Feslloc 2020: Un oasi després de 126 dies
Després de molts kilòmetres i amb la por que se’ns encenguera la llumeta de la reserva arribàvem al celler de Rander. El lloc “secret” escollit per l’organització del Feslloc entre Benlloc i Torreblanca era un paisatge increïble, un mas dalt d’un tossal entre vinyes. Una ubicació tan remota que després d’algunes corbes encara havies d’agafar un camí de terra. La sensació de petit comité començava a l’entrada on els voluntaris et demanaven directament el nom, no hi havia entrades, i el pàrquing era al final del mateix camí, sense aglomeracions, amb espai per deixar bé el cotxe.
Com hem pogut llegir aquest matí en El Temps, aquesta nova ubicació era per protegir als belloquins/es que no havien tingut cap contagi en el poble i molts no acabaven de veure que, per poca gent que fora, els visitaren forasters. Una dificultat més superada pels organitzadors que, tot i que hi havia la possibilitat que pogueren assistir 800 persones a l’aire lliure, van delimitar a 140 l’assistència, una decisió responsable i lloable. Al final, es tractava d’un acte solidari amb els músics i la xicoteta indústria que hi ha al darrere de la música en valencià, i això es va complir amb èxit. Una indústria que sempre ha estat agraïda a la tasca feta per l’organització del festival, La Gira i tantes altres activitats de dinamització. Gràcies a l’Associació Feslloc, l’Ajuntament Benlloc i Escola Valenciana els músics i cantants en la nostra llengua van poder actuar de nou, com recalcava Smoking Souls, 126 dies després en el seu cas. I és que aquesta aturada ha posat en escac una escena precària que depén pràcticament dels directes.
Pel que fa al concert va ser molt estrany no poder moure’s de la cadira, tot i això Cactus, Tardor, la incombustible Tesa, La Fúmiga, Smoking Souls i Jazzwoman ho van donar tot i ens van fer evadir per moments de la pandèmia. Menció especial del públic entregadíssim que, quan La Fúmiga va sofrir una apagada de l’equip, va acabar cantant a pulmó “La cançó que mai s’acaba“. Els Pomelo TV ja l’han rebatejada com a la cançó que mai s’apaga, sense dubte una de les anècdotes de la vesprada-nit. Per la nostra part ho vam viure amb molta nostàlgia, rememorant tots els bons moments que hem viscut des de fa més de 10 anys a Benlloc. I és que el Feslloc no és com anar a pegar-se la festa a l’Arenal Sound o el Viñarock, és una cita on ens reuníem totes i tots els que estimem la nostra llengua i el nostre país, i enguany no s’ha pogut donar. Per últim, i també ressenyable, la cobertura de Territori d’Estiu (À Punt) amb les entrevistes de Manuela Alandes als protagonistes fent que els canvis de grup foren més entretinguts.
En definitiva moltes gràcies a Voro, Xavi, Laia i tota Escola Valenciana per ser valents i solidaris, per eixa visió de comunitat. Recordeu que podeu participar en la campanya “Cuidem la música, cuidem-nos” fins diumenge. Entre totes, tot!
