Auxili: «Cal descansar, mirar al futur i decidir el nou camí»

El passat mes d’abril, Auxili llançava un comunicat per anunciar una aturada de concerts durant el 2020. Després de 6 gires consecutives asseguren que continuaran treballant però sense pujar als escenaris i tornar amb més força el 2021. La gira final Retrobar-se al front finalitza demà 21 de novembre a València a la Sala Moon la qual ja ha penjat el cartell de sold out. Així que hem estimat oportú parlar amb Adrià Llin (A) i Esteve Tortosa (E) per mesurar aquest esclafit de sensacions que estan vivint.

Esteve i Marc d’Auxili (dalt) amb Ander de Green Valley i Àlex Seguí de La Gossa Sorda (baix) Foto: Bernat Almirall

Primera pregunta obligada, com està anant aquest final de gira?

(A): Si parlem de quilòmetres, hores de furgo, etc, hem fet quasi tota la península. Cansats però, ha sigut molt emotiu i molt gratificant, no esperàvem per a res fer cap sold out i hem fet quatre: Valls, Barna, Madrid i València. Ens hem passat mesos mirant l’app de les entrades amb la por al cos però al final ha sortit tot mel. Ara sols ens queda València per a després intentar tornar a la vida real però no durant molt de temps.

Ens podeu avançar alguna cosa especial o sorpresa del concert del 21 a València?

(A): Pel que fa a València no us podem avançar molt. Això sí, tindrem convidats de luxe i algun canvi al repertori, també hem volgut recuperar algun tema i poder fer un espectacle de prou durada, 100 minuts aproximadament. A Barcelona ja ens van acompanyar Ander Valverde i Alex Seguí i va ser molt bonic.

Què ha significat o què està significant el llançament de Tresors per Auxili?

(A): Per a tota la banda, Tresors ha sigut un abans i un després. Ens hem professionalitzat molt dintre de les nostres possibilitats, més tècnics, espectacle de llums propi, alguna que altra “coreo”, fa uns anys haguera sigut impensable aquestes coses. També estem molt contents del resultat del disc en si, tant per les sonoritats noves com per algunes de les cançons que son per a nosaltres de les millors que hem fet com a grup.

El videoclip “Hui la liem” ja ha superat amplament la barrera del milió de visualitzacions. És el videoclip d’un grup valencià i en valencià més vist de 2018. Quan un grup com Auxili llança un videoclip es marca aquestos objectius?

(A): No, ni de conya. Vam treure el clip per que tocava treure’l amb disc nou. Ara mateix, amb els temps que corren, el material audiovisual és molt important dintre del món de la música, vam estar pensant prou quin tema escollir per al single amb clip i crec que vam decidir bé. També és cert, que ha sigut el clip més ambiciós que hem fet fins el moment tant pel tema econòmic com per la magnitud del projecte a l’hora de voler representar tantes persones, col·lectius, ubicacions. etc.

Enguany també heu llançat videoclip de la cançó “El front”. Com va ser eixe exercici de retrospecció i documentació? S’escapa alguna llagrimeta quan el veieu?

(A): Pel que fa a la preproducció del clip i eixa recopilació de fotos i vídeos, ens hem rist molt tots junts mirant tot el que ha plogut i veure les nostres cares amb 15 anys tocant en un institut d’Ontinyent. Inevitablement et fa fer una retrospectiva interna de tot el que ens ha passat i hem viscut. La llagrimeta ens va vindre després, una vegada Jep munta el clip i ja ho veus tot amb altra perspectiva.

Pel mes d’abril Auxili anunciava el final de gira i l’aturada de 2020. Com viu un grup aquest compte enrere ple de bolos, esperant que arribe la data final?

(E): Doncs hem intentat gaudir d’aquests concerts més que mai, assaborint cada cançó, cada instant sobre l’escenari. Han estat concerts molt emotius i amb una energia realment especial. A la carretera es recorda tots els moments viscuts anteriorment i cada viatge és un pas més per deixar de viatjar, una sensació agredolça però molt bonica i reconfortant.

És d’alguna manera la fi d’una etapa d’Auxili i l’inici d’una altra?

(E): Sí, totalment. El projecte auxilià ha madurat i ha arribat a eixe punt on cal fer retrospectiva i adonar-nos des de fora de tot el que hem aconseguit. Cal descansar i mirar el futur, seure i decidir quin serà el nou camí, com seran les noves cançons i què volem fer i intentar aconseguir en el futur.

Com li explicaries a una persona totalment aliena al món professional de la música, per què és tan necessari agafar aquest descans?

(E): Últimament l’art en general està patint uns canvis brutals, la gent vol propostes noves molt ràpidament, noves cançons, nous videoclips. Consumim l’art a un ritme frenètic i per als artistes no és gens fàcil. Aquesta “fast music” és un canvi radical per al nostre entorn. Requereix molta dedicació i un esforç constant per poder estar a primera línia de foc i, a la vegada, no tenim una recompensa econòmica a l’altura. Tot açò fa que hàgem de parar per decidir una estratègia de projecte i encarar els propers anys, ja sabent com està el mercat i les seues exigències. Cal agafar forces i renovar l’energia.

Concert a l’Apolo de Barcelona. Foto: Bernat Almirall

I què li diríeu a qui pensa que aquestes aturades són operacions de màrqueting?

(E): Li diríem que intenten pujar a una furgoneta amb 9 amics durant més de 6 anys. Li diríem que intenten enregistrar tres discs de llarga duració i que facen més de 250 concerts i tal vegada s’adonen de la dificultat que té intentar viure de la música reivindicativa cantada en la nostra llengua. Nosaltres som els primers que no volem parar, que ens encanta el que fem, però estimem massa aquest projecte i no volem cremar-nos ni cremar a la gent.

Estem en un moment de transició al panorama musical valencià? Grups referents s’han retirat o s’agafen descans, veieu que hi ha relleu?

(E): És molt complicat parlar de relleus al món de la música en valencià. Cada projecte és diferent i cada moment o situació social també. No paren de sortir noves propostes i això ens esperança, però cal seguir treballant i anar en compte amb la nostra qualitat. Els grups valencians som un referent estatal de la música alternativa gràcies als nostres referents i cal estar a l’altura.

I ja per acabar, us podrem veure al Festivern o a altres festivals com espectadors?

(A): Al Festivern alguns estarem treballant i segur que algú anirà de públic. Sempre hem anat a concerts i sempre anirem, enguany personalment tinc moltes ganes de veure als Smoking amb disc nou, així que ja no tenim excusa per no anar a veure’ls.