Oques Grasses estrenen ‘A tope amb la vida’
Oques Grasses, carregats d’ofici, talent i molta carretera, publiquen el seu cinquè treball, que han titulat ‘A tope amb la vida‘. Aquest disc arriba dos anys després de ‘Fans del sol‘ (2019), el CD en català més escoltat dels últims anys. Produït per Justin Delasiembra, el nom artístic de la parella de productors Josep Montero -cantant, compositor i lletrista- i Joan Borràs -teclista-, junt amb el talent instrumental de la resta dels Oques Grasses, han tret deu cançons que tornen a ser deu hits instantanis.
El nou treball arriba en un moment en el qual s’uneixen les ganes que tenen els Oques de tornar a tocar amb les ganes del seu públic de tornar a gaudir d’unes cançons vitals amb les que empatitzar. El primer single n’és el primer senyal. “Bye Bye”, una cançó que parla de la batalla entre l’amor i els diners, supera de llarg el milió de reproduccions en pocs dies. Les noves cançons giren, principalment, al voltant de la vida. “Només en tenim una. Gaudim-la”, comenta Josep Montero. La frase apareix a la cançó “De bonesh”, que amb aires africans, és un dels clímax de l’àlbum: “Tot el que no entenem és tot el que ens va omplint, pot entrar la llum quan et fas ferides”.
Obre la nova col·lecció de cançons “Elefants”, que ens remet directament a l’univers sonor ric i complex, de centenars de pistes, que defineix el so actual dels Oques Grasses. Sona a Oques, però diferent. El missatge és vital. Convida a prendre decisions encara que la caguis. Continua “Wake Up” on els Stay Homas tornen la col•laboració més que reeixida a l’èxit “The Bright Side”, que van firmar al primer disc dels barcelonins, produïda, és clar, per l’omnipresent Justin Delasiembra. I tornen els missatges vitals. Aixeca’t, camina. Somnia coses grans, treu-te la por de sobre.
Una de les característiques del nou disc és el paper que juga la música urban més llatina. “Goodline” és la cançó més contundent. Rebentarà festivals i pistes de ball. Josep Montero hi canta acompanyat de la rapera descarada Santa Salut. “La pressió social que ens inculquen de petits ens marca la vida”, diu Montero. “Però la vida, sobretot la d’un músic, és prendre decisions. I si el sistema diu que sóc una bala perduda, doncs una bala seré”.
L’amor en totes les seves formes, alegries i dolors, és un tema recurrent a l’obra d’Oques Grasses. “Talismà”, la quarta cançó del disc, pretén fer-nos entendre que tothom s’enamora sense pietat, sigui quin sigui el moment vital de cadascú. Persisteixen les crides a aprofitar el moment. La lletra no té fissures: “Mirant enrere s’entenen les coses, però es viuen mirant endavant”.
L’equador del disc són “Bye Bye” i “De bonesh”, que desemboquen en un dels moments més festius i desinhibits del disc. “Lakilove” és un reggaeton avançat que desborda sexualitat. No podia ser d’altra manera. La segona veu la posa un talent musical emergent: el gironí Doble, possiblement el raper català més escoltat a Llatinoamèrica. La connexió la fa Justin Delasiembra, que firma la producció d’unes cançons que estan al caure.
La recta final del disc comença amb un altre cant a la vida, “Vida d’oferta”, la cançó més descaradament llatina, influència directa del serial Narcos que el confinament ha permès a Josep Montero veure. “La vida és un regal”, reafirma. I remata: “Quan fas el que sents és quan tens ales. Aprofita aquests moments per volar”. Tot seguit arriba “La gent que estimo” amb un duet amb Rita Payés que és or. Estimar més enllà del desamor inspira una de les cançons més precioses d’A tope amb la vida.
Oques Grasses tanquen el disc amb una cançó que perfectament podria obrir-lo. “Petar-ho”. Un recordatori claríssim: Vals la pena! Crida-ho ben fort davant del mirall. Perquè si no t’estimes a tu mateix, com podràs arribar a estimar mai a algú altre? Potser per això és la cançó més orgànica, la que permet escoltar els set membres originals del grup cantant amb una sola veu. Van començar junts ara fa onze anys. I aquí continuen, units per un corcul: Josep Montero, Guillem Realp, Miquel Biarnés, Arnau Altimir, Joan Borràs, Miquel Rojo i Josep Valldeneu.
