Encara no heu escoltat Califato 3/4?
Nova ressenya de Dani Monfort, en aquesta ocasió ens porta Puerta de la Cânne dels andalusos Califato 3/4.
Arriba Pasqua, però en el fons ens costa saber si estem a dilluns o divendres. Tots els dies són iguals o quasi. Serà una Pasqua confinada, una Pasqua tancats a casa – però lluny de l’altra casa. Pasqua sense prou farina ni rent per fer totes les mones de Pasqua que volíem. Pasqua per tant sense provessons, perquè de la mateixa forma que ens hem quedat sense res tampoc hi haurà peanyes pel carrer. Els feligresos tindran temps per tant per mirar vídeos de les processons de fa vint anys, cadascú amb el seu hobby perdut està fent açò estos dies.
Però ací hem vingut a parlar de música i si pot ser intentar ser un mínim optimistes. Al desembre un grup andalús i andalusista, Califato 3/4, publicava un disc, Puerta de la Cânne, que ho tenia tot per remoure els fonaments. D’entre totes les cançons n’hi ha una, “Crîtto de la Nabaha“, que és pura fantasia. Sobre unes bases d’una cançó de processons de la Setmana Santa andalusa i amb l’única veu d’extractes d’un costalero, anem passant d’una peça amb molta corneta a uns baixos que fan vibrar el bafle degudament. Un remix brutal, indefinible, que ja corre per la xarxa més enllà de la boutade. Potser és una ofensa a beates i beatos, però és un tema més revolucionari que ofendre als que saps que s’ofendran, l’autoironia és més poderosa. L’invent Fuerza Nueva del Niño de Elche i Los Planetas, anava d’escandalitzar a franquistes i processistes, ofendre als que no perceben la ironia, que n’hi ha a totes les bandes. Escandalitzar i punxar sense cantar el teu propi himne en reggaeton és fàcil.
El que és revolucionari és el Crîtto este, composar sobre el vell, crear noves coses sobre la teua pròpia tradició, navegar entre el respecte i el punk, en l’escala de grisos està la gràcia de tot. Perquè quan un raper de l’extrarradi de Nova York versa per damunt d’un samples d’Otis Reding, d’una missa en gospel o Nina Simone, només fa que fer-ho per damunt de la seua tradició musical. Califato 3/4 prenen doncs una base d’un paso de la Setmana Santa andalusa, que més enllà de la fe – que mou muntanyes – deu semblar-los com a mi el ball pla o Amparito Roca, paisatge musical fonamental. La peça emociona fins i tot al que desconeix completament l’univers de la setmana santa andalusa, del que s’ho veu des de lluny amb la perspectiva de la distància geomètrica. Esta cançó, i la resta de disc que també revisita folklore andalús, és signe d’una relativa salut – falta ens fa! – de la societat, quan esta es permet estes rareses, quan no tenim reaccions epidèrmiques, bon senyal.
Inevitablement el Crîtto fa pensar en Orxata. Entre les vàries versions del repertori popular que feren hi havia La “Cançó del velatori“, que corresponia a una tristíssima tradició valenciana, la de vetlar la mort d’infants amb una dansa, que tenia la seua pròpia cançó que Pep Botifarra enregistrà en el seu moment. Anys més tard, en el seu darrer disc, els Orxata l’agarraren i a la manera del “Crîtto de lâ Nabahâ“, li donaren completament la volta. D’aquell disc d’Orxata on este tema apareixia un poc com bonus track esta versió sempre em va parèixer una obra mestra, la veu potent del Botifarra i els beats desvariats de Biano. Més tard, Maria Arnal i Marcel Bagés, també en feren una versió de la dansa, despullada, crua, que recordava que malgrat tot un xiquet venia de morir, quan la d’Orxata era disruptiva, trencadora, volgudament fora de lloc, fent abstracció d’açò, o precisament recordant que allò es ballava amb relativa alegria, un infant anava directe al cel lliure de tot pecat. I n’hi ha més d’històries de manlleus inesperats. Obrint Pas, a la tornada d'”Una història d’amor” (Benvinguts al paradis, 2007), reprenien el Mater Mea, que és una cançó que les nostres bandes toquen a les processons. Els grecs Imam Baildi fan electrònica amb bases de vells temes de rebetiko o els mateixos Beirut, grans inspiradors de Manel, van fer un EP amb una banda mexicana que toca als enterros. I si buscarem encara trobaríem més perles de totes les cultures i religions.
Esta Pasqua confinada, escolteu el Califato 3/4. No cal punxar-los al balcó. Cadascú a sa casa i el Crîtto en la de tots.
