Entrevistem Manu Górriz després del seu pas per Late Motiv

Hui parlem amb l’humorista Manu Górriz (València, 1982) sobre la comèdia, l’stand-up en concret, i els seus projectes de futur. Manu es va donar conèixer al públic generalista guanyant el concurs de monologuistes del programa “En el Aire” d’Andreu Buenafuente als inicia de La Sexta. Ha gravat monòlegs per a “Comediants“, “Late Motiv” o “Central de Cómicos“.

Per a qui no et conega, com definiries el teu humor?
El meu humor el definisc com a humor del quotidià. Tots creiem que ens succeeixen coses extraordinàries però no és així, moltes de les coses que et passen o que et planteges també les ha observades una altra molta gent, si ho expliques en un escenari es desenvolupa una complicitat amb el public que al final porta al riure.

Quin dels teus monòlegs ens recomanaries per a introduir-nos en el teu món i perquè?
Qualsevol dels de Youtube estan mitjanament bé. Hi ha un de ‘Late Motiv’, de la primera vegada que vaig estar actuant en el programa, que resumeix molt bé el que faig. Buscant en Youtube ‘manu gorriz late motiv’ ix el primer.

En el teu pas recent per Late Motiv sintetitzes el sentiment de molts còmics que estan passant un mal moment degut a la situació actual, com ens ho valoraries?
La situació actual és literalment insostenible des d’una perspectiva econòmica. Zero ingressos. Quan no ingresses ni un euro en allò que és el teu negoci, el negoci s’ha acabat. No hi ha més. És tan senzill com això. Portem prop d’un any sense ingressar pràcticament res, amb un accés molt complicat a xicotetes ajudes que no solucionen quasi res. Només ens queda esperar que tot passe i puguem tornar a buscar-nos la vida aquells que hàgem aconseguit resistir, perquè molts, per desgràcia, s’han quedat pel camí. És molt trist que tot això s’estiga produïnt així.

Actualment es pot viure de fer humor / stand-up?
Jo, per descomptat, no. Hi ha companys que tenen repercussió mediàtica que estan podent fer matinals, canvis d’horari diversos, amb aforaments limitats, i, encara que ingressen molt menys que abans, aconsegueixen ingressar alguna cosa. Els còmics que no tenim repercussió mediàtica ara mateix no tenim treball pràcticament, aquesta és la crua realitat. És molt dura la situació.

Veiem que en quarantena vas fer el salt a Youtube, perquè no vas continuar? És un escenari interessant per els joves i no tan joves?
Sí, molts hem redescobert unes certes plataformes gràcies a aquest tancament. Una cosa bona havia de tindre. Amb tot això Youtube requereix moltes hores, pujar moltíssim contingut. Jo tinc un altre treball i una vida familiar amb dos fills, se’m fa molt difícil complir amb l’exigència de muntar vídeos de qualitat per a poder pujar-los amb eixa periodicitat. Encara amb tot això continuaré pujant vídeos de manera puntual sempre que puga.

I ara arranques un nou podcast “Partirse de miedo”. En que consistirà?
És una idea que jo tenia fa temps al cap. Soc un enamorat de totes aquestes coses friquis de gent que ha vist fantasmes, ha portat a un autoestopista que després desapareix o ha contactat amb alienígenes. No em crec absolutament res, però em sembla part de la cultura popular, i és molt interessant. Sempre he pensat que això casa molt bé amb la comèdia. Al mateix temps el format podcast és molt guapo, perquè et permet fer coses a la teua bola, sense dependre de res, amb bastant qualitat i molta llibertat. Així que he decidit fusionar-ho tot a «Partirse de miedo». Cada setmana, els dijous a les deu de la nit, estrenarem un nou capítol, en cada capítol, Jorge Benavent i un servidor, disseccionem amb humor un cas de fenomen paranormal històric. Ja hem estrenat ‘El Duende de Zaragoza’, us el recomane. En Youtube. Per al qui vulga només l’àudio el té en ivoox, Spotify, Apple Podcasts, etc. Una meravella, Jorge i jo estem il·lusionats amb aquest nou fill.

Quin consell li donaries als joves que estan començant i vos veuen per la tele però ara mateix no tenen llocs a on anar a provar? Que facen podcasts, videos, que practiquen davant del mirall…?
Que ara que estem ficats a casa facen de tot en xarxes, sense tallar-se, ara les xarxes ofereixen moltes possibilitats de deixar-te veure. Fer coses t’obliga a pensar, a escriure, a crear. No sé com està ara la cosa de locals on provar estand-up, ha d’haver-hi poca cosa. Però quan tot torne a començar de nou han de fer-ho també. És molt important.

I per sorpresa vas començar a fer monòlegs també en valencià, que tal l’experiència?
Molt bona! Al principi és dificil perquè el text original, amb totes les seues expressions, estava creat per al castellà. Però a poc a poc ho he anat modelant i portant-m’ho al valencià. Hem gravat un parell en Comediants de Apunt i estic molt content amb el resultat.

Per acabar on et podrem veure pròximament?
En directe en molt pocs llocs, com us dic la cosa està malament. Espere que a poc a poc anem traient el cap del forat i pugueu veure’m de nou. En Late Motiv pot ser que em vegeu abans d’estiu algunes vegades, ací sí. I cada setmana en Youtube amb ‘Partirse de miedo’, clar.

Foto de portada de l’espectacle de Riures en valencià.