Gabriela Bravo contra tots, la consellera que no ens deixa avançar en drets
El passat divendres 14 de febrer, el Consell aprovava l’avantprojecte de la Llei de Funció Pública Valenciana, que introdueix l’exigència del coneixement del valencià per a l’accés a la funció pública. Tot i això, el Consell “s’ha oblidat” de concretar el nivell de valencià que s’exigirà als treballadors de l’administració, decisió que ha quedat ajornada. El que sí ha quedat aprovat és que el nivell de valencià exigit s’adaptarà al càrrec i la funció de cada empleat i no a la seua categoria laboral.
Tresdeu ens posem en sintonia amb les preocupacions manifestades per ONGs i entitats. Així s’han manifestat Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i Plataforma per la llengua País Valencià i els sindicats majoritaris. En un comunicat conjunt, les dos primeres asseguren que aquest avantprojecte de llei «no assegura ni garanteix la competència lingüística en tots els llocs de treball de l’administració valenciana».
Per la seua banda Plataforma per la Llengua País Valencià, considera que «ajornar el tema per a un futur reglament representa posposar el compliment del dret de la ciutadania de ser atesa en la llengua oficial en què s’expressa».
Gabriel Bravo, focus del problema
Segons apunten mitjans de comunicació i les entitats en defensa del valencià, el focus del problema ve de la Conselleria de Justícia, amb Gabriela Bravo al capdavant. Per a Bravo, sembla que «la inclusió de la competència lingüística és un obstacle». A dia de hui, amb aquest avantprojecte de llei, «la ciutadania valencianoparlant no té garantit el dret a ser atesos en la seua llengua oficial i pròpia. La Conselleria de Justícia posterga i continua ajornant una mesura que ja fa massa anys que hauria d’estar vigent.»
El conflicte naix de la particular batalla en contra del valencià de Gabriela Bravo, Consellera de Justícia, Interior i Administració Pública. Ja va efectuar un moviment per apartar a la conselleria d’Educació, en mans del Vicent Marzà, del desenvolupament reglamentari de la certificació lingüística. PSPV i Compromís tenen una batalla oberta en el front del requisit lingüístic i de moment sembla que ajornar el problema és la solució.
Acord dels Sindicats
El 2016, els tres sindicats majoritaris, CCOO-PV, Intersindical i UGT signaven un acord. Mitjançant el qual demanaven que es garantira la competència lingüística de totes les persones que treballen en l’Administració. No s’entén que més de tres anys després, el resultat siga novament diferir l’aprovació d’aquesta exigència.
Com bé apunta Intersindical, ajornar l’aprovació de l’exigència de la competència lingüística «suposa un exercici de procrastinació. Fer una puntada de peu al problema perquè d’ací uns mesos torne potser més gran encara.»
Intersindical incideix en què «no s’ha aportat cap argument juridicopolític i només s’ha ofert excuses. Es demostra la manca de voluntat per part d’aquest Consell, o almenys de part d’aquest, per fer efectiva l’exigència de la competència lingüística en l’accés a la funció pública.» És més, Intersindical apunta a que el fet de que no s’haja posat en marxa encara l’exigència de la competència lingüística, «fa pensar que els únics impediments són merament de càlcul polític.»
Intersindical afirma taxativament que el personal de les administracions públiques deu ser competent en les dues llengües oficials. Només així es podran garantir els drets dels ciutadans i ciutadanes a ser atesos, oralment i per escrit, en valencià.
Per la seua banda CCOO-PV denuncia els múltiples entrebancs a l’aprovació de la nova Llei de funció pública i la seua aportació a establir la competència lingüística per a tota l’Administració al nostre territori. També titlla de perjudicials les campanyes contra el desenvolupament de la Llei de plurilingüisme al sistema educatiu. CCOO-PV també anima que queden fora els arguments basats en interessos partidistes. I insta al Govern del Botànic a passar a l’acció per eixamplar el coneixement i l’ús social de la nostra llengua.
