I si el teu signe és compatible amb el de Cruz Cafuné?
Des de Carlos Sadness i el seu “Signe Tropical Jesus“, al nou EP de Cruz Cafuné, l’astrologia sembla estar a l’ordre del dia, però és molt més que l’horòscop de la Super Pop i que Sandro Rey mirant-te fixament després d’haver-te quedat sopa al sofà.
Sol en càncer
L’astrologia naix amb els babilonis, que comencen a estudiar el moviment dels planetes per a acabar relacionant-ho amb els successos que ocorrien a la vida quotidiana. Aquesta pràctica passa a altres civilitzacions i arriba fins als nostres dies de diverses maneres. Com els dotze signes del zodíac. Càncer, capricorn, virgo… Ja sabeu. O per exemple, la carta astral, que és la posició dels planetes, el sol i la lluna en el moment i lloc exactes en què una persona naix, i que també dona nom a l’EP que Cruz Cafuné, càncer per cert, va traure pel seu aniversari.
Com diria Dakota, el tema de l’astrologia en els últims anys va de nassos i ja sabeu el que significa… moguda. A l’astrologia se l’acusa de ser una pseudociència perquè, a diferència de l’astronomia (atenció: no confondre-les! De veritat, molt de compte) no es basa ni segueix el mètode científic. Això significa que allò que diu l’astrologia no està demostrat. De fet, es diu que fins i tot partiria d’una premissa incorrecta, ja que la posició de les constel·lacions en què es basa tota la classificació es correspon amb un moment concret en què s’observà el cel, però no es va tindre en compte que l’eix del planeta Terra es mou i aquestes posicions van canviant molt lentament.
Un altre exemple és que ni tan sols hi hauria dotze signes tal com els coneixem. La NASA es va marcar un Ana Pastor, fent el càlcul i afirmant l’existència d’una tretzena constel·lació, Ofiuco. Aquestes són les dades, seues les conclusions o, “nosaltres només hem fet els càlculs“. Així, després de remarcar “en la NASA estudiem astronomia, no astrologia” (recomanació de l’autora: llegir amb una mica de sorna), explicaren que no estaven inventant un nou signe zodiacal, sinó que les constel·lacions són de diferents grandàries i formes i, per tant, els signes no són homogenis, ni duren els mateixos dies. Vaja, que els babilonis arredoniren cap amunt i cap avall els números per tal de quadrar-ho amb el seu calendari de dotze mesos, assignant a dotze afortunades la mateixa durada. Però qui estiga lliure que tire la primera pedra, i si no que li ho diguen als qui només poden complir anys amb els bixests.
Tanmateix, per tal que l’astrologia siga una pseudociència, hauria de pretendre ser-ho. Alguns dels qui defensen el paper actual d’aquesta pràctica parlen més en el sentit espiritual, com una ferramenta d’autoconeixement. Un autoconeixement lligat a arquetips de personalitat. Per exemple el signe de Cruzzi, càncer: persones emocionals, imaginatives, afectuoses i sensuals. També, tímides, divertides, amigables i confiades. Segurament cadascú haurà llegit aquesta relació d’adjectius com quan mirem una foto de grup, buscant-nos primer a nosaltres i les coses en què ens podem assemblar al canari.
Ascendent en capricorni
L’astrologia en els últims temps i amb les generacions més joves ha guanyat molt de protagonisme. Ha sabut adaptar-se molt bé a les xarxes socials i a les noves estètiques. Com diu la creadora del compte d’Instagram @charcastrology, els cures de TikTok estan molt bé, però l’astrologia ha sabut adaptar-se al component viral i fins i tot irònic i humorístic d’Internet. Admetem-ho: qui no ha compartit alguna vegada als stories la Belén Esteban que eres segons el signe, la frase de la Isla de las Tentaciones, el personatge d’assalt al Capitoli o la cançó de Bad Bunny segons el signe? Però, és només humor? És l’astrologia qui s’ha adaptat als nous temps, o ha estat el capitalisme qui ha sabut absorbir-la amb productes culturals tals com collars amb signes, samarretes, cançons…?
Més preguntes: és perillós prendre decisions en base ni que siga mínimament al que se’ns diu des d’aquests arquetips? Fins a quin punt és autoconeixement escudar les teues accions segons com estan els planetes en un moment determinat? Si les noves generacions tenim la ment més oberta, quina diferència hi ha entre prejutjar algú pel seu aspecte, per la seua ideologia o per la seua carta astral?
Lluna en virgo
Una pregunta més: és l’astrologia la nova religió? La decaiguda de la rellevància social de la religió no significa que no busquem o necessitem una espiritualitat. De fet, no és incompatible una societat més científica i la convivència amb espiritualitats i creences.
Perquè, efectivament, vivim en una societat…
…on gastem més recursos dels que ens pot donar el nostre propi planeta.
…on el sistema precaritza els qui menys tenen.
…on crisi rere crisi la incertesa és l’única cosa coneguem de ben segur.
…on la joventut està ancorada a un 40% d’atur a Espanya, sense possibilitat d’emancipar-se.
…on el panorama social i polític estan cada vegada més polaritzats, més violents.
…on els mitjans blanquegen el discurs de l’extrema dreta.
…on les xarxes socials se’ns han fet imprescindibles sense cap tipus d’ensenyament, i on podem bloquejar i insultar i fer les coses que no faríem en persona.
I ara pensem que d’entre tot açò, una estètica moderna, suau i mística ens diu que el moment en què nasquérem importa, que tenim alguna cosa única, perquè ningú ha nascut el mateix dia, a la mateixa hora i en les mateixes coordenades que nosaltres. Només nosaltres. I sumem-li tot un compendi de coneixement sobre com som, com actuem, com sentim, com ens relacionem amb la resta… Què direm! Si les nostres iaies han fet ús de la religió per a suportar la incertesa de la mort, per què no anem a fer ús nosaltres d’una espiritualitat que ens ajude amb la incertesa del món que ens trobem ara? Pot ser útil tot i no ser científic?
Jo, de moment, he descobert que el meu signe és compatible amb el de Cruz Cafuné, que és emocional, imaginatiu i divertit. A partir d’ara quan el veja als videoclips i a les entrevistes pensaré: “soc jo literal”.
