La Fúmiga ajunta a ‘Espremedors’ l’exigència i les ganes de festa
Durant tot l’estiu passat la banda d’Alzira La Fúmiga anaren traient cançons que s’adaptaven com l’anell al dit a l’època estival de festes i festivals, cançons de ritmes desenfrenats sincopats -vaja, un ska a mil per hora- més ritmes llatins que van del reggaeton a la salsa i unes bases electròniques que incrementen la sensació de poder calorífic. Ara les han ajuntat en un disc, Espremedors.
Pel disc transiten uns quants noms de l’escena patxanguera valenciana: El Diluvi, Jazzwoman, Pupil·les, Zoo i també la catalana Suu. La Fúmiga no amaguen una nostàlgia pel so de la patxanga del triumvirat La Gossa, Aspencat i Obrint Pas com canten i toquen a “Cançó que mai s’acaba“. Un reguitzell de bombes musicals que encendrien – de fet ho fan – qualsevol concert o festa. Perquè no s’ha d’oblidar que La Fúmiga venen precisament del món on açò és l’exigència del contracte, el món de la xaranga. Un disc que escoltat vora l’estufa i fora del context eminentment festiu perd una gran part del significat, tret de donar ganes que torne l’agost.
