Ruth Bader i la nova justícia americana
Ningú ja dubta que els tentacles de l’autòcrata Donald Trump no tenen fi i les conseqüències de la seua administració seran desastroses a llarg termini. Durant els últims quatre anys els drets d’una bona part de la societat nord-americana han estat vulnerats i subjectes a la mofa més barroera per deslegitimar a aquests grups socials que no caben dins del trumpisme. I el moviment feminista, com hem vist, ha estat estigmatitzat sense límits per tota una ona patriarcal i neoliberal amb la intenció de desdibuixar el concepte de feminisme (feminazis, puritanes…) i un llarg reguitzell d’etiquetes més. I si en el plànol de la representació simbòlica el feminisme s’ha vist qüestionat i degradat; en l’esfera judicial i política nord-americana podria estar penjant d’un fil.
Amb la mort, el setembre passat, de la gran defensora per la igualtat de drets, la jutgessa Ruth Bader Ginsburg que amb els seus 87 anys formava part del Tribunal Suprem dels Estats Units; Trump va nomenar al càrrec vitalici a la ultraconservadora i catòlica Amy Coney Barrett, mare de set fills i antiavortista. Pocs perfils com aquesta nova aspirant a l’alt tribunal podrien representar millor tot el contrari de l’esperit de Ruth Bader Gisburg que amb la constitució en la mà va lluitar per a què la discriminació sexual fora reconeguda per llei als Estats Units.
Amb motiu de la mort de la incombustible jutgessa defensora dels drets de les dones, la plataforma Filmin ha estrenat en exclusiva el documental RGB (en referència a les inicials del nom de la protagonista i una campanya que la va convertir en una icona entre el jovent nord-americà).
La cinta que ha obtingut dos nominacions a l’Òscar, per millor documental i millor cançó original, ressegueix la vida d’aquesta dona d’origen jueu nascuda a Brooklyn que va arribar a l’alta esfera judicial nord-americana convertint-se en un símbol de resistència davant les administracions més reaccionàries que ha tingut els país de la barres i les estreles en les últimes dècades.
Al llarg d’aquest biòpic dirigit per Julie Cohen i Betsy West, veiem com la vida de Ruth Bader Gisburg no va ser fàcil. Va perdre la mare sent molt jove i va haver d’obrir un camí que encara ara es fa difícil de transitar, demostrar la vàlua de les dones en les grans institucions que han estat sempre liderares per homes. Durant la dècada dels quaranta i cinquanta als Estats Units, com arreu, era difícil trobar dones en alts nivells acadèmics i Ruth Bader va anar escalant posicions. Va passar per Harvard on va destacar i acabà convertint-se en professora universitària després que cap despatx d’advocats de Nova York la contractara per ser dona.
Els inicis de la seua carrera no van ser gaire favorables. A nivell personal, la jutgessa estudiava fins ben entrada la nit, cuidava d’una filla recent nascuda i d’un marit malalt de càncer. Professionalment, tot i ser rebutjada per grans firmes per ser dona, va començar a defendre xicotetes causes que van suposar la conquesta de drets per a les dones. Aquestes victòries les guanyava a mesura que la segona ona feminista agafava embranzida, és a dir, durant els anys 60 i 70. Fins llavors, als Estats Units les dones embarassades podien ser acomiadades, les violacions dins del matrimoni i fora d’ell estaven completament despenalitzades, entre d’altres limitacions. Bader amb un perfil baix i sense gaire estridències va aconseguir fer-se escoltar entre els seus companys, sempre homes, i amb gran perseverança va fer visibles les injustícies que existien i que patia l’altra meitat de la població.
RGB (2020), Filmin
La jutgessa anava guanyant causes i democratitzant la societat nord-americana i amb l’administració Clinton accedeix al Tribunal Suprem. Va ser la segona dona que va obtenir el càrrec vitalici en el alt tribunal i durant els últims anys es va convertir en un símbol de resistència davant l’autoritarisme de Trump.
Fa ara poques setmanes i a un mes per a les eleccions, Trump va anunciar que proposaria a una altra dona per a ocupar el lloc que deixava la jutgessa Bader. Aquesta notícia va fer tremolar a una gran part del moviment feminista. Unes setmanes després, l’arribada d’Amy Coney Barrett al Tribunal Suprem és ja una realitat. Aquesta dona de 48 anys compta amb la benedicció de tota la dreta neocon que plana el país i amb el seu nomenament, el Tribunal Suprem tindrà una majoria de jutges conservadors (d’un total de nou només tres van ser proposats pels demòcrates) cosa que permetrà als republicans fer i desfer com vulguen.
Totes les victòries aconseguides per la jutgessa Bader podrien veure’s truncades amb l’aterratge de la seua substituta a l’òrgan judicial. Amy Coney Barrett és coneguda per la seua ferma convicció antiavortista i ultra-conservadora. A més a més, es defineix com origninalista ja que entén i aplica les lleis en funció de la Constitució tal i com va ser escrita al 1787. Per denunciar aquest perfil moltes dones es van vestir com els personatges d’El Conte de la serventa, del llibre distòpic de Margaret Atwood per alertar de la situació.
Com veiem, l’aposta d’aquesta nova candidata al Tribunal Suprem suposarà un endarreriment en les conquestes feministes que ja s’havien aconseguit. A més a més, aquests perfils que ara representa Amy Coney Barren juguen un paper molt ambigu i contribueixen a radicalitzar encara més l’electorat femení perquè es mouen entre les tesis més reaccionàries del paper de les dones en la societat i les d’un feminisme neoliberal meritocràtic que aposta per la igualtat d’oportunitats. I aquests perfils ja els hem vist a casa nostra, amb Inés Arrimadas al capdavant o a França amb Marine Le Pen.
Caldran moltes altres jutgesses com Ruth Bader Gisnburg. De moment, si RGB guanyara l’Òscar al millor documental, seria un bon homenatge per alentar-nos en el camí de la conquesta dels drets que encara no ens són propis.
