Bacora, el punk valencianista
A l’inici de l’estiu, el columnista Quico Miralles es queixava en un article a València Plaza que no hi havia una manera cívica, de la societat civil, de les associacions, d’actuar segons uns principis valencianistes en el dia a dia. Que el debat moltes voltes es focalitzava en la política i en els partits, també en l’escola, i de la resta què? La resta és la vida, és el que mengem, la roba que portem, la música que escoltem quan estem a la faena, sols al cotxe o el que voldríem que els nostres fills escoltaren. No hi ha un referent clar com potser han construït veïns de més al nord. Aleshores apareixen (bé, ja fa temps que volten) els Bacora, un grup de punk valencià d’inspiració californiana, dels Dead Kennedys o els Green Day, dels que van llaurant este bancalet del punk nostrat.
Es pot fer punk sobre temes valencians sense haver de parlar només de la paella i del folklore o des d’un prisma de l’auto-contemplació i la repetició d’uns llocs comuns. Tampoc sense caure en una transcripció directa del punk dels bascos. Bacora posen el dit a la llaga i posen el punk al mapa. Que Alacant és un objecte valencianista no identificat, Bacora canten “perdre el nord per trobar el sud“. Que el concepte del comboiet i de la terreta se n’ha anat completament de les mans i s’ha convertit en un eufemisme per no enfadar als que de totes maneres s’enfadaran? Doncs Bacora canten “El comboi serà el motor de la revolució“. Que ja n’hi ha prou de controls de la guàrdia civil, denúncies i cares llargues per parlar en valencià amb la Benemèrita? Ras i curt, Bacora vol policia valenciana.
Bacora en tres discos han construït un manifest valencianista punk, proposant uns temes vistos en perspectiva valenciana, quan el punk sempre havia estat per ací cosa de bascos. Direu, i què és punk? Punk a estes altures de l’evolució és burlar-se del mort i del qui el vetla sense massa pretensions. Un llistat de temes el de Bacora, per cert, molt específic als temes i tòpics de les comarques centrals, però eixe és un meló que els de les comarques del nord haurem d’obrir properament.
