L’Etno presenta l’exposició muixerangues al cel
El Museu Valencià d’Etnologia (ETNO) ha inaugurat l’exposició Muixerangues al cel, que alberga el simbolisme d’aquesta festa, sent una de les expressions més representatives del País Valencià. La mostra té com intenció aproximar a l’espectador aquest «fenomen polièdric que junta tradició, noves formes d’associacionisme, festa, ritual i una forma d’entendre la identitat valencians». L’exposició, que va ser presentada el passat 24 de març, estarà oberta al públic fins al 25 de setembre de 2021.
La construcció de figures i torres humanes en el context de la festa és una de les expressions més emblemàtiques de la cultura valenciana. Representacions que hui s’identifiquen com a muixerangues i que a altres llocs també coneixen com a Ball dels valencians. Un fenomen que té en Algemesí la seua màxima expressió (de fet és Patrimoni Immaterial de la humanitat), però que és una tradició estesa pel nostre territori (fins i tot documentada al Cap i Casal) que, malgrat que va anar minvant del paisatge festiu, va conservar-se o renàixer en altres pobles en els quals hui veiem muixerangues tradicionals com a part del ritual de les festes.
La mostra es compon de 8 seccions. Les tres primeres mostren les muixerangues com a col·lectius humans agrupats al voltant d’una tasca atractiva pels seus membres que gaudeix de gran tradició i que darrerament s’ha vigoritzat amb l’aparició de noves agrupacions lligades a components no religiosos que aposten per la recuperació d’una manifestació singular i pròpia dels valencians i valencianes. En elles l’espectador coneixerà el treball que es desenvolupa en aquestes entitats. Un treball que necessita de mecanismes de participació i estructures organitzatives, i alhora de cohesió grupal i relacions estretes entre els membres, per fer torres segures.
Les altres seccions mostren la trajectòria de les «muixerangues tradicionals», entitats que s’han mantés de generació en generació i que s’assemblen entre elles. Aquest grup està format per la Muixeranga d’Algemesí, els Negrets de l’Alcúdia, la Mojiganga de Titaguas, els Dansants de Peníscola i el ball de Varetes del Forcall. En totes elles s’incideix en els quatre elements que caracteritzen estes agrupacions tradicionals: la vessant burlesca, la component religiosa, i els elements coreogràfics i acrobàtics.
Els fons exposats provenen de totes les muixerangues representades: Muixeranga d’Algemesí, Nova Muixeranga d’Algemesí, Negrets de l’Alcúdia, Mojiganga de Titaguas, Dansants de Peníscola, Varetes de Forcall, Muixeranga de Barcelona, Muixeranga de Vinaròs, Conlloga Muixeranga de Castelló, Muixeranga de la Plana, Jove Muixeranga de València, Muixeranga de València, Muixeranga La Torrentina, Muixeranga d’Alginet, Muixeranga de Sueca, Muixeranga la Carabassota de Guadassuar, Muixeranga de Cullera, Muixeranga de la Safor, Muixeranga la Socarrà de Xàtiva, Ball dels Locos de l’Olleria, Muixeranga de la Vall d’Albaida, Muixeranga La Penyeta Blanca de Cocentaina, Muixeranga de la Marina Alta, Muixeranga de la Marina Baixa, Muixeranga del Campello i Muixeranga d’Alacant.
Muixerangues al cel està precedida per l’escultura Al·legoria de l’artista Artur Heras, una composició que representa la torre muixaranguera des d’una visió minimalista geomètrica inclús industrial, combinada amb el remat d’una figura dinàmica, més figurativa i barroca.
L’exposició ha estat produïda per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia en col·laboració amb Federació Coordinadora de Muixerangues i està comissariada per Joan Bofarull i Albert Costa, conservador de l’ETNO. La mostra ha sigut dissenyada per Aureli Domènech i Antonio Herrero.
Fotografies: l’ETNO.
