Impresas, la revista feta per dones de la presó de Picassent
Hui vos volíem parlar del projecte Impresas, uns tallers participatius per a la creació literària col·lectiva en el mòdul de dones de la presó de Picassent. Com a resultat d’aquests tallers es crea una revista impresa en paper, en la qual les dones són les creadores totals del contingut. Elles ho decideixen tot: la redacció, el nom de la publicació, el disseny de la maqueta, l’elecció dels temes i continguts.
Ara el projecte ha iniciat un micromecenatge en Verkami perquè les revistes creades per les dones internes siguen distribuïdes. Generant així un pont entre l’interior i l’exterior de presó: “És necessari fomentar que la societat siga permeable a la reinserció. Per a això, és important que la ciutadania conega qui i com són les dones internes a les presons: els seus talents, els seus anhels i els esforços que realitzen per reinserir-se. D’aquesta forma, construirem una societat que les aculla i les secunde en eixir de la presó”, explica Pilar Almenar, periodista i directora del projecte.
A més de difondre el treball realitzat per les redactores dins de presó, la campanya de micromecenatge persegueix que la ciutadania participe d’Impresas en qualitat de mecenes: tota la recaptació obtinguda es destinarà a finançar una tercera edició d’aquest projecte social, que començarà al gener de 2021. Les dos anteriors, iniciades a l’octubre de 2018 i de 2019 respectivament, van estar organitzades per l’equip Impresas, l’Associació Adonar i l’Associació Àmbit. Van ser desenvolupades en el Centre Penitenciari de Picassent gràcies a la col·laboració de la Fundació laCaixa i el seu programa de beques Art For Change i de la Unió de Periodistes.
Per qüestions logístiques, el primer número sols va poder ser distribuït dins de la presó de Picassent amb una tirada limitada. Per part seua, estava previst que el segon isquera al juny de 2020, però la pandèmia va retardar la seua finalització. De fet, la revista va acabar d’escriure’s durant el confinament, quan les redactores van enviar els últims articles per correu postal com a cartes manuscrites.
La falta de recursos no ha fet possible una nova impressió de “Expresas 1” ni una primera tirada de “Expresas 2” fins ara. Per això, totes dues publicacions s’ofereixen com recompenses en el micromecenatge, perquè finalment aquestes puguen ser distribuïdes i, al seu torn, s’aconseguisquen fons per a la següent.
El projecte utilitza el disseny de qualitat com a eina de de impacte social i ha establit col·laboracions amb referents de la fotografia i la il·lustració, els qui han posat el seu talent a la disposició de les redactores. Aquest és el cas de, per exemple, Cachetejack, Patricia Bolinches, Eva Máñez, Irene Bernad o Lola Barcia entre més d’una desena de professionals gràfiques/us.
