Mark Dasousa ens porta la Llista de cançons amb les que va créixer
El protagonista de La Llista d’abril és Mark Dasousa, músic i productor d’Atomic Studio. Fa uns mesos, va rebre el premi Joan Trayter d’Enderrock, que premia al millor productor i arranjador musical de l’any. I és que, Dasousa està considerat com un dels artifexs de d’escena musical alternativa valenciana. A l’Atomic Studio ha treballat amb grups com Zoo, Smoking Souls, Aspencat, Pupil·les, Tesa, Cactus o La Fúmiga, entre molts altres.
És molt complicat triar 10 temes… Aquesta llista parla dels meus inicis com a músic. Va ser l’etapa entre els 17 anys i els 21. Això era el que menjava musicalment…
Pinball Wizard – The Who
Amb els meus amics d’infantesa amb qui vaig formar el meu primer grup, Carpe Diem, escoltàvem The Who i The Kinks tot el temps. Pujàvem a un Suzuki Santana blanc i ens perdíem per la platja al·lucinant amb Pinball Wizard o Shangri-La.
Mentre el món seguia a lo seu amb el grunge i su puta madre (sic)…
Peace Frog – The Doors
Encara que no és la meua cançó preferida de The Doors la recorde de l’època lisèrgica amb Pildora.X. Era l’any 93. A la gent del meu voltant en eixa època li molava Nirvana i jo no ho podia comprendre.
Lucifer Sam – Pink Floyd
També la tocàvem amb Pildora.X. La gent que solia vindre als nostres bolos tenia assumit que preniem LSD.
Vivíem en una caseta en La Marina Alta i sols feiem que tocar i compondre. Va ser una època daurada per a mi. Ens flipaven els primers treballs de Pink Floyd. Què collons! Ens flipava Syd Barret i la seva bogeria creativa. Mai han tornat a ser Pink Floyd des que Syd desaparegué encara que “Dark Side of the moon”…m’encanta.
Mentre, la penya ho flipava amb Spin Doctors.
Fire – Jimi Hendrixx
Aquest tema ens sonava als Pildora de luxe. Com que jo era “Hammonista”, el tema sonava més gran encara amb els acords a toda leche (sic) del Hammond amb el Leslie distorsionat com si fos una guitarra. Fire era pur foc. També sabia tocar-la a la bateria, al·lucinava amb Mitch Mitchell, era millor que Hendrix.
La resta del món escoltava “Pablo Honey” de RadioHead i eren moderns.
I’m a Man – Steve Winwood
Teníem una versió d’aquest tema amb la lletra adaptada al castellà excepte la tornada que la manteníem en anglès. Era brutal. Winwood no era el meu teclista preferit però aquest tema tenia alguna cosa especial…
En los 40 Principales sonava l’Unplugged de Nirvana…
Indian Rope Man – Julie Driscoll, Brian Aufer & The Trinity
Era l’ídol d’Auger. Ell no ho sabia, perquè nasqué abans que jo, però ell somniava tocar en do menor tan bé com jo (si, hi ha mons paral.lels i tinc records d’això en aquest univers). Aquest tema em produïa ereccions en directe i no és conya.
SoundGarden triomfaven per tot arreu amb Black Hole Sun i a mi em feia gràcia el tema així que vaig anar a fer teràpia per por de fer-me grunge seatleano.
Evil Ways – Santana
Gregg Rolie era altre dels grans teclistes que em van influir per a mal i em van fer sortir escopetat de casa dels meus pares amb una mà davant i una altra darrere.
El solo de Hammond d’aquest tema encara el refresque en Atomic de tant en tant, bé, i el solo de Light my fire de Manzarek també. Hi ha qui mira porno i hi ha qui ejacula tocant solos d’altres…
Los Planetas sonaven en el programa de Julio Ruíz incomprensiblement, encara que després ho acabara comprenent.
She’s not there – The Zombies
Rod Argent era mig déu mig humà i feia coses màgiques amb el wurlitzer. Era impossible copiar-li un solo. Quina enveja insana!!! Els Chilli Peppers omplien estadis mentre jo mirava un documental de Woodstock. Flea slapejava com si no hi hagués demà i la penya aplaudia.
Enter the Dragon – Lalo Schifrin
Instrumental de la pel·lícula Operación Dragón, de Bruce Lee. També la tocàvem en directe amb Lutxacus i tot.
Madonna intentava fer música però no ho aconseguia.
Puente sobre aguas turbulentas – Richard Clayderman
Res haguera estat possible si el meu iaio allà pel 85 no m’haguera inoculat el virus del piano posant-me cintes del Richard en la Seat Trans…
Gràcies iaio. Encara et trobe a faltar.
