La renda bàsica universal, una política social necessària
El Govern central va aprovar en maig l’ingrés mínim vital (IMV), una prestació mensual per protegir a totes aquelles persones més vulnerables. L’objectiu és reduir en un 80 % la pobresa extrema, que ha augmentat durant la pandèmia de la COVID-19.
L’arribada de l’ingrés mínim vital torna a posar sobre la taula la necessitat d’una renda bàsica universal (RBU), que és molt diferent de l’IMV. La RBU es tractaria d’una prestació a la qual tindrien accés tots els ciutadans simplement per ser persones, sense tindre en compte, per exemple, si treballen o no, o el nivell de renda. Per tant, estaríem davant d’una ajuda universal i incondicional.
L’IMV ni és universal ni és condicional, posat que no tots els ciutadans poden rebre aquesta ajuda perquè han de complir uns requisits que demostren que es troben en una situació de pobresa.
Malgrat l’opinió d’alguns detractors, la renda bàsica universal és viable econòmicament, però la seua implantació passa imprescindiblement per una reforma del sistema fiscal cap a altre més progressiu. Les grans fortunes haurien de pagar molt més del que ho fan actualment en impostos perquè la RBU poguera finançar-se. A més, s’hauria de lluitar contra el frau fiscal.
PER QUÈ S’HAURIA D’IMPLEMENTAR?
El treball assalariat defineix la riquesa, la pobresa, la precarietat, l’exclusió, etc. Però aquest ja no és l’eix d’inclusió ni tampoc el sostenidor de les vides materials dels ciutadans. Açò es deu a la reducció dels llocs de treball, l’automatització i la mecanització de les tasques, la precarització i l’explotació laboral. Per tant, el treball remunerat ja no és garantia de no trobar-se en una situació vulnerable.
En aquest escenari, la renda bàsica universal ofereix la possibilitat de deslligar el treball com a punt principal d’inclusió social i, a més, atorga als treballadors més capacitat negociadora per millorar les seues condicions laborals.
També ofereix l’oportunitat de decidir sobre els projectes vitals de cadascun. En altres paraules, amb aquesta renda les persones tenen major autonomia per prendre decisions.
Un altre efecte positiu de la implantació d’una renda bàsica universal seria la reducció de la desigualtat entre els ciutadans. Milloraria la vida material de totes aquelles persones que es troben en una situació de pobresa o pobresa extrema perquè oferiria una quantitat de diners igual o superior al llindar de pobresa.
La RBU considera als ciutadans com a subjectes d’un dret universal, no com a subsidiaris d’uns recursos públics. Aquesta iniciativa suprimiria els subsidis, prestacions, ajuts i beques, que són insuficients per solucionar les necessitats de les persones. A més, aquestes són ajudes que estigmatitzen socialment a tots aquells que les reben. Amb la RBU es posaria fi a això.
La renda bàsica universal iguala i dignifica a les persones. Però és necessari que aquesta mesura vaja acompanyada de polítiques públiques que donen suport a totes les polítiques socials, com ho són l’educació, la sanitat, l’accés a una vivenda digna, etc.
Us deixem amb el youtuber, catedràtic d’Organització d’Empreses i Director de la Càtedra d’Economia del Bé Comú de la Universitat de València (UV) Joan Ramon Sanchis, que parla sobre la RBU en el seu últim vídeo.
Foto de portada: creat per Freepik
