Andrea Paricio (CIVE): “Els universitaris viuen amb la incertesa de què passarà el curs que ve”

Hui parlem amb Andrea Paricio (Albacete, 1997) sobre la pandèmia i el futur de les universitats valencianes, ella és graduada en Belles Arts per la UPV i actualment és Vicepresidenta del Consell Interuniversitari Valencià d’Estudiants i des de fa molt poc també Presidenta de la CREUP (Coordinadora de Representants d’Estudiants de les Universitats Públiques).

Les universitats valencianes han sabut adaptar-se a la docència telemàtica?
Andrea Paricio: Ha sigut una situació complicada per a la qual cap universitat estava totalment preparada. Les universitats valencianes són eminentment presencials, per la qual cosa no comptaven amb recursos ni formació docent adequada. Això, sumat al fet de la necessitat d’una transició ràpida donada la situació crítica, ha suposat un mal entorn d’adaptació general.

Quins errors han de millorar les universitats de cara al curs vinent?
AP: Sobretot han d’establir les eines adequades de control per detectar als estudiants en risc d’exclusió, ja siga per motius socioeconòmics com acadèmics; a més de reforçar les plataformes i recursos tecnològics. En general, sóc positiva i crec que les universitats estan prenent nota de les errades per al pròxim curs.

Des del punt de vista de l’aprenentatge, les classes online són una bona opció per als estudiants?
AP: No hi ha una resposta concreta perquè depén de la situació personal de l’alumnat, de la branca de coneixement, de la metodologia utilitzada… En general, poden ser una bona opció perquè dóna lloc a eines i espais més flexibles si s’utilitza una bona metodologia. Però d’altra banda, es perd contacte tant entre estudiants i docents com entre estudiants, el que pot generar una sensació de desafecte que porte a abandonar els estudis superiors si la universitat no sap gestionar-la.

Abans de la pandèmia ja existien alguns estudis que demostraven les dificultats dels fills de la classe treballadora per accedir a la universitat. Quines mesures s’haurien de prendre per no deixar a ningú enrere?
AP: Per a començar, aquestes mesures no poden vindre només per part de les universitats, les administracions locals i autonòmiques han d’implantar una sèrie de mesures per a evitar que cap estudiant es quede arrere per motius socioeconòmics. Des del CIVE considerem imprescindible que es modifique el model de beques i taxes perquè no suposen barreres en l’accés a la universitat: s’ha de tindre en compte la renda de 2020 de les unitats familiars en lloc de les de 2019 a més de rebaixar els criteris acadèmics. Així com un acompanyament als estudiants en risc per part de les universitats.

Encara no se sap amb certesa com serà la docència el curs vinent, creus que les universitats ja haurien d’haver pres aquesta decisió?
AP: Estem en un escenari complicat i és difícil prendre decisions a mesos vista quan la situació canvia dia a dia. No obstant això considerem que les decisions s’han pres tard i sense concretar. L’estudiantat universitari viu amb la incertesa sobre què passarà el curs que ve i han de prendre decisions com el lloguer de pisos en un moment en el qual s’està proposant que només tinguen classe presencial dos dies a la setmana. Creiem que s’han de tindre més en compte les repercussions que pateix l’alumnat universitari en les decisions, o falta d’elles, que s’estan prenent.

Com ha sigut la relació entre la Conselleria d’Innovació, Universitats i Societat digital i el Consell Interuniversitari durant la pandèmia?
AP: Estem molt agraïts per la relació cordial que s’ha mantingut entre totes dues entitats. Els representants d’estudiants ens hem estat reunint periòdicament amb la Directora General d’Universitats i el Director de l’AVAP perquè escolten els problemes que patim i les nostres propostes per a solucionar-los. Creiem que el diàleg és la base fonamental perquè es dissenyen polítiques que milloren la vida universitària actual i futura.

A l’hora de prendre mesures, considereu que les universitats han tingut en compte que hi ha persones que no disposen d’internet o, fins i tot, un ordinador per seguir la docència?
AP: Des del primer moment l’eliminació de la bretxa digital ha sigut la nostra principal reivindicació per a les universitats. Les universitats han sigut conscients en tot moment d’aquest problema i l’han intentat solucionar amb els seus propis mitjans fins que la Conselleria ha reforçat aquests recursos. Encara així, molts estudiants no han pogut seguir les classes ni avaluar-se per no disposar ni de mitjans tecnològics ni cobertura en zones rurals. Pel que esperem que el pròxim curs es detecten als estudiants en risc digital i es reforcen mesures per a pal·liar aquesta bretxa així com la resta.

Per últim, quina penses que es la signatura pendent del sistema universitari valencià?
AP: La gran assignatura pendent és, en general, una bona adaptació al Pla Bolonya. La implantació de les normes que anaven a regir l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) es va realitzar a la meitat d’una crisi econòmica amb unes polítiques d’austeritat. Això ha donat lloc a un professorat descontent i una metodologia docent antiquada que condueix a un estudiantat que no adquireix totes les competències associades al seu títol. A més de les conseqüències socioeconòmiques d’aquesta implantació, que va expulsar a milers d’estudiants de la universitat.

Encara així, el sistema universitari valencià és un dels millors de l’Estat i durant aquesta crisi ha demostrat una coordinació interna forta en comparació amb altres comunitats autònomes.