El documental sobre l’assassinat de Pedro Álvarez
La setmana passada va ser l’estrena online de Nosotros no olvidamos, el documental que narra la lluita contra l’oblit sobre l’assassinat de Pedro Álvarez l’any 1992, a través de la cooperativa cinematogràfica CineBaix.
La història va ocórrer fa 27 anys, però no s’ha celebrat cap judici i en pocs mesos prescriu el cas. Els fets van passar la nit del 15 de desembre de 1992 en L’Hospitalet de Llobregat. Pedro Álvarez, de tan sols 20 anys, estava acompanyant a la seua parella a casa. Quan ella s’acomiadava d’ell, un vehicle que circulava a gran velocitat quasi l’atropella en un pas de vianants. La jove va protestar i el conductor va eixir del cotxe, la va espentar al sòl i Pedro es va interposar. L’home va traure una arma, el va disparar i va fugir. Una de les bales va travessar el crani del jove.
El sospitós d’aquest assassinat és un policia nacional que aquella nit anava de paisà i que, posteriorment, va ser identificat per la parella de la víctima. Malgrat això, va eixir lliure en sis dies i va evitar el banc dels acusats per la insuficiència de proves.
La setmana passada, del 8 al 14 de juny, es va reactivar la campanya de la Plataforma Pedro Álvarez amb el vídeo de suport que van gravar diverses personalitats del món de la cultura com a punt de partida. El dimecres van entrevistar a l’advocat del cas, Benet Salellas, que va avançar la línia de defensa que s’adoptarà aquests últims mesos abans que el cas prescriga definitivament. També es va celebrar un debat online amb el pare de Pedro Álvarez, Juanjo Álvarez, i membres de l’equip documental, entre altres.
A més, durant quatre dies, del dijous 11 al diumenge 14, va estar disponible el documental realitzat per la productora «ACATS – Desobediència Cultural» a través del cinema cooperatiu CineBaix. Es tracta d’un documental amb un estil molt particular i fresc, sense cap entrevista, sense cap guió preestablit, que intenta alterar el menys possible el ritme dels seus personatges. El director del documental, Damià Puig, assegura que la intenció amb aquest estil respon a la voluntat d’“integrar a l’espectador el màxim possible a la realitat viscuda”. Puig també destaca la gran vàlua del guió, amb el seguiment del pare de Pedro, “un home que viu a peu de carrer cada desallotjament, manifestació, acte o xarrada antirepressiva”.
En un moment com l’actual, en què l’assassinat de George Floyd als Estats Units ha destapat tota una realitat d’abusos policials i la impunitat de la qual gaudeixen si els casos no es fan virals, és necessari veure que fets com aquest també ocorren ací.
