5 pel·lícules completes (i alguna més) per veure des de Viquipèdia
El confinament és com l’inici de l’any. Tot comença amb bones intencions però després d’una setmana queda clar que ningú no veurà totes les sèries de Netflix que tenia pendents. I de llegir, millor no parlar-ne. Però si no vos abelleix vore la missa, reposicions de Senyor Retor o partits antics del València en la tele pública, sempre podeu recórrer a altres continguts multimèdia de la més estricta actualitat: pel·lícules en domini públic.
I és que quan es tracta d’oferir cultura debades ningú pot batre a la Viquipèdia. L’enciclopèdia col·laborativa, com la resta de projectes Wikimedia, es basa en contingut amb llicències lliures, la qual cosa li permet aprofitar tot tipus de contingut en domini públic.
Voleu saber quina és la selecció de pel·lícules completes que es pot vore i descarregar des de Viquipèdia? Doncs pareu atenció, que hi ha coses ben curioses.
L’orient és roig
De Cabaret a La la Land, passant per Bollywood, el cinema musical ens ha proporcionat moltes vesprades de glòria als amants del seté art. Tanmateix, cap musical ha tingut mai tanta influència en la societat com esta cinta del 1965. Nascuda en plena revolució cultural, Wang Ping ens conta a Dong Feng Hong la historia del Partit Comunista Xinés i la Guerra Civil en els 117 minuts que dura l’obra, amb una vintena llarga de cançons que donen un nou significat a la frase «Si no puc ballar no és la meua revolució».
Tot i que el cinema xinés ha travessat per camins prou més comercials des de la caiguda de Jiang Qing i la banda dels quatre, la pel·lícula que popularitzà cançons com 没有共产党就没有 新中国 és perfecta per a passar la quarantena d’un virus nascut a Wuhan.
Popeye meets Sindbad the Sailor
Qui no se’n recorda de Popeye el mariner? Este clàssic de la infantesa de diverses generacions de joves també té la seua ració de cinema viquipedista. Entre d’altres, podeu vore completa la primera pel·lícula en color del personatge de Segar. Una superestrena de l’època que fou distribuïda per la Paramount el 1936.
El confinament és el moment perfecte per a gaudir de Popeye, més que siga per les semblances entre el personatge i vosaltres mateixa. No debades, el mariner treia la seua força sobrehumana de menjar espinacs, i vosaltres vos passareu mitja quarantena menjant espinacs i altres verdures congelades, que era l’única cosa que quedava en el supermercat el dia que anàreu a fer la compra.
A més, si voleu tindre entretingut al vostre germanet o germaneta mentre xategeu amb el vostre crush, els projectes Wikimedia també vos ofereixen altres pel·lícules de dibuixos amb protagonistes com El Pájaro Loco i Betty Boop, amb un sorprenent curtmetratge sobre substàncies al·lucinògenes.
Raja Harishchandra
Si encara no se vos havien caigut els collons (o equivalent) a terra amb la pel·lícula xinesa, la Viquipèdia encara ens ofereix més matraca. Raja Harischandra és la primera pel·lícula de la història del prolífic cinema indi, que compta amb diverses pel·lícules completes als servidors de Wikimedia.
La selecció de Raja Harischandra sobre la resta d’opcions és lògica: es tracta d’una pel·lícula muda. Tot i que si voleu practicar el vostre hindi o el somni de la vostra vida era aprendre bengalí, sempre podeu provar sort amb clàssics com Vidyapati, que ací ningú coneix però que allà rebentà taquilles.
A tornallom
Els que ja comencem a pentinar cabells blancs recordem este documental del 2002, que narra la lluita contra la destrucció de l’Horta de la Punta. Banda sonora d’Skaparrapid, una aparició inspiradora d’un aleshores desconegut Vicent Martí i referents com Josep Vicent Marqués són algunes de les claus d’una cinta tristament d’actualitat després de la destrucció de les alqueries del Forn de Barraca i Bayarri el setembre passat.
Un migmetratge de 48 minuts, guanyador d’un premi Tirant i completament recomanat per tal de comprendre les lluites ciutadanes contra la depredació del territori.
The Kid
De tota la filmografia de Charles Chaplin, esta pel·lícula que l’any vinent farà cent anys és una de les cintes més recordades. Un esgarrifós retrat de la pobresa i de la realitat d’aquelles persones que han viscut a la cara fosca de les societats industrials.
Va ser la segona pel·lícula amb més recaptació als Estats Units aquell any, sols superada per l’adaptació de la novel·la del valencià Blasco Ibáñez, Els quatre genets de l’apocalipsi.
I esta és la selecció de pel·lícules en domini públic que podeu trobar en els articles de Viquipèdia i regirant el repositori multimèdia Wikimedia Commons. Ens hem deixat coses al tinter, com cinema soviètic, tràilers de pel·lícules de Disney i curtmetratges de dibuixos de la Segona Guerra Mundial.
Una tria on l’interés històric té més pes que no l’entreteniment, però que, precisament per les característiques de la selecció, a mi personalment m’entrenen prou més que les pel·lícules dels diumenges d’Antena 3. I a vosaltres, quina proposta vos ha agradat més? No oblideu donar la vostra opinió en els comentaris i les xarxes socials.
Un article de Francesc Fort de La Represa
Polissons et Galipettes (Hidden track +18)
Si sou dels que ja heu recorregut el 101% del contingut de la versió Premium de Pornhub, tal com si es tractara d’un videojoc del que cal desbloquejar tots els trofeus, esteu d’enhorabona: esta pel·lícula és una recopilació de 13 dels més de 300 curtmetratges pornogràfics de principis del segle passat que es van descubrir a França l’any 2002.
Per pudor, obviarem el detall que tots els participants dels curtmetratges originals estiguen morts. Tot i que potser algú li troba la gràcia a l’assumpte. El contingut és explícit, avisats esteu.