Antifa Soundtrack, la playlist antifeixista de Miquel Ramos
Un dels periodistes més experts en la lluita antifeixista és sense dubte Miquel Ramos. El teclista d’Obrint Pas des de 1996 fins la seua aturada, ja fa anys que col·labora amb mitjans com El Salto, La Marea, Público i el New York Times. També el podem escoltar al programa radiofònic Al ras d’À Punt i és coautor del projecte Crímenes del odio. A petició del webzine Mautorland, ha creat Antifa Soundtrack, una llista amb les cançons que Miquel identifica representants de l’antifeixisme.
1- “A Change is Gonna Come” – Sam Cooke
Traslladar aquesta cançó al context de la lluita pels drets civils als Estats Units en els anys 50 i 60 emociona. Possiblement gràcies a totes aquestes pel·lícules i documentals que hem vist i la vergonya que ens dona cada vegada que ens recorden que els negres no podien votar fins a 1965, quan els EUA ja es dedicaven a donar lliçons de democràcia arreu del món i es vanagloriaven d’haver derrotat al nazisme ells solets.
2- “Chase the Fascists” – Max Romeo
Versió antifeixista del clàssic “Chase the Devil” del mateix Max Romeo.
3- “Contra l’Oblit” – Maluks
Aquesta nova banda valenciana formada exclusivament per dones és una de les promeses dels propers anys. En aquest tema recorden les Bruixes de la Nit, les paracaigudistes soviètiques que es van carregar a diversos nazis durant la II GM. Una electrocúmbia en la qual participa el gran Carles Belda i el videoclip està fet per l’enorme artista canari que hem apadrinat a València, Elías Taño.
4- “This Machine Kills Fascists” – Anti-Flag
La cançó parla per si sola. Punk Rock antifeixista des del cor de la bèstia.
5- “Kolore Bizia” – Negu Gorriak
Una de les cançons més emblemàtiques i festives dels grans mestres Negu Gorriak, que amenitzaven les nostres vesprades i nits d’adolescents. El vídeo és la versió que vam fer Obrint Pas amb Fermín Muguruza a València l’any 2005, després de diversos anys sortejant la censura.
6- “Color de Corazón” – Maniática
Un himne de la nostra adolescència. La cançó que tots esperàvem escoltar en els concerts i en la qual ens pujàvem a envair l’escenari, cantar i llançar-nos al públic (confiant sempre en que la penya et subjectara i no t’obrires el cap).
7- “War” – Bob Marley
Una lletra potent del mestre Marley que parla de racisme, de classisme i de colonialisme.
8- “Los desaparecidos” – Sergent García
Versió del tema “Desapariciones” del panameny Rubén Blades dedicada a totes les víctimes de les dictadures ultradretanes imposades per l’imperialisme a Amèrica Llatina. Sergent García li dona un toc reggae sense abandonar l’origen llatí de el tema.
9- “Una niña” – Miss Raisa
Aquesta jove catalana d’origen marroquí planta cara a la discriminació diària que pateix per ser dona, migrant i musulmana. Mereix estar en aquesta llista. Sobretot perquè l’odi feixista avui dia l’ha pres amb elles. Però ací està Miss Raisa donant un cop de puny a la taula i t’ho explica ben clar.
10- “A Miquel Grau” – Al Tall
Homenatge al militant comunista Miquel Grau, assassinat a Alacant el 1978 mentre penjava cartells de la manifestació per l’Estatut d’Autonomia valencià. El seu assassí, membre de Fuerza Nueva, va ser indultat. Aquesta cançó sempre em va posar la pell de gallina i ha estat sempre un himne contra el feixisme al País Valencià.