«Covid-19, la pel·lícula» per Toni Mejías
Els contagiats per Coronavirus a l’Estat espanyol superen ja els 120. Encara que és important que les autoritats sanitàries prenguen mesures i també la gent, no deixa de ser el 0,0002% de la població la que està infectada ara mateix. La informació és necessària, la prevenció també, però l’alarmisme que s’està generant està demostrant de nou la baixesa moral de la societat en molts casos.
D’una banda, tenim la carronya mediàtica, que compta cada infectat com si fora un carrusel esportiu i genera una sensació d’epidèmia mortal quan (encara) no és real. També veiem com en Internet es difonen llegendes. Pel que sembla, hi ha persones que gaudeixen amb això. A més, com vaig assenyalar en el meu anterior article, moltes persones estan exhibint el seu racisme pel simple fet de l’origen del virus. Finalment, han començat els robatoris en màscares i gels desinfectants. Això també ha provocat un increment desproporcionat del preu d’aquests productes.
Pel·lícula profètica
D’altra banda, també llig que ha augmentat la demanda de pel·lícules sobre epidèmies. Per exemple, de les més llogades en iTunes als Estats Units és Contagi de Steven Soderbergh. La propagació d’un virus mortal i que prové d’Àsia convida l’espectador a vore relació amb el Covid-19, “buscar respostes” i veure’s reflectit. Però la pel·lícula també parla del pitjor de l’ésser humà i com, davant d’una epidèmia, regna la llei de la selva. Si amb pocs casos i, a aquestes hores, cap mort a Espanya, ha començat el robatori de productes bàsics, si arribem als 300 morts com amb la grip aviària, podem preparar-nos per a la histèria col·lectiva.
Si no deixa de propagar-se un altre virus molt perillós, el de la desinformació, podem fer que la pel·lícula de Soderbergh, en comptes de ser de ciència-ficció, es convertisca en una profecia sobre la misèria de l’ésser humà. Mantinguem la calma, llavem-nos les mans i, sobretot, apaguem la maleïda tele.