Pepet i Marieta més “Imperfectes” que mai, compleixen 15 anys

Pepet i Marieta donen la benvinguda a l’estiu amb “Imperfectes,” una love song dolça i refrescant que defuig l’amor d’aparador per a destapar l’essència imperfecta de la passió humana. A més, la banda de La Sénia celebra 15 anys de carrera amb un tema estiuenc, que mostra la seua renovada formació. Passeu i vegeu el videoclip que han preparat, i l’entrevista que hem fet a Josep Bordes amb motiu dels 15 anys d’activitat al front de Pepe i Marieta.

“Imperfectes” és també la carta de presentació de la nova banda de Josep Bordes i la cirereta del pastís dels seus 15 anys de carretera encomanant la seva festa i bon rotllo arreu del país i més enllà. “Imperfectes” arriba amb un videoclip imperdible, que recrea el despertar d’un matí post-festa, un paral·lelisme amb l’esdevenir de la banda, que es disposa a obrir un nou capítol de la seva història amb energies totalment renovades.

Entrevista a Josep Bordes

Primer que tot presenta’ns la nova formació i un poquet de currículum

Enguany ha hagut un canvi radical de formació a Pepet i Marieta. Per una raó molt senzilla: els pilars de la formació van decidir que marxaven. I a partir d’aquí, jo que ja tinc família amb una xiqueta amb les quals lidiar i compaginar la meua vida artística, també m’interessava que la formació estigués concentrada a Barcelona i no arreu els Països Catalans com fins ara havia funcionat.

Llavors hi ha tota una sèrie d’integrants nous com Oriol Tonietti a la bateria, un noi d’Espinavessa. Després està la  Maria Cruz saxofonista de Girona. També tenim a un xic del País Valencià, de Cocentaina concretament, lo Mario Coloma que ha estat a altres formacions com The Dance Crashers. Després també tenim al Jaume Àvila de la Catalunya Central, de Sant Vicenç de Castellet que toca el baix. I per últim tenim un tio que és ebrer com jo, el Marcel Castellví i toca la guitarra elèctrica. I jo que soc Josep Bordes que estic a la veu principal i toco la guitarra acústica.

Ara la vida se’ns ha simplificat sobretot a la logística. Podem quedar per assajar pràcticament cada setmana perquè no hi ha la distància quie hi havia abans. Tot això ha facilitat i ha ajudat a que es cree un ambient de treball fàcil, efectiu i eficaç.

Nova formació de Pepet i Marieta. Foto de Bernat Almirall

15 anys de Pepet i Marieta, ja ha superat “l’edat del pavo” o això no se supera mai?

Francament jo soc un Peter Pan, i “l’edat del pavo” no l’acabaré de superar mai. M’agradaria dir que també es dona una conjuntura molt especial i és que, de tots els integrants nous no hi ha cap que supere els 26 anys. Estan tots entre els 22 i els 26 i en canvi jo en tinc 41. Diguem que soc el “viejete” de la formació. Ells òbviament estan per estrenar perquè són molt joves i jo no estic per estrenar però sí que tinc un esperit molt jove. Suposo que també té a veure que jo soc profe a un institut de secundària i això és un dels motius que no me deixen acabar de créixer.

Sigue com sigue, aquí estem i continuem fent música, encarada fonamentalment a gent jove. Sí que és veritat que el discurs durant tot aquest temps ha canviat, ha madurat una mica. Aquells primers seguidors ens continuen seguint però tenim la capacitat i la sort de captivar a l’audiència més jove. I ara, amb la nova formació, et diré que també he percebut un increment d’este interés per part de gent més jove. Jo crec que ve, inevitablement relacionat o derivat d’este canvi de formació i d’estes cares noves tan joves i tan guapes.

Aquests 15 anys heu sigut testimoni del boom de les xarxes socials, com heu viscut aquest canvi de paradigma al panorama musical?

Les xarxes socials han sigut determinants per al món de la música en general, i per a Pepet i Marieta en particular. Per a mi les xarxes socials és una cosa que m’estimo especialment, n’he aprés moltíssim. De fet, ara mateix estic portant un projecte d’assessorament a altres bandes, precisament molt encarat a les xarxes socials, que es diu Estrategia musical.

Lo que permeten hui en dia les xarxes socials és que un artista pugue moure’s des del mercat independent, de no dependre de les grans discogràfiques o promotores, pugue tirar endavant el seu projecte i amb resultats més que vàlids. De fet, jo defenso la idea que les discogràfiques s’han quedat completament obsoletes, no serveixen per a res. Lo mateix nom ja ho diu: discogràfica, venen discos, i avui ningú compra discos. Per tant no sé que foten encara, només que xuplar lo patrimoni creatiu de les bandes i lo que jo defense és la independència. I aquesta independència és possible gràcies a les xarxes socials, claríssimament.

De fet, penso que avui en dia i tota la vida, ser artista ha sigut també ser comercial, ser capaç de vendre’t tu mateix. Ara amb les xarxes socials, les capacitats s’amplifiquen, s’eleven a la màxima potència. Per tant dominar les xarxes socials és avui en dia un must, un imperatiu per a qualsevol creador o creadora que tingui ganes de fer-se pas entre la voràgine de projectes culturals que existeixen avui en dia.

Foto de Bernat Almirall

És “Imperfectes” també un missatge d’acceptació i reafirmació?

“Imperfectes” és un cant a la imperfecció. Una imperfecció perfectament perfecta i inherent a la condició humana. Per tant l’amor, que segurament és una de les coses més humanes que hi han, es també imperfecte i al mateix moment perfectament imperfecte. Jo crec que Pepet i Marieta sempre ens ha agradat posar el dit a la nafra i també buscar l’anticançó d’amor.

“Me moles” que és un dels nostres temes més celebrats ja anava en esta línia de reivindicar que l’amor no era una cosa idíl·lica, sinó una cosa palpable amb multitud de defectes i virtuts. Este “Imperfectes” incideix en esta idea i reivindica la perfecció de la imperfecció i que els amors perquè siguen purs i vertaders han d’estar carregats de defectes i imperfeccions que ens fan realment interessants.

Que avorrida seria la vida si no n’hi haguessen totes aquestes imperfeccions i imprevistos que fan que la vida valga la pena viure i li posen sal a la vida.

Baix el meu punt de vista els grups situats als voltants del Sénia sou els que més feu, quasi sense voler, per la unitat de la llengua, compartiu també eixa sensació?

Precisament Pepet i Marieta tenim una cançó que es diu “Lo Sénia no és frontera” amb la qual volem enaltir este sentiment d’unió que existeix entre els pobles de banda i banda del riu Sénia. I sí, estic d’acord amb tu, penso que la gent que estem justament a esta frontera, que no és frontera, que estem a cavall del riu Sénia, actuem perfectament com uns abanderats de la unió lingüística.

Ningú més que nosaltres sap que el parlar d’Ulldecona o de la Sénia és pràcticament lo mateix que el de Vinaròs o el de Benicarló. I ningú més que nosaltres sap que realment, per molt que, de vegades, la política mos vulgui separar, lo que existeix entre el País Valencià, Catalunya i m’atreviria a dir també a les Illes Balears, i per què no, a la Franja, és una unitat cultural, social i inevitablement lingüística. I per molts anys que així sigue, i per molts anys així la defensarem.

De fet en Pepet i Marieta es dona la paradoxa que sempre mos hem declarat obertament independentistes, cosa que no trau que no siguéssim perfectament conscients d’esta unitat que existeix amb el País Valencià. I que veiéssim totalment ridícula la idea de que mai pogués haver una frontera que separés dos territoris que són dos territoris germans.

S’ha convertit en repte per vosaltres fer “la cançó de l’estiu”? És marca de la casa?

Fer cançons de l’estiu, és veritat que s’ha convertit en una tradició de Pepet i Marieta. Des de que vam fer “La cançó de l’estiu” n’hem tret una cada any, i també cada any fem una nadala. Per què ho fem? Jo crec que Pepet i Marieta és un projecte que traspua bonrotllisme, ballera i ganes de xalar. I inevitablement una cançó de l’estiu és una plataforma perfecta per a Pepet i Marieta. Reuneix totes les característiques fonamentals del nostre discurs i la nostra manera de fer.

Llavors, ens agrada fer cançons de l’estiu però al mateix temps no caient en lo clixé, sinó que també ens agrada donar-li una volta i fer cançons dignes d’escoltar no sols a l’estiu. No pretenem fer creacions efímeres, però perquè no agafar l’ambient d’estiu per inspirar-nos a l’hora de fer-les? A banda, l’estiu és la meva estació de l’any preferida, no sé si és perquè és quan tenim els bolos, però a mi m’encanta l’estiu. I si un artista escriu del que viu, del que pensa i del que li passa, inevitablement Pepet i Marieta devia tindre cançons de l’estiu.

Ja per acabar, per on us podrem veure aquest estiu?

Este estiu, malauradament al País Valencià encara no s’ha confirmat res. En canvi sí que ens podreu veure molt pel Principat. Jo sempre animo a la gent a que visite Pepetimarieta.com on tenim els bolos. Estarem al Ganxo d’estiu, Lloret de Mar… A les festes de Gràcia de Barcelona, volem un concert molt especial perquè volem fer una festa dels 15 anys. Estem molt contents, que després de 15 anys continuem tenint l’evolució de bolos que tenim és sinònim de que li queda moltíssima vida al grup. I més tenint en compte aquesta nova fornada de grups que han arribat plens de joventut, de ganes i d’energia. De veritat m’estan encomanant una força que de vegades em flaquejava i ara està al 200%. Esperem que hi haja Pepet i Marieta per molts anys i continuen havent tants bolos com ara.