La renda dels valencians, descobreix com de ric o pobre és el teu veïnat

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públic per primera vegada la dada de renda mitjana per persona i llar al nivell geogràfic més menut disponible. És a dir, ja coneixem la renda mitjana de cada secció censal de tot l’estat. Això ha sigut possible gràcies a creuar les dades del cens amb la informació de l’Agència Tributària. Amb aquestes dades, un grup de periodistes del diari El País han elaborat un mapa interactiu que ens permet conèixer com de ric o pobre són els territoris. A més, hi sumen una eina que ens permet comparar el nostre veïnat amb la resta de l’estat i Comunitat Autònoma. Així que nosaltres hem volgut analitzar la renda dels valencians.

Renda País Valencià

A primera vista sembla que al País Valencià no hi ha molta desigualtat. Si doneu un colp d’ull al mapa del conjunt de l’estat, on hi ha una clara diferenciació entre nord i sud, el País Valencià jugaria un paper de territori de transició.

A simple vista podem veure zones “més riques” a les tres capitals de províncies, a la comarca de l’Alcoià, a Sagunt,i alguns municipis de l’interior de les comarques de València i Castelló.

En contrast, es pot veure l’empobriment d’algunes zones i comarques costeres com les dues Marines, la Plana Alta, i el Baix Segura.

A continuació, farem zoom a algunes de les zones més importants i més curioses que ens podem trobar trastejant amb aquest mapa.

Comarques del Nord

Al contrari del que es podria pensar, les rendes a les comarques del nord i interior del País Valencià són més altes o properes a la mitjana espanyola. Sobretot a l’Alt Maestrat, Alt Millars i l’Alcalatén. Així i tot, també es pot atribuir a que, degut al despoblament, hi ha menys diversitat de rendes. També pot deure’s a que es necessiten més recursos per a viure en aquestes zones i les famílies amb menys renda opten per anar-se’n.

Castelló de la Plana

A Castelló de la Plana trobem uns dels veïnats més rics del País Valencià i de tot l’Estat (entre el 2%), situat al centre de la localitat. En contraposició trobem al Grup Sant Llorenç, un barri amb necessitats sociocomunitàries.

Sagunt

Un dels majors contrastos el trobem a Sagunt. Mentre que el districte que separa el nucli poblacional amb el Port es troba entre els més pobres de l’estat, tots els voltants amb diferents urbanitzacions es troben entre els més rics.

València

Al Cap i Casal destaquen zones de l’Eixample més properes al riu, amb una renda mitjana que frega els 30.000 euros, les més altes del País Valencià. En contrast, el marró sobre la Malva-rosa, el Cabanyal, Beteró, Rascanya i el discricte de Burjassot on es troba À Punt i la Universitat de València.

Algemesí

A Algemesí destaca com contrasten la pedania el Carrascalet i la zona marginal del Raval de Sant Roc amb la resta de la població. Aquestes, amb un marró intens tenen una mitjana de 4.631 € de renda per persona. Aquestes zones estan entre l’1% més pobre del País Valencià i de tot l’estat.

Comarques Centrals

A simple vista es veu com certs districtes d’Alcoi, Ontinyent o Tavernes de la Valldigna tenen les rendes més altes de les Comarques Centrals. En canvi podem veure zones molt deprimida econòmicament a Oliva i gairebé tota la Marina Alta. Això posa en entredit la sentència que afirma que el turisme aporta riquesa. Si el turisme no es gestiona correctament, aquest el resultat, pobresa entres les famílies que sí hi viuen i no estan de pas.

Alacant

Si parlàvem de contrastos a València, Alacant tampoc es queda curta. El Barri de Las Mil Viviendas (Verge del Carme) destaca amb un marró molt fosc. Contrasten aquestes rendes d’uns 3.000 € tocant amb una de les zones censals més riques de la ciutat.

Baix Segura

A la comarca del Baix Segura, a excepció d’algun districte d’Oriola i Torrevella, tota la comarca es troba sota la mitjana de l’Estat. En especial precarietat viuen algunes famílies a Oriola (4.310€ per persona) i Sant Fulgenci (4.999€). A aquesta localitat cal remarcar que la majoria dels seus residents són estrangers, aleshores no entren al cens.

Font: El País