La responsabilitat de l’artista, per Toni Mejías de LCDM
Hem de jugar un paper important perquè s’acabe amb la precarització i l’especulació entorn del món de la música
Toni Mejías
Recorde que quan vaig començar a anar a festivals fa quasi dues dècades es comptaven amb els dits de les mans. Estaven distribuïts en diversos punts de la península i et solies desplaçar al que més a prop et tocava geogràficament o el que se centrara en el teu estil favorit. Era estrany que anares a més d’un o dos a l’any.
Ara podries anar a dos (o més) fins i tot el mateix cap de setmana. Aquest increment ha suposat que la baralla per destacar entre els festivals del mateix gènere o la mateixa comunitat autònoma afecte indirectament altres factors relacionats. El preu de les entrades o la beguda, les condicions laborals de tècnics de so, de seguretat, de treballadors de barra… També en l’intent de despuntar sobre altres, hi ha festivals que s’organitzen en zones mediambientals protegides.
Repetició dels cartells, horaris, molèsties per als veïns, diners públics, impagaments… Són nombroses les queixes dels assistents. Descontent que, gràcies a les xarxes socials, ens fan arribar moltes vegades als artistes. Però quin grau de responsabilitat tenim?
Cal reflexionar i actuar perquè la música continue sent un art que uneix i genera emocions
La responsabilitat de l’artista
L’última que m’han fet a través de Twitter va ser ahir, on un desconegut es queixava del preu de la beguda d’un festival i ens deia a Nega i a mi que férem alguna cosa. Aquest cas és una miqueta absurd, ja que no tenim control per a dir quant costa la birra (tant de bo), però sí que és interessant quan es tracta de temes laborals o mediambientals. Encara que és difícil saber com actuar.
Nosaltres hem fet queixes des de l’escenari i des de les nostres xarxes, altres artistes s’han esborrat del cartell o han fet altres accions, però, sense organització, queden com a gestos puntuals que al final afecten l’artista en concret i no solucionen res. Eres més coherent o íntegre, però poden deixar de cridar-te i la coherència plena l’ànima, però no la nevera. Crec que hem de jugar un paper important perquè s’acabe amb la precarització i l’especulació entorn del món de la música, però sense aconseguir una unió i actuar tots i totes juntes és més una utopia que una realitat. Si no,com sempre, semblarem quatre bojos passats de moda cridant als núvols mentre la música continua sonant i tot segueix el seu curs.
Cal reflexionar i actuar perquè la música continue sent un art que uneix i genera emocions i no una eina més al servei del capitalisme més voraç. A les nostres mans (i veus) està treballar perquè la cultura també canvie de bàndol.
Forjado a Fuego
Toni Mejías, forma amb el Nega i Plan B, Los Chikos del Maíz. La setmana passada van estrenar “Forjado a fuego” tercer avançament del seu nou disc Comanchería que estrenaran pròximament.
Aquest és un dels articles que pots llegir a la guia de festivals valencians Festiu 2019.
