Que no mora la intel·ligència, per Toni Mejías
La casualitat i el virus ha fet que coincidisquen en el temps l’aprovació de la nova llei educativa, la LOMLOE, i la convocatòria de la prova extraordinària per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià. D’entrada, es pot pensar que no té molta relació una cosa amb l’altra, però tots dos fets coincideixen en un debat interminable, la importància de la llengua vehicular en l’educació.
Més enllà de les protestes dels pares i mares de la concertada, el punt més controvertit ha sigut l’aprovació que diu que l’espanyol tinga les mateixes competències que les llengües cooficials de les Comunitats autònomes que les tinguen. Encara que amb això, segons la llei, es busca assegurar “el dret a estudiar i a aprendre totes dues llengües per igual“, des de la dreta política i mediàtica s’ha alçat gran revolada dient que es perseguia l’espanyol. Parlen de marginació del castellà i de cessions als independentistes, que volen imposar a tots els habitants de Catalunya que parlen català. Ja sabem que ser bilingüe sembla ser un insult per a alguns. Més enllà de l’absurd de pensar que està en perill una llengua que parlen 580 milions de persones en el món.
En el mateix mes de novembre que s’ha debatut i s’ha aprovat aquesta Llei, s’ha dut a terme la prova del nivell C1 (antic mitjà) de coneixements de valencià. Siga pel motiu que siga, s’han presentat 11.000 persones en tot el País Valencià. La part escrita es va realitzar fa un mes i dissabte passat, els qui van superar el primer examen, van poder presentar-se a l’oral. El tall per a la segona prova només el van superar 4.891 dels inscrits. Una dada terrible. Més enllà de si l’examen està millor o pitjor plantejat, és necessari assenyalar que som diverses les generacions que només vam tindre accés al valencià durant l’assignatura que portava el seu nom i alguns programes de la televisió autonòmica.
Per a millorar aquestes dades, no és necessari que el valencià siga llengua vehicular? Per què tant de recel al fet que els nostres fills i filles aprenguen en aquesta llengua? Estan en una edat en la qual poden absorbir dos idiomes sense excessius problemes. Eliminar una no els ajuda a comprendre millor l’altra; els lleva competències. Els qui s’espanten perquè pensen que d’aquesta manera no sabran parlar espanyol, que no es preocupen. No sols està garantit per Llei, sinó que fora de l’aula tenen tot en castellà. La televisió, les xarxes socials, els llibres… No, no desapareixerà l’idioma. No siguem absurds.
Els que som dels 80 i els 90 i fills de migrants que van vindre a València a treballar, ens ha tocat aprendre valencià de majors, en acadèmies costoses o amb massa voluntat pròpia. No deixem que es torne a cometre aqueix error. No sols per qüestions laborals o culturals, també està demostrat que les persones bilingües tenen majors facilitats per a aprendre un tercer idioma. A més, tot el que siga aprendre mai hauria de ser assenyalat com una cosa perillosa. No deixem que ens confonguen els néts d’aquell que va cridar ‘muera la inteligencia’. Que no mora ni la intel·ligència ni l’idioma. No tornem als anys més foscos.
Fotos de l’article azerbaijan_stockers / freepik i @rubentrenzano / JQCV
