barra
I el que és pitjor… Les declaracions de Rafael Blasco a la porta de la presó de Picassent, encara té la barra de dir: «Jo no he estat mai vinculat a ningún tipo (sic) de corrupció ni econòmica ni de ninguna classe». Antològic. Un home condemnat, recordem, per un delicte de malversació de cabals públics, en considerar provat que es va apropiar, en l’exercici del seu càrrec, de fons destinats a programes de cooperació amb Nicaragua.
Sergi Pitarch amb Jorge Roca, cervell del Cas Emarsa
Una barra sols equiparable a la de Jorge Roca, el cervell de la trama Emarsa, també entrevistat al documental per l’amistat que ha forjat amb Blasco a la presó. Amb autèntica normalitat s’ajuda d’un boli i un torcaboques de bar, explica el seu procediment delictiu. Tornaria a actuar així si li ho oferiren? Li pregunten. «Ho faria millor, però ben fet. S’han de millorar les coses», contesta. Indescriptible, fregant la psicopatia.
No podríem tancar l’article sense nomenar el meritori treball de l’equip de periodistes. Alba Rojo, Agustina Pozzi i Sergi Pitarch, i dirigit per Juan Nieto i Tomás Ocaña. Els encoratgem a que continuen amb aquesta tasca amb altres casos com Gürtel, Emarsa, Brugal…
També com a curiositat, citar que al documental sonen temes de Machete en Boca, Zoo o Aspencat, una bona forma de promocionar la música dels grups valencians. I recordeu, no és el Cas Cooperació, és el cas Blasco.
*Totes les imatges estretes del documental
