Escolta en exclusiva la cançó de les Trobades 2020
Escola Valenciana presenta “La Rebolica”, la cançó de les Trobades 2020. Una cançó 100% feta a Sant Vicent del Raspeig, amb lletra de Gràcia Jiménez i música d’Els Jóvens. “La Rebolica” és la cançó que ens acompanyarà les 20 Trobades d’Escoles en Valencià que Escola Valenciana organitza cada any arreu del País Valencià. Una cançó que parteix del lema de les Trobades 2020 “Arrels de vida, llavors de futur”, i en la qual l’escriptora Gràcia Jiménez, amb la música d’Els Jóvens, també de Sant Vicent del Raspeig, fan un repàs per la cultura popular valenciana i el paper de l’escola i l’ensenyament en valencià té per la normalització de la nostra llengua.
Acomiadament d’Els Jóvens
La Rebolica ha estat coordinada per Vicent Font i es va enregistrar en La Casona del Forn de Carrascosa l’11 i 12 de gener de 2020. Pel que fa a Els Jóvens, podem trobar René Macone a la veu i Pep Mirambell a la guitarra i també la veu, Blai Antoni Vañó és el baix, Raül Calatayud interpreta el timple canari i guitarró valencià, Jordi Sanz la bandúrria, Tóbal Rentero el llaüt, Pablo Rosell la percussió i Cristian Pérez el tabal i bateria. Josep Maravilla és el tècnic de so i Carlos Cabello l’assistent de gravació. Amb aquesta cançó Els Jóvens s’acomiaden dels escenaris amb un homenatge a l’ensenyament en valencià.
La Rebolica – Trobades 2020
La lletra ens porta a llocs com Sant Vicent, o tants d’altres del sud del País Valencià, en els quals molts nens i nenes provenen de famílies no valencianoparlants o que han substituït la llengua des de fa temps.
Va ser en llocs com aquests que molts mestres utilitzaren la música popular com a recurs. Un recurs que va ser infal·lible: la música, la fantasia i l’humor, són els millors aliats en mans de xiquetes i xiquets, deixant-los una llavor que, amb el temps, ha pogut créixer fins a donar-nos treballs com el que Els Jóvens ens han regalat.
Així que, seguint la idea que el millor llenguatge és la música, la Rebolica vol retre un xicotet homenatge a les i els mestres, a través de la figura de Doloretes, i als personatges -amb algunes llicències, clar!- que omplien les melodies tradicionals que ens han fet, i ens fan encara, de pont entre el passat i el futur.
Lletra “La Rebolica”
Els xiquets del meu poble
mai parlàvem valencià
i la mestra Doloretes
ens va posar a cantar.
Vam fer una rebolica,
vam barrejar les cançons
i cantàvem convençuts
que sonaven molt millor.
Un llop amb les dents corcades
no pot menjar-se el torró
i ara només pren sopetes
de tonya, de mona o coc.
El Joan Petit quan balla
veu patir el llop
i festeja amb la Tarara
per tots els racons.
Ara ja cantem!
Ara ja ballem!
Si veren els iaios que parle com ells!
Ara ja ballem!
Ara ja cantem!
Sense Doloretes què estaríem fent?
La mestra es passejava
de bon matí pel Maigmó,
un caragol trau les banyes
i la mira de gaidó.
Ramonet torna de l’horta
sense figues ni albercocs,
porta la Lluna i la Pruna
de tots els colors.
Les xiquetes de Xixona
han fet la revolució:
han reballat la romana,
s’han tirat la manta al coll.
Han cridat a les amigues:
Anem totes al Postiguet!,
i l’únic que volen ara
és omplir el cabasset.
Ara ja cantem!
Ara ja ballem!
Si veren els iaios que parle com ells!
Ara ja ballem!
Ara ja cantem!
Sense Doloretes què estaríem fent?
Ara ja cantem!
Ara ja ballem!
Si veren els iaios que parle com ells!
Ara ja ballem!
Ara ja cantem!
Sense Doloretes què estaríem fent?
