«Va morir un rider i Glovo va posar descomptes»

El passat 27 de juny, el jutjat del Social núm. 5 de València va dictar sentència a favor de la Tresoreria General de la Seguretat Social i dels riders de Deliveroo, representats per Intersindical Valenciana. La sentència determina que els riders tenen relació laboral amb l’empresa. Aquesta és la primera sentència col·lectiva que estableix que els repartidors són treballadores i treballadors. A més, condemna la multinacional a contractar-los.

Hem parlat amb Marco Antonio Llerena, membre de la Secretaria d’Intersindical Valenciana i Pepe Forés, rider de Glovo fins fa dos mesos i portaveu de RidersXDerechos a València i a nivell estatal.

Primer que tot, què significa aquesta sentència per al col·lectiu RidersXDerechos?

PF: Significa un abans i un després, la primera vegada des de fa 3 anys que portem dient que som falsos autònoms i que s’havia de frenar la situació. I ara no sols ho diem nosaltres, ho diu una jutgessa. Les coses comencen a eixir, i suposa un gran pas per la plataforma i els treballadors. Poc a poc hauran de millorar les condicions i contractar, aquesta és la nostra finalitat, que contracten els treballadors.

ML: Des d’Intersindical estem molt contents. Els riders porten molt de temps defensant que són falsos autònoms i demandant un contracte laboral digne.

Quant de temps porteu en lluita?

PF: La plataforma va sorgir al 2016, i les accions es van intensificar amb el canvi de contracte al 2017 amb  vagues i altres accions.

ML: Tot començà l’estiu de 2017 quan vam conèixer a la gent de RidersXDerechos de València. Vam començar les demandes individuals i la gran demanda col·lectiva dels falsos autònoms. D’aquesta demanda, la sentència ha alçat actes de liquidació i infracció per una quantitat de 160.814,90 euros per a pagar les cotitzacions a la Seguretat Social i determina la relació contractual dels 97 treballadores amb Deliveroo.

Quina importància té en aquest sentit la col·lectivitat?

PF: Molt bona pregunta. Quan va sorgir la plataforma sabíem ben poc del que ocorria en altres ciutats, i ara ens coordinem dia a dia amb les diferents ciutats. A octubre de 2018 va haver la primera assemblea estatal, i  va sorgir el grup de coordinació que té gran utilitat. Per exemple, en quant ens vam assabentar de la sentència favorable ho vam compartir al grup de coordinació. Després, cada ciutat té la llibertat de decidir amb qui ajuntar-se, partits, associacions, sindicats, etc. Normalment ens ajuntem amb Podem per exemple, però a Barcelona van estar amb partits independentistes. Ací hem estat amb Intersindical i la plataforma No más precariedad.

ML: La demanda col·lectiva és molt important pel número de treballadors afectats i perquè ha estat la primera vegada que s’ha donat aquesta sentència en tot l’Estat. Hi havien sentències anteriors individuals, però bàsicament aquesta col·lectiva entra en el fons de la qüestió, que són falsos autònoms.

I el paper d’Intersindical quin ha estat?

PF: Amb Intersindical vam anar a posar la denúncia i ens han oferit assessorament amb tot el que han sigut rodes de premsa, cartelleria.. ho han fet sempre. També ens ajuden i sempre estan presents, l’advocat que va portar el juí. I també la plataforma que he esmentat abans No más precariedad.

ML: Hem ajudat en tot el tema d’organització de concentracions, les vagues, les denúncies a inspecció de treball i assessorar durant el juí al conjunt del col·lectiu.

Quin és el principal interés de Deliveroo?

PF: Ells creuen que tenen raó perquè han inventat el model. És com si inventares un cotxe genial, perfecte però descobreixen que contamina 50 vegades més que un normal i l’utilitzes fins que l’Estat t’ho prohibeix. I tu justifiques que tens dret a usar-lo perquè l’has inventat tu. Doncs açò és el mateix aplicat al seu model de negoci. És el somni de qualsevol empresari, tindre milers de treballadors i estalviar-se milions amb la Seguretat Social. Per això en quant entrà la inspecció de treball va veure qui hi havia alguna cosa.

El que jo no arribe mai a entendre és com reben la llicència per treballar a l’estat. En base al que ells diuen,  no és que es boten alguna llei, és que se’n boten 20. Al final és un model completament il·legal. Un rider fa 8 hores al dia, 7 dies a la setmana, i així i tot no arriba al salari mínim. A més, no hi han cursos de prevenció de riscos laborals. Una persona que es passa 8 hores al dia repartint és escandalós que no reba formació de prevenció de riscos. Haveu vist als riders per València amb eixes caixes a l’esquena? No sé si sou realment conscients del volum que tenen i com limiten la visió. Quan mires cap enrere no es veu absolutament res, i això va ser una de les causes de l’accident de Pujan.

Després els tema dels comptes llogats, s’han creat esclaus dels esclaus. Hem deixat que entre aquest fenomen, el qual anomenem uberització. Perquè aquest model ve d’Uber, Cabify, etc. Són completament il·legals i estem units a la plataforma de taxistes Elite Taxi.

ML: Des de Deliveroo al·leguen que els treballadors són autònoms i no tenen cap responsabilitat en temes laborals en quant a estos treballadors. O siga que l’empresa no s’ha de fer càrrec de res. El primer any pot arribar a ser sostenible perquè la quota d’autònoms és baixa, però a partir del segon any ja puja. Literalment, el rider paga per treballar, i a més hi han casos que han arribat a acumular deutes amb la Seguretat Social.

És insostenible aquesta precarietat. Porta a la subcontractació, passar-se el compte de l’app, treballar en negre… Darrere d’açò va ocórrer l’accident del company de Barcelona que va morir. És un mercat de treball completament desregulat.

Pot recórrer Deliveroo la sentència?

ML: Pot recórrer perquè la sentència és en primera instància.

PF: Ja han recorregut, al matí següent van recórrer. La sentència de Víctor no la van recórrer i es van centrar en la col·lectiva. Aquest juí l’havíem de guanyar de la mateixa manera, de fet era la mateixa jutgessa i ens anava a donar la raó. Tot i això, sempre cap la possibilitat que caiga un maletí, i a nosaltres ens van oferir un maletí ple de diners en la porta dels jutjats. Estem convençuts que els testimonis que han declarat en favor de Deliveroo estan comprats, els han pagat per llavar la cara a l’empresa. Hi havia un testimoni que deia una cosa i després una altra, el nostre advocat no donava crèdit i ho va fer saber a la jutgessa. I pensar que si Deliveroo ha arribat a pagar a testimonis, que estarà disposat a fer?

Què diries a una persona que està llegint aquesta entrevista i fa servir plataformes com Glovo o Deliveroo?

PF: Li diria que s’ho pense dos vegades abans de demanar menjar per aquestes plataformes. És contribuir a l’explotació de persones que guanyen molt poc, i a que unes empreses guanyen massa. Encara que poc a poc aconseguirem que caiguen. Fixa’t, en quant va morir Pujan van posar descomptes de fins al 30%. T’eixia més barat demanar per Glovo al McDonald’s, que anar a recollir tu el menjar.

Perquè et faces una idea de la gentola que són, es rumoreja que intentaren arribar a un acord amb la família de Pujan per 100.000 euros. Amb 100.000 euros fas milionària a una família però és xavalla per a aquestes empreses. Però menys mal que els van assessorar bé i van entendre que denunciant serien molts més diners.

A més, pensem que a Deliveroo hi ha algun tipus d’estafa, arrel que moltes comandes directament ens les hem quedat els riders i mai ens han dit res. Coneixem un rider que portava el compte de les comandes que no feia arribar al destí i fins que no va superar les 900 no li van cridar l’atenció. Amb algunes comandes d’entre 60 o 70 euros i no deien res! Tenim la creença que el menjar està assegurat, mentre que el repartidor no. Deuen tindre algun pacte amb asseguradores.

Fixa’t que Diana Morato, qui va injectar a Espanya el model de negoci perfecte de Deliveroo, a dos o tres setmanes del juí va dimitir… la CEO, la persona que  dirigia les operacions de Deliveroo a Espanya. Pel que fa a Glovo, en una convenció em vaig trobar amb Oscar Pierre el CEO de Glovo i li vaig dir en persona que anava a afonar-lo i vaig pirar. Al poc, en una entrevista va dir que som uns pocs riders els que fem soroll. Però està cagat de por, és un xiquet de 27 anys, un emprenedor que ve d’aristòcrates francesos, cosí dels Cartier, tota una família que dedica la seua riquesa a l’impuls de plataformes digitals, però a este se li va acabar el somni prompte. Fan propaganda contra nosaltres. Però nosaltres també l’hem armat grossa, hem cremat motxilles a la porta de la seu i estaven acollonats.

A la roda de premsa ho vaig dir, hem hagut d’arribar a una mort, perquè la gent s’adone. I just la casualitat fa que la mort vinga d’un treballador que llogava el compte. Perquè aquesta activitat a Barcelona és la normal, migrants sense papers, no poden donar-se d’alta d’autònoms i empren el compte d’altra persona. Són carn fàcil per explotar. Hi ha una dita molt estesa a Barcelona: «el veneçolà mai es queixa». Han vingut un gran número de persones que tenien la vida muntada al seu país, i que ací treballen per a Glovo.

*Fotos extretes de les xarxes socials de RidersXDerechos