Còmplices del saqueig del Rei, per Toni Mejías
“L’últim servei a Espanya. L’home que es va guanyar un destí. El rei que va saber llegir el vent. El Rei que va portar la democràcia. Visca el Rei!”
No, no m’he tornat boig. Són només alguns dels titulars d’editorials i articles de la premsa nacional espanyola. De hui, sí. Del dia que ens assabentem que Juan Carlos de Borbó ha abandonat el país. Per a no danyar la democràcia i la monarquia, ens diuen. El seu últim servei, aplaudeixen. Bàsicament marxa per a no pagar davant la justícia i que els poders polítics i mediàtics puguen llavar (una altra vegada) la imatge de la monarquia i apuntalar una institució obsoleta i profundament antidemocràtica.
El paper dels mitjans és fonamental. Sense ells no s’entendria que ni el cas Urdangarín ni aquest escàndol esguiten a la Casa Reial. Durant les últimes setmanes, quan han anat eixint informacions del saqueig de l’anomenat Rei emèrit, semblaven fer autocrítica davant els anys de silenci davant la manifesta corrupció del monarca. Res més lluny de la realitat. Només volien descarregar la seua consciència davant l’exercici de submissió que els venia damunt. Van callar, callen i callaran. Es faran els sorpresos primer, els més bel·ligerants contra Juan Carlos I (mentre destaquen el seu paper en el 23-F) i eximiran de qualsevol culpa a Felip VI.
Segons el que es disposa en l’article 29 del Codi Penal, s’entén per còmplice a aquells que cooperen en l’execució del fet amb actes anteriors o simultanis. S’entén, per tant, que la complicitat és una forma de participació, per la qual cosa el fet delictiu ha de ser comés per uns altres. La complicitat suposa una aportació no necessària a la comissió del delicte, però amb una certa rellevància, afavorint així l’execució o la producció del resultat.
Els mitjans són còmplices de robatori i corrupció. Diria presumpta, però, en aquest cas, segurament no hi haurà judici. I com es creuen en el dret de no pagar davant la justícia, jo tinc el meu d’anomenar-li lladre a ell i còmplices a ells. No sols de robatori, no sols de malversació, també de fer-nos carregar amb un Cap d’Estat imposat per un dictador. Per permetre que la democràcia espanyola seguisca en bolquers perquè la transició es va regalar als poders franquistes. Són còmplices de l’assassinat i empresonament de militants d’esquerra. Són còmplices de la il·legalització de partits i de l’ascens de l’extrema dreta. Per defensar el seu pa d’or, per creure’s amb el dret a crear opinió i establir les bases socioculturals que ens regeixen. Us creguéreu invencibles i, igual que a la monarquia, se vos estan veient les costures. La República arribarà. Per errors del règim i per fam democràtica. I quan arribe, pagaran els còmplices. Pagaran la seua culpa els traïdors.
