[Futur Precari] «Hi ha moltes carreres universitàries sense eixida laboral»
MIGUEL PÉREZ FERNÁNDEZ, 24, EDUCACIÓ SOCIAL
Hem entrevistat alguns i algunes joves d’arreu del País Valencià de diferents àmbits professionals. Volem saber què pensen sobre el futur i quines preocupacions tenen. Així que, els hem preguntat sobre les seues possibilitats de futur i com els afecten les principals preocupacions que s’estan vivint actualment com la precarietat laboral o l’augment del preu dels lloguers. Hui entrevistem a Miguel Pérez Fernández.
Com penses que serà l’evolució del teu salari en els 5 anys vinents?
Van a pujar-me’l un 7%. Hem firmat un conveni amb el qual en 3 anys m’ha de pujar un 10%, i en aquest any ja m’ha augmentat un 3%. Encara que el contracte siga indefinit.
En què et veus treballant d’ací 2 o 3 anys?
M’agradaria seguir en el centre d’educador social, però també opositar i aconseguir una plaça publica.
Com veus la possibilitat de deixar de compartir pis en un futur?
Prou viable, les vides canvien i evolucionen. Ara mateix estic a gust compartint pis però d’ací uns anys voldré més intimitat. Encara que sol per complet no, perquè no m’ho puc ni podré permetre.
Anar-se’n a l’estranger per a treballar del que has estudiat ho veus necessari o penses que està acabant-se la fuga de cervells?
En el meu sector no fa falta anar-se’n a l’estranger, almenys en el meu cas, però sí m’ha tocat canviar-me a una ciutat a 600 km, jo pense que la mateixa fuga de cervells està dins de l’Estat.
Com creus que la tecnologia ens acabarà controlant la vida?
Ja ens controla tota la vida. Crec que se’ns té que educar en les noves tecnologies, ja que les metodologies educatives en moltes ocasions parteixen d’una realitat anterior. Pense que no sols fa falta incorporar-les en l’educació, sinó també educar-nos en un bon ús d’aquestes perquè una ferramenta útil no ens domine.
T’agradaria seguir vivint al País Valencià en els pròxims anys?
Sí, estic molt content. Per les oportunitats que et brinda aquesta terra en comparació al meu origen (Castella i Lleó) i pel caràcter de la gent: no és tan estirat/fred com al nord, ni tan ditxaratxer com al sud, ni tan tancat/sec com al centre. I pel clima, el fet de que platja i muntanya estiguen pràcticament al costat, la diversitat de gent que trobes… l’entorn en general.
S’ofereixen molts graus a les universitats valencianes, els veu eixida per quedar-se ací?
No conec la realitat d’ací, et puc parlar de Castella i Lleó, però pot ser la mateixa: després de la implantació del Pla Bolonya i les successives reformes educatives, hi ha moltes carreres universitàries sense eixida laboral i els FP són molt bàsics. Molta titulitis poc adaptada a la realitat ja que les universitats volen guanyar diners i ofereixen títols que després no s’acomoden a la realitat laboral.
Creus que tens més oportunitats a Madrid o a Barcelona?
Depèn del sector, però per descomptat. Però la qualitat de vida en les dos principals ciutats de l’Estat pot ser que no compense amb les oportunitats, perquè per exemple si has de pagar 600€ per una habitació, tal vegada no compensa anar-se’n i el que pesa més és quedar-se treballant d’una altra cosa.
Quines mesures creus que s’han de prendre per evitar la precarietat laboral? I amb els lloguers?
El poder de l’Estat ha de residir en els tres poders que existeixen: legislatiu, judicial i executiu. I dona la sensació que el poder real el té l’econòmic, i aquest resideix en mans privades i açò fa que el benestar de la gent, el poder adquisitiu i el benestar social estaran supeditats a variables economistes. Si la política tendeix a adquirir més poder i no deixar que el poder econòmic assumisca les responsabilitats que no li competeix el poder polític podria garantir la no precarietat laboral. Per exemple: si la Generalitat no té diners, és evident que no pot fer que Mercadona i El Corte Inglés paguen la nòmina dels funcionaris perquè després el favor es torna obrint les tendes diumenges, festius i negociant convenis amb col·lectius.
Regular les noves formes de lloguer d’habitatges com Airbnb o altres plataformes ja que creen competència deslleial i sistemàticament s’encareix el preu dels lloguers, per una altra banda s’ha d’afavorir un turisme sostenible que evite les grans aglomeracions de gent.
Com veus la situació actual per a les persones que volen ser pares/mares joves?
Em sembla molt difícil, la conciliació laboral i familiar és un dels grans reptes que ha d’assumir la societat en els pròxims 15/20 anys. Jornades de treball llargues i remuneracions baixes i un cost de vida elevat fan d’aquests tres factors la impossibilitat evident en la construcció del model familiar que siga. Per una altra banda les noves relacions socials i la falta de comunitat impedeixen o obliguen als nous pares a costejar-se les cures dels menors en horaris laborables sense contar els factors positius que es perden al dependre d’un mateixa de la criança d’una hipotètica família.
