Crònica Negra, els crims valencians sense resoldre

Demà 14 de juny la plataforma Netflix estrena la sèrie documental El caso Alcàsser. Fa uns mesos a Tresdeu ja us vam avançar el desenvolupament paral·lel de dues pel·lícules de ficció ambientades també en aquest cas. Un dels crims més brutals que va marcar un abans i un després en el tractament mediàtic que va rebre. Però al País Valencià tenim més crims que han quedat per resoldre i que mereixen que no queden en l’oblit. Hui et parlem de la crònica negra valenciana.

Cas Bar España

Segurament haureu escoltat parlar del Bar España, sobretot quan es trauen a col·lació les teories de la conspiració al Cas Alcàsser. El Cas Bar España de Benicarló (Baix Maestrat) fa referència a una suposada xarxa de pederàstia als anys 90 que tenien lloc a aquest bar. Suposades orgies amb menors i amb figures polítiques, jutges i persones influents, que s’han vist perjudicades com per exemple Carlos Fabra, Mònica Oltra, Gabriela Bravo o Francisco Camps. Cal aclarir que aquestes greus acusacions s’han estés des de diverses webs sense cap tipus de prova. A més, la llegenda negra crescuda al voltant del cas, han acabat distorsionant la història de les declaracions dels xiquets i xiquetes abusades, relacionant-la amb el satanisme o amb una conspiració d’escala molt superior.

Una de les úniques referències periodístiques fiables que trobem del cas és l’article del diari Ara, el qual ens parla sobre el documentalista valencià Valentí Figueres. Al seu documental titulat La manada, el denier ha anat recollint documents i testimonis, entre d’altres de Reinaldo Colás, pare de dues de les suposades víctimes d’abusos, però la justícia no ha considerat mai que existisca un cas Bar España. També cal recalcar que Colás, ja mort, va complir l’any 2008 quinze mesos de presó per denúncia falsa.

El propi Figueres es pregunta si està davant la història d’un gran manipulador, que ha aconseguit convèncer tota aquesta gent perquè seguisca dient aquestes coses vint anys més tard. O potser es tracte del documental sobre una de les atrocitats més grans de la història d’aquest país.

Crim de Macastre

Al 1989 3 menors van ser trobats morts en estranyes circumstàncies després d’una excursió a Macastre (Foia de Bunyol). Els tres joves d’entre 14 i 15 anys (2 xiques i un xic) van desaparèixer per la muntanya. Els cadàvers del xic i una de les xiques, van ser trobats sense cap rastre de violència en diferents dates i punts de Macastre. Però el cos de la segona xica aparegué a Torís (Ribera Alta) amb un peu mutilat, que aparegué a la ciutat de València. Un macabre cas que continua sense resoldre’s, i que pel 2015 una associació de criminòlegs va intentar personar-se en l’acusació per trobar una resposta.

Aquest cas està replet d’incògnites. L’origen humil i desestructurat de les famílies de les víctimes va fer que els mitjans de l’època no es feren ressò. Les autòpsies sentenciaven que la parella no tenia cap signe de violència, mentre que l’altra xica es va evidenciar que estava en vida quan li tallaren el peu amb una serra mecànica. La cronologia i l’emplaçament del trobament dels cossos també sembra de dubtes la investigació, a més que les dos xiques foren soterrades a fosses comunes. Arrel el moviment dels criminòlegs, el programa Mas vale tarde de La Sexta va dedicar un reportatge al cas.

Crim de la Puríssima

5.658 dies des de l’assassinat de Roberto Conejero, tresorer de la Junta de Festes de la Puríssima d’Ontinyent (Vall d’Albaida) i augmentant. Així es recorda a tot el món a un portal web, que aquest crim continua sense resoldre’s. Allà per desembre de 2003, Roberto Conejero va ser assassinat a colps a la seu de la Junta. El desordre a l’oficina i que el tresorer es trobava quadrant la venta de la loteria, va fer portar les investigacions cap a un robatori com a mòbil del crim, però l’accés de la seu no es trobava forçat.

Dos dies després, Isidoro Mira, responsable de la loteria resultava ferit de gravetat, després de ser agredit amb una picoleta. Mira va declarar que li havien furtat diners i dècims de la loteria de l’entitat. Aleshores les investigacions van girar la cerca del culpable a dins de l’associació, degut a que se suposava que coneixia a les dues víctimes.

Però dos anys després, les recerques policials van donar un gran gir inculpant a Mira de l’assassinat del seu company i posterior autolesió. Segons el relat del fiscal, Mira va fer un gran desquadrament als comptes de la loteria, i va planejar un robatori. Al trobar-se a Conejero a la seu, el va assassinar a colps i dos dies després va simular una agressió sobre la seua persona. Al 2009 Mira va ser absolt per falta de proves, al juí es titllava de desgavell la teoria de l’autolesió. 10 mesos després de quedar absolt, Mira va ser tornat a detindre per intentar violar a una dona de 73 anys. Mentrestant, segueix sense resoldre’s qui va matar Roberto Conejero. Podeu consultar tots els detalls del cas ací.

On està Gloria Martínez?

El mateix any dels fets d’Alcàsser, 1992, Gloria Martínez es va esfumar en plena nit d’una clínica situada a cinc quilòmetres de l’Alfàs del Pi (Marina Baixa). Els pares de la xica de 17 anys van decidir portar-la a consulta per problemes alimentaris i del son i la psiquiatra María Victoria Soler va insistir en internar-la uns dies. Els responsables del centre sempre han sostingut que la jove va fugir, saltant la tàpia de la clínica.

Les sospites sobre el cas venen arrel les contradiccions de les infermeres que estaven de guàrdia. Afirmaren a la Guàrdia Civil que van nugar Gloria al llit i la van sedar, i a la 1:15 de la matinada va despertar, va forcejar amb elles i va escapar per una finestra. En la seua fugida va haver de travessar de nit un jardí amb cactus, diversos murs i una tàpia d’entre 2 i 4 metres d’alçada. Tot sense ulleres ni lentilles, una xica amb una miopia de 8 diòptries a cada ull. L’actitud dels responsables encara va fer augmentar més les sospites, ja que no van informar de la presumpta fugida fins les 8 del matí. La investigació policial no va trobar cap rastre de la fugida de Gloria al jardí, ni cap element que l’ajudara a botar la tàpia.

Per si fora poc, el centre no tenia la llicència administrativa per a l’ingrés psiquiàtric. La creença popular diu que la dosi de la sedació va ser letal, i que es van desfer del cadàver per evitar un tancament del centre. La psiquiatra i els propietaris de la clínica van ser condemnats a pagar una indemnització a la família, però el cas va quedar tancat sense que Gloria fora declarada legalment morta.

Un centener de casos queden sense resoldre al País Valencià. Hem fet una breu incursió en quatre d’ells. A aquest article del diari El Español, en podeu trobar alguns altres ocorreguts també a Macastre, Ontinyent…

Foto de portada de Foter.com