Opinem sobre el nou disc de Vienna
Pràcticament des de que el duet Vienna van publicar el seu primer single, Tourmalet, no han parat d’anar deixant volar cançons a mode de singles que després esdevenen EPs o disc sencer, com el que acaben de publicar, de nom llarg i evocador, Tot allò que una vesprada morí amb les bicicletes.
Evocació nostàlgica dels estius al poble sense límits ni obligacions, aquelles vesprades on érem mig xiquets mig adults. Les bicicletes són per a l’estiu de l’obra de Fernan Gomez, les bicicletes de Verano Azul, els pantalons curts i els genolls pelats (de caure amb la bici) d’Els Pets, les bicicletes pujant Hautacam de Manel. Escoltar als Vienna sense pensar en els barcelonins Manel és quasi impossible, tan musicalment com en una manera de construir les lletres, mescla d’històries i reflexions. Ni ells mateixos s’amaguen de tindre al quartet pop català com a referents, tampoc d’uns altres que s’hi inspiraven, els enyorats Els Jóvens. Si se’m permet la brometa ciclista i orogràfica, des del Tourmalet es veu Hautacam.
Les cançons del duet de les comarques del sud naveguen per un riu on el corrent són les ganes de menjar-se la vida, de pedalar, de ballar, de riure i de fornicar. Unes ganes immenses de festes amb cubalibres en gots de plàstic i tornar a casa amb la roba pudent de cigarros dels altres. No obstant, eixes ganes d’intensitat pràcticament les reserven per a les aparicions a les xarxes socials, però a les cançons dissimulen anant mudats i amb la camisa planxada, un poc a la manera d’un altre duet del gènere, els Ginestà. El corrent vital a voltes manseja en els meandres, que és quan els Vienna es posen melancòlics amb eixos dies que ja no vindran o la necessària dolçor que tota història d’amor requerix. Les millors peces de Vienna apareixen quan es mescla el corrent de fons amb les aigües manses, quan no sabem del tot bé si parlen d’ells o d’altres, quan l’amor es mescla amb el poble i la ciutat, quan les guitarres que sonen velles es combinen amb l’autotune.
