Què solucionarà la Llei Valenciana del Joc? Entrevista a Ferran Martínez

Ferran Martínez. Foto: Twitter @ferranmtz

Conversem amb Ferran Martínez, diputat d’Unides Podem a les Corts Valencianes sobre la nova Llei Valenciana del Joc. Com afectarà la Llei l’endemà de ser aprovada? Serà suficient?

Parlant de la Llei del Joc, ja que has estat en la taula de negociació, amb els altres partits del Botànic, per què una moratòria de les cases d’apostes de 4 anys i no de 10 o directament prohibir-les?

Per a començar dir que la moratòria de 4 anys no és només per a les cases d’apostes. És per a qualsevol tipus de local i qualsevol tipus de màquina. Eixa moratòria afectaria, per exemple, a un bar si vol instal·lar una màquina escurabutxaques al seu local. Si es volguera obrir una sala annexa d’un casino o un bingo també li afectaria. Afecta a tot tipus de locals i a les màquines tipus B que són les escurabutxaques.

Aleshores, que siguen 4 anys i no més ni menys és fruit d’una negociació política. Nosaltres haguérem preferit que fora major, altres partits com el Socialista hagueren preferit que fora inferior. El resultat és un terme mig.

Aquesta moratòria es fa perquè la Conselleria, el Govern Valencià, elabore un estudi d’impacte sobre l’efecte que està tenint el sector del joc. I també per a veure quina és l’eficàcia de les mesures que es poden implementar per a aturar aquesta allau que s’està produint en el sector. Més enllà d’això, la qüestió de la prohibició és una cosa que excedeix directament a les competències autonòmiques. Les Comunitats Autonòmiques tenen un règim competencial limitat. Fins i tot, si Espanya volguera regular la prohibició del joc, podria tindre problemes perquè estem en el marc de la Unió Europea. La UE fixa unes regles sobre el que és i com funciona una economia de mercat.

També he de dir que han hagut països, com per exemple Noruega, que han optat per altres vies. A Noruega han nacionalitzat el sector del joc, pura i simplement. I a partir de que tu tens el control del joc, tens molt més fàcil prendre decisions sobre com s’ha de publicitar, regular l’accés, horaris… Hi han opcions diferents. La via per la qual hem optat nosaltres és una via que augmenta molt el control i la regulació sobre el sector. Tot i que no arribe tan lluny com a Unides Podem ens agradaria.

Tornant ací, que podríem fer per exemple els Ajuntaments contra les cases d’apostes que ja estan establertes i tenen llicències?

Tot establiment del joc té per llei una llicència amb una duració limitada. La llei anterior establia que les autoritzacions tingueren una duració de 10 anys. A partir de la nova Llei seran autoritzacions per 5 anys.

Els Ajuntaments el que poden fer és regular a través del seu pla general i a partir d’ací introduir límits. És a dir, limitacions d’on es poden situar aquests locals. Ara bé, en la Llei introduirem limitacions bastant fortes sobre on es poden ubicar aquests locals. Introduirem, per exemple, que només puguen estar a 850 metres o més de qualsevol centre escolar, sanitari o esportiu o que hi haja d’haver una distància mínima de 500 metres entre un establiment de joc i altre.

Això si ho portes a la pràctica, si agafes un mapa i mires la distància que hi ha entre locals i les escoles, els centres sanitaris, esportius…, és un impacte bastant substancial. Ara bé, sí que és cert que l’aplicació d’això no serà immediata i de colp per a tots, sinó que anirà en la mesura que vagen caducant aquestes autoritzacions.

🏛️Recta final en la Comissió d'Economia de @cortsval per a la tramitació en #PleCorts de la Llei del Joc de la CV

🗣️«La societat demana regular un sector que està tenint un creixement imparable amb salons de joc i cases d'apostes al costat d'habitatges i col·legis»@FerranMtz pic.twitter.com/5Xa3PIcDU2

— Podem (@Podem_) March 10, 2020

Si hi ha algú que té una autorització de 10 anys, aquesta Llei no li afectarà fins d’ací 10 anys?

Exactament, això és el que preveu la Llei. El contrari suposaria entrar en conflicte amb lleis de caràcter estatal i europeu i suposaria que aquestes empreses poden demandar, i que la Generalitat haja d’indemnitzar amb bastant pasta.

És una Llei que té urgència però no veurem fruits immediatament.

El que veurem a partir de l’aprovació d’aquesta Llei és que el sector no seguirà unflant-se. El creixement del sector no seguirà més enllà d’on està. I les normatives que puguen fer que d’alguna manera el sector vaja aprimant-se s’aniran veient progressivament al llarg de 10 anys.

Pot donar-se que l’autorització d’un local de joc caduque d’ací 10 anys però pot haver-ne molts que caduquen d’ací 1, 2 o 3. Per tant l’efecte serà progressiu al llarg del temps.

Explica’ns un poc més el tema de les màquines escurabutxaques en els bars.

Cal tindre en compte que, encara que pensem que les màquines escurabutxaques en els bars és una cosa de tota la vida, en realitat el sector del joc en Espanya està legalitzat des de 1977. El que passa és que en eixe any es legalitza el joc i hi ha una allau, com la que estem vivint ara, una segona onada del que ja es va viure en el 77.  Es van crear algunes grans empreses que van copar el mercat, i que van començar a instal·lar màquines en tots els bars. Es va passar d’una prohibició total a una regulació molt, molt laxa en comparació amb altres països del nostre entorn.

Només coneixem dos exemples més en el món de que hi hagen escurabutxaques als bars: un és Itàlia i l’altre és Austràlia. Si vas a França, Alemanya, Gran Bretanya, els Estats Units i entres a un pub, no et trobaràs una màquina de joc.

El posicionament d’Unides Podem és que hem d’eliminar aquestes màquines de l’hostaleria i que només poden haver màquines en els locals que estiguen específicament destinats a aquesta activitat. Eixa posició no està compartida per les altres forces del Botànic, PSPV i Compromís, sobretot perquè temen l’impacte que podria tindre en el sector de l’hostaleria. Aleshores el que hem negociat és que se li aplique a les màquines escurabutxaques dels bars, almenys les mateixes restriccions que als locals del joc. És a dir que si un local ha d’estar almenys a 850 metres d’una escola o d’un centre sanitari o un recinte esportiu, amb els bars aplicarem la mateixa mesura.

Si fem una moratòria per als locals, a les escurabutxaques dels bars també farem aquesta moratòria.

Ferrant Martínez. Foto: Twitter @Podem_

Tal vegada els contractes de les màquines als bars són més breus de 10 anys?

Efectivament. Aplicar aquestes mesures també tendirà a reduir bastant el número de màquines als bars. També cal dir que nosaltres aquesta mesura la plantejàvem perquè nosaltres en les nostres esmenes, propostes que hem fet a la Llei, hem tractat que tinguera una coherència interna molt forta. De manera que no deixàrem forats, que el sector o els grans empresaris pogueren aprofitar per colar-se.

Si tu agafes i restringeixes determinats locals, tal vegada un empresari espavilat pot pensar en traslladar les màquines a altre tipus de local. Aquests efectes perversos són els que tractàvem d’evitar amb aquesta mesura. Per la resta jo crec que és una mesura de sentit comú. És una qüestió a la qual ens hem habituat durant els darrers 40 anys, però vista amb una perspectiva global, és una cosa absolutament indesitjable.

Sobretot et diria que molts propietaris de bars, amb qui he pogut parlar, és una cosa que no els agrada. No els agrada veure algú enganxat 3, 4 i 5 hores, deixant-se el salari, el sustent de la seua família jugant a la maquineta. Molts propietaris de bars senzillament tenen màquines perquè no poden trencar els contractes que han signat amb les empreses que instal·len aquestes màquines.

I en bars de polígons no hi hi cap protecció, que és on la gent va a esmorzar en jornada laboral o van després de treballar?

Aquesta és una cosa que vam estar també comentant quan negociàvem el projecte de Llei. Vam tindre en compte per exemple que els usos del sol estan previstos en els plans generals urbanístics. Per tant, si tu te’n vas a un polígon industrial, probablement la major part del sol estiga destinat a sol industrial i no a activitat terciària on es puga instal·lar una gran quantitat de locals.

Sí que hi han bars on la gent va a esmorzar. A aquests locals sí que s’aplicarà la moratòria corresponent i les mesures que puguen derivar a futur d’aquesta moratòria.

Hui hem presentat les esmenes a la llei del joc que es debatrà el proper febrer a les Corts.

Hem d’allunyar el virus dels nostres xiquets i xiquetes apostant per una Comunitat Valenciana lliure d’abusos.

La teua sort només la decideixes tu! pic.twitter.com/Magb8xdh1z

— Naiara Davó 🇵🇸 (@NaiaraDavo) January 15, 2020

Els guanys per impostos de les apostes és un tema molt suculent. Podrà l’aparell de l’Estat, la burocràcia o els lobbys enterbolir la iniciativa política? A nivell autonòmic es fa el que es pot, però la gran batalla és la legislació estatal.

Ací hi han dos coses. D’una banda el Govern del Botànic va legislar sobre els tributs del joc en la legislatura passada. Tenim la fiscalitat més elevada d’Espanya sobre el tribut del joc. Per exemple, les apostes esportives ací al País Valencià tributen al 20% i a la resta de Comunitats Autònomes estan al 10%. És una diferència molt important.

Hi han propostes en aquest projecte de Llei per a incrementar-les encara més. Perquè és una manera indirecta de desincentivar el joc i desincentivar al sector. Si tu augmentes la pressió fiscal i redueixes la quantia dels premis, el que tu reps a canvi de jugar es redueix.

Respecte als lobbys, el sector del joc destina cada any moltíssims diners a advocats, publicitat… És un sector que s’ha dedicat bàsicament els últims 40 anys a evitar que es puga legislar en la seua contra i evitar que puga haver qualsevol mesura política que puga posar en entredit el sector o minvar els beneficis. Resistir a la pressió d’aquests lobbys no sempre és fàcil. De fet, és un factor fonamental que explica que no s’haja legislat en les últimes dècades sobre el tema.

Ací durant la tramitació de la Llei estem veient la pressió d’aquests lobbys d’origen molt diferent, i a nivell estatal estic segur de que també es veurà. Sí que és molt necessari que es legisle a nivell estatal perquè s’arribe allà on la legislació autonòmica no pot arribar per una qüestió de límit competencial.

Jo crec que hi han dos qüestions fonamentals: les apostes online, que és un àmbit que nosaltres no podem regular, i molts xavals és per on comencen a jugar. És la part del sector que més està creixent els últims anys, un 400% en els últims 10 anys. I d’altra banda la publicitat, és a dir, el tema de que es pose de moda apostar. I es veu als anuncis de les televisions privades d’àmbit estatal que veu tot el món. Els anuncis de Carlos Sobera, de Cristiano Ronaldo…

Els veïns de Castellar estan tractant d’evitar l’apertura d’un saló del joc. Durant els últims anys s’han multiplicat en els barris populars. Se n’aprofiten de la falta d’alternatives d’oci per als joves. La nova Llei valenciana del joc impedirà que continuen expandint-se. pic.twitter.com/w1auZQhLky

— Ferran Martínez (@FerranMtz) February 13, 2020

I navegant per Internet també ho trobem. Un jove de 16 o 17 anys no veu la televisió però abans de veure al seu youtuber favorit, sí veu l’anunci de Carlos Sobera.

Exacte, aquests és el tema. O en els estadis de futbol, també ho veiem molt a les tanques publicitàries. Pots trobar-ne en el Camp Nou o en el Bernabéu, Mestalla… Això nosaltres ho podem regular a nivell autonòmic, però no pots regular que els Santiago Bernabéu no tinga publicitat d’apostes.

Aleshores tot això s’haurà de regular a nivell estatal. Està subscrit l’acord de govern, el programa de govern entre el Partit Socialista i Unides Podem i incorpora mesures sobre el sector del joc. De fet sobre la publicitat diu que ha d’haver una regulació similar a la del tabac. La regulació del tabac ja la sabem, la prohibició de la publicitat. Esperem que el Ministeri de Consum que porta Alberto Garzón es pose mans en l’obra i legisle el més abans possible. Nosaltres en eixe sentit el que esperem és que la legislació valenciana siga precursora de la legislació a nivell estatal i el que sí que vos puc dir és que anem a tindre la Llei més avançada que existeix en estos moments en Espanya.

Llavors, creus que serà com el tabac, prohibició absoluta de publicitat? En els bars hi haurà un comandament a distància per a les màquines?

La Llei autonòmica estableix que haurà d’haver un comandament a distància per activar les màquines escurabutxaques tal i com passa amb les màquines de tabac. Estableix també que quan no estiguen en ús, hauran d’estar desactivades. Pareix una cosa infantil però els estímuls sonors i visuals que tenen les màquines del joc estan estudiats perquè et criden l’atenció i t’atraguen a jugar.

Quan entre en un bar amb el meu xiquet menut que té menys de 2 anys, al primer que va és a les màquines escurabutxaques perquè és el que més li crida l’atenció. Una cosa tan simple com això pareix que no però és important.

La màquina estarà apagada i en el moment en el qual algú demane que vol jugar haurà de mostrar el DNI, demostrar que és major d’edat, i aleshores se li encendrà la màquina i podrà jugar.

El més preocupant són les apostes online, és molt més privat, íntim i accessible des del mòbil.

La clau ací és l’accés. Els dos factors que expliquen més el boom del sector del joc són, d’una banda la publicitat del sector, la sobreestimulació de la gent en eixe sentit, i d’altra banda la facilitat de l’accés. Per a un xaval de 16 anys és molt fàcil agafar la targeta de crèdit de son pare, i amb això es clava en un ordinador i a jugar. És molt més fàcil que anar-se’n a qualsevol local. Tot i que moltes vegades estan interrelacionats. La gent que va als locals per a estar amb els col·legues i tindre la beguda és més barata, per a veure el partit de futbol que no pot veure a casa, és la que després també te trobes jugant a través d’Internet.

Sobre això que deies del tema de la publicitat, també hi ha una qüestió que cal tindre en compte. Amb la Llei autonòmica el que fem és prohibir la publicitat exterior dels locals. Quan passes per davant d’un local de joc, pots veure que tenen moltíssima publicitat de la marca en les façanes. Doncs això desapareixerà.

Desapareixerà també dels estadis, es limitarà i es restringirà molt en els mitjans de comunicació d’àmbit autonòmic i el més important, les promocions desapareixeran. Eixes promocions de que ofereixen cubates i menjar a preus que fan riure, a canvi de que tu després jugues amb la maquineta desapareixeran.

Però això no està escrit, no?

Que tu vages allà, i prengues una cervesa al preu que siga serà legal. Però que eixe local puga fer promoció pel carrer «t’oferisc cervesa a x preu, vine ací al local que vas a poder passar una bona estona amb els teus col·legues veient un partit de futbol i bevent barat», això desapareixerà.

Sí que hi han bastants coses en el tema de la publicitat.

Sí, a nosaltres ens haguera agradat un nivell de regulació encara més ambiciós però això és també fruit de la negociació amb el Partit Socialista i Compromís. Nosaltres volíem posar molt l’accent ací. El que és cert és que això a nivell estatal es pot regular d’una manera molt més eficaç. Sobretot perquè a la fi, la qüestió és Internet i les televisions d’àmbit estatal, que és el que té més pegada.

També una cosa que no hem comentat sobre la qüestió del joc i que afecta pel lloc d’on eres, que tu eres de Benissa. Hi ha un informe que publica la Generalitat cada any, si veus les dades del joc, no només el creixement del sector sinó també on està creixent, és bastant impactant. Perquè no està creixent en qualsevol lloc. No està creixent en tot el País Valencià per igual.

En Castelló està creixent però menys, i en canvi on està creixent moltíssim és la província d’Alacant. I especialment en les comarques costaneres com les Marines o el Baix Segura, comarques que a més són molt turístiques. Amb la qual cosa s’està generant d’alguna manera una hibridació entre el turisme i el sector del joc, que si això ho deixem córrer i no intervenim ja i regulem, ens porta a convertir les comarques costaneres d’Alacant en Nevada, un Las Vegas gegant.

🎰🏛️ "Les mesures de la Llei del Joc són restrictives i ambicioses, però s'aplicaran de manera progressiva",

🗣️ @FerranMtz en el desdejuni organitzat per @valenciaplaza per a valorar jurídica i econòmicament la repercussió de la nova Llei del Joc de la Comunitat Valenciana pic.twitter.com/1O6PKTsqL4

— Podem (@Podem_) March 2, 2020

Per acabar, s’està parlant dels “loot box” són com caixes sorpresa que compres dins dels videojocs com FIFA o Counter Strike. Això per exemple en Bèlgica s’ha prohibit. Ja existeixen versions de videojocs per a majors de 18 anys i versions per a menors. Entenc que serà competència estatal?

Sí això és competència estatal. Ha començat a parlar-se d’aquest tema des de fa uns mesos també ací a l’Estat espanyol. Sobretot en la Comunitat de Madrid on hi ha cert moviment ciutadà sobre aquest tema del joc. Això s’havia posat també a rodar.

Efectivament, pareix que cada vegada hi han més aplicacions dins del videojocs i tenen més elements equivalents a un joc d’apostes.

Van cap allí i tenen tot el mainstream de youtubers que cada cap de setmana es posen en directe 2 hores a obrir sobres o caixes d’aquest tipus incentivant a la gent a que ho faça.

Aquest tema, de moment, no ha generat tanta alarma social com el sector del joc perquè encara no és un tema tan conegut. Però és una d’aquestes coses que cal estar atent perquè es disparen molt ràpidament.

Moltes gràcies per vindre i clarificar la Llei del Joc que a la fi tindrà un nom més complet

Sí, a la fi el que nosaltres vam proposar és que no només fora una Llei dirigida a la regulació del mercat, sinó que també tinguera un pilar referit a la prevenció del joc patològic. D’alguna manera emplaçar al Govern a elaborar una estratègia de prevenció de la ludopatia. Això s’ha inclòs. Hem estat d’acord les forces del Botànic en incloure-ho i a més serà el que suscitarà un ampli consens. Possibilitarà que Conselleries com la de Sanitat i Educació es posen mans a l’obra perquè moltes vegades açò és una qüestió també que s’ha de solucionar des del pilar de la prevenció i del deshabituament.

Imatge de portada generada a través del perfil de Ferran Martínez i Pixabay.