Entrevistem a Patry Jordán
El de Patry Jordán (Girona, 1984) és un dels noms propis del confinament pel coronavirus. Els canals de YouTube d’aquesta influencer de l’activitat física han notat, en només dos mesos, un augment d’un milió de nous seguidors que l’han triat com a entrenadora personal durant el tancament. Milers i milers de persones han seguit en directe i des de casa les rutines d’exercicis que aquesta entrenadora i consellera nutricionista gironina penja al seu ‘Gym Virtual’ des de fa deu anys. “Em motiva apropar l’esport i fer-ho fàcil per a la gent; creem una comunitat perquè no se sentin sols”, explica Jordán.
Pregunta (P). El confinament pel coronavirus ha revolucionat la vida de tothom, però la teva especialment. Com ha canviat la teva rutina?
Resposta (R). La meva rutina de feina, més o menys, ha sigut la mateixa. L’única diferència és que tots ens hem hagut d’adaptar, tot ha vingut de cop. No ha deixat gaire temps per reflexionar. Ja teníem moltíssim contingut totalment gratuït. Els calendaris d’entrenament, els reptes, hi havia moltíssimes coses. Ja hi havia contingut perquè la gent el pogués consumir. L’única diferència és que hem incorporat els directes per sentir l’audiència més activa i més motivada.
P. Milers de persones es refugien als teus vídeos d’activitat física guiada. Què ha suposat en xifres el confinament pels teus canals de YouTube?
R. Nosaltres vam començar el confinament amb el canal a gairebé vuit milions de seguidors. Ara farem gairebé nou milions. En dos mesos hem fet aproximadament un milió de seguidors a YouTube. Pel que fa a visites, hi ha hagut moments de duplicar visionats dels vídeos! Hi ha hagut molta gent tancada a casa i amb molta necessitat de moure’s.
P. Per mantenir set canals de YouTube i una producció tan continuada de contingut, quanta gent hi treballa, a la marca ‘Patry Jordán’?
R. En som uns quants! No només hi ha la figura visible. Tenim els entrenadors, les nutricionistes, tot el personal per cobrir la part digital… Hi ha molt contingut. Encara hauríem de ser uns quants més perquè estem que no parem! La feina mai s’acaba. Sempre hi ha feina que deixes pendent i això em costa molt! Deixar coses pendents és el que porto pitjor.
P. Creus que, amb la reobertura dels gimnasos, els teus seguidors perdran l’hàbit de fer exercici a casa a través dels teus vídeos?
R. Hi ha molta gent que ha descobert que pot fer exercici a casa. Jo estic segura que hi ha molta gent que es quedarà però, també molta, tornarà a la seva rutina habitual. S’ha donat una situació excepcional, totalment impensable i totalment imparable. La part bona de tot això és que molta gent ha descobert que, en un metre quadrat, a casa pots fer moltes coses. Amb un calaix amb quatre materials, com unes gomes, i quatre cosetes, pots fer moltíssim. No necessites grans estructures o molts materials. A altres països, el concepte d’entrenar a casa està més avançat. Aquí ens ha costat una mica més per les facilitats que teníem. Si entrenes a casa, no necessites perdre molt temps en el desplaçament i, a part, l’únic que necessites és ganes de fer-ho. O ni això! Només el compromís de fer-ho. Crec que hi ha molta gent que aquests dies ho ha descobert, que s’ha motivat. He rebut molts missatges de gent dient-me: “No sé si tornaré al gimnàs”. Jo, en realitat, no he treballat per aquesta situació. Hem treballat durant 10 anys, hem fet contingut per arribar al màxim de gent, però és totalment comprensible i ens adaptem a qualsevol situació. És normal que, quan tornem a la vida normal, tinguem més opcions. La gent ha de saber que és una opció més.
P. Què creus que et diferencia de la resta de contingut del mateix sector?
R. La meva motivació sempre ha sigut apropar l’esport i fer-ho fàcil. Com un estil de vida més actiu i saludable. Aquest sempre serà l’objectiu: posar-ho superfàcil perquè no hi hagi excuses. Per això vam fer els calendaris d’entrenament, perquè sabessin què fer i com fer-ho. Per això també motivem a la gent a fer els reptes. Per això creem una comunitat, perquè no se sentin sols. És un conjunt de coses per fer-los moure. Jo soc molt dedicada i hi poso molt de compromís. La clau és donar el que la gent està buscant i necessitant.
P. Quines són les peticions més habituals dels vostres usuaris?
R. Nosaltres tenim molta part de contingut gratuït, que sempre vull que hi sigui perquè hi ha un munt de gent que ho necessita. Després hi ha un pla d’entrenament de dotze setmanes, que és més específic, per treballar molt bé l’adherència a l’exercici, de menys a més. I per agafar un objectiu global, no només “vaig a fer una sessió”, sinó que “treballaré durant 12 setmanes el meu compromís per aconseguir el meu objectiu final”. A part d’això, també tenim les consultes privades, per fer plans d’entrenament a mida, per fer plans d’alimentació. Això es treballa amb un equip especialitzat, amb la titulació corresponent. Sobretot és gent que té algun problema molt concret: acaben de sortir d’un embaràs, necessiten preparar-se per una oposició, tenen algun problema que no han resolt ells sols… Quan necessiten aquell ‘plus’, també tenen aquesta opció, que és molt vàlida perquè no sempre es pot generalitzar.
P. En els teus canals de YouTube també generes contingut relacionat amb la salut i l’alimentació. Quin criteri segueixes per donar consells sobre temes tan delicats?
R. Estem en un sector que és com la política o el futbol. Tothom hi entén i tothom jutja. Jo porto treballant des dels 18 anys en un gimnàs. Vaig treure’m un mòdul d’educació física. Vaig treure’m tots els títols corresponents per fer classes al gimnàs. Vaig portar la gerència durant uns anys d’un centre esportiu. Vaig començar ara fa 10 anys a YouTube. Tota la meva vida ha estat vinculada a l’esport, fa més de 15 anys que imparteixo classes. He tingut un tracte molt proper amb la gent i sé el que necessiten i el que busquen. Fa deu anys, la meva idea era muntar un gimnàs virtual, quan no hi havia ni ‘Skype’, ni ‘Zoom’, ni res. Vaig ser força pionera amb aquesta idea. Vull ajudar a la gent, que tingui més moviment. I és el que intento fer tots els dies. Evidentment, tinc un equip al darrere que m’ajuda amb tot, amb tots els plans d’entrenament. Som alguns professionals perquè m’agrada veure opinions diverses. Sobretot en nutrició, on jo no m’hi considero experta, tot i que hi he estat molt vinculada perquè esport i nutrició van molt lligats i també n’he fet algun curs. Encara que els professionals hagin estudiat el mateix, poden tenir formes de treball diferents, punts de vista diferents. El que animo a la gent a fer és que provi coses, que s’informi. El que li ajudi, que ho tiri endavant. I a la gent del sector, els animo que aprofitin el seu temps, a enfocar-se amb les coses que els agrada i que puguin aportar a la comunitat. Al final, tot això és un mateix equip, és educar la gent, transmetre un estil de vida actiu i saludable. Animo tothom que comparteixi coneixement, tot el que sap. De criticar tothom en sap, però regalar contingut costa més!
P. Suposem que un dia no et trobes bé físicament o anímicament. Com es compatibilitza això amb haver de gravar un vídeo com a feina?
R. Les meves ganes vénen del nostre lema “jo puc amb tot”. No som lineals, tothom té aquells moments en què creiem que no podem, que estem angoixats, que ens sentim més lents. Això és el combustible, el que et fa tirar endavant. Sempre es pot donar més. El que costa, de vegades, és fer el primer pas, el que costa és començar. Quan has començat, l’energia que et dona, el sentiment de “ho he fet” és molt gratificant. Sempre li dic a la gent que ho recordi i que es senti capaç. Sentir-se capaç és el primer pas per a aconseguir-ho tot.
P. Com ha canviat la faceta youtuber a Patry Jordán durant aquest temps, tan personal com professionalment parlant?
R. Jo he sigut una aventurera tota la meva vida. Creia en el meu lema, fins al final, inclús inconscientment. M’he llençat a la piscina abans de veure què m’hi trobaria, el perill o el risc sempre m’han agradat. Ara soc una mica més calmada, he après a agafar el fre de mà. Soc molt intuïtiva, tinc moltes ganes, realment m’apassiona tot, soc com una nena petita. No penso en les conseqüències, en el que vindrà després, només penso en el que vull, el que puc aportar, la il·lusió. Les coses bones són les nostres coses dolentes, també. Soc perfeccionista, autoexigent. Però aquestes coses bones també són dolentes, si no les controles. Evidentment, porto 10 anys en el món digital. No soc una persona diferent, però he evolucionat, he intentat aprendre. Intento no perdre aquesta part de ser una esponja, que et fa evolucionar i millorar.
Text: Clack – AMIC | Vídeo: Marina Rodríguez / Clack – AMIC
