Entrevista a Berta Aroca

Berta Aroca, s’ha posicionat com una de les creadores de contingut en català de primer nivell en aquests últims temps. La mataronina compagina els seus estudis de comunicació amb ser influenciadora, i alhora participar en alguns programes de televisió i ràdio. Amb gairebé 200.000 seguidors a Tik Tok, recentment s’ha estrenat com a presentadora del programa “El Loft” d’iCat FM.

Qui és Berta Aroca?
La Berta Aroca és una noia de vint anys, mataronina. Una noia molt normal, i molt corrent, que un dia, amb només onze anys, va decidir començar a fer vídeos a Youtube, i posteriorment a TikTok. Des de llavors vaig caure amb gràcia, i com diu la meva àvia “val més caure en gràcia que d’un cinquè pis”. Una persona normal, en definitiva, a qui li agrada molt el cafè, matinar i fer coses amb la seva família.

Com arribes a ser considerada creadora de contingut i influencer?
No sabria explicar ben bé quin és el meu inici. Recordo que feia vídeos a YouTube, però ho feia “por amor al arte”. M’agradava molt i no pensava en seguidors. De fet, fins i tot vaig arribar a tenir 100.000 seguidors a YouTube, però no ho considerava res serio, en aquell moment no era res. Tampoc tenia unes estadístiques bones, però no m’importava. Vaig començar a fer coses, a crear contingut, en català. I quan comences a fer coses en català, pel fet d’haver-hi tan poca gent, destaques i és quan tothom et vol. Va ser llavors quan vaig començar a col·laborar amb empreses, a treballar amb molta gent… I suposo que en aquell moment va començar tot. Va ser molt ràpid. I això d’influenciadora crec que encara em queda lluny. No em considero influenciadora, només faig vídeos i a vegades treballo amb empreses.

Una persona pot guanyar-se la vida sent influenciadora, creant contingut en català?
Totalment. De fet, penso que qualsevol persona amb una mica de carisma i ganes s’hi podria dedicar. Ara bé, hi ha gent que s’hi vol dedicar, però que alhora pensa que publicant tres vídeos, de cop, les empreses la començaran a contractar. I no funciona així. Si realment et vols dedicar a això, t’ha de sortir de dins. Jo crec que sempre ho he portat a dins, perquè sempre he volgut explicar coses a la gent. I així ho vaig continuar fent, fins que un dia em van agafar a adolescents.cat, i gràcies a ells vaig guanyar molta visibilitat. I llavors vaig començar també a guanyar seguidors.

Per quina raó decideixes fer el canvi i comences a comunicar en català?
Vaig començar a comunicat en català per diversos motius. Al principi, inconscientment, feia vídeos en castellà. I quan vaig descarregar-me TikTok vaig seguir amb aquesta dinàmica. De sobte, vaig començar a veure vídeos d’en Long Li Xue, i em va sobtar que tingués tants seguidors. Ell aproximadament llavors en tenia uns 70 mil, i això em va animar a començar a fer vídeos en català. El primer vídeo que vaig publicar en català ja es va fer viral, i vaig pensar: com és possible que ningú estigui fent vídeos en català? Fer-te viral, i més en català, és molt addictiu! I des de llavors vaig decidir que faria vídeos en català. En primer lloc, perquè és la meva llengua i, en segon lloc, perquè vaig poder veure que realment funcionava molt bé.

Per tenir més contingut en català, creus que hem de generar nous referents, nous creadors de contingut, en català?
Jo vaig començar a fer vídeos en castellà, amb només onze anys, perquè el contingut que consumia era majoritàriament en castellà. I de fet, cal dir que en castellà no només hi ha més contingut, sinó que també té més repercussió. En català això es redueix. Pot passar doncs que noies, més petites, vegin vídeos d’aquelles influenciadores més famoses, més guapes, amb més seguidors… i els sembli més atractiu! És complicat competir contra això, però val la pena i cal que hi hagi més referents. Al final, quan m’escriuen nenes explicant-me que fan vídeos en català gràcies a veure els meus, és bonic.

Com gestiones el fet de ser influent per a noies més joves? Sents un pes de responsabilitat per això?
Quan fas contingut d’humor, el públic t’encasella molt ràpidament. Com si només fessis aquest tipus de contingut a les xarxes. Això a vegades et fa creure que no és gaire important el que penses o transmet, de fet jo creia que per a la gent les coses que deia no arribaven més enllà. Quan vaig començar a parlar d’altres coses, veig que el meu contingut arriba més lluny, i que aquest contingut serveix per ajudar a altra gent, com a nenes petites. Aquesta sensació és preciosa, i veure que parlant de temes com l’ansietat puc arribar a donar un cop de mà a algú, m’agrada. Crec que tinc una responsabilitat a l’hora de fer-ho, però si així ajudo a la gent, ho faig; sense sentir gaire pressió.

El Loft d’iCat, és un dels nous projectes en què estàs treballant. Es tracta d’un programa fer per joves i dirigit a altres joves. Com sorgeix la idea i amb qui comparteixes aquesta experiència?
La ràdio sempre m’ha agradat. La primera aparició que vaig fer va ser a Rac1, on feia petites píndoles. Arran d’anar fent tertúlies vaig anar veient que realment era un món que m’agradava molt. En Roger Carandell, d’Adolescents.cat m’havia dit més d’una vegada que acabaria a la ràdio, però sempre quedava en això. Fins aquest mateix agost, quan em van trucar per fer-me la proposta del Loft d’iCat.

És un programa setmanal, que es fa de dilluns a dijous de les nou de la nit i fins a les onze. I a més, el comparteixo amb la Xènia Casado, que és una grandíssima professional! És un programa molt dinàmic, on parlem una mica de tot i hi ha també molta música. A més, he de dir que tenim un equip preciós a darrere. Amb aquesta experiència em sento molt afortunada, i crec que puc aprendre molt d’aquesta experiència.

Com responeu a la necessitat de crear contingut amb atractius de safareig i d’actualitat?
El que abans era Adolescents XL, que ara es diu XL, ja es pot trobar aquest tipus de contingut. Precisament per això, el programa d’en Roger Carandell, la Marta Montaner i la Juliana Canet és un gran referent per nosaltres. Al Loft comencem sempre amb una secció de notícies, perquè la gent estigui informada de tot el que ha passat. Després ja parlem de tot: coses banals, safareig, actualitat musical, responem preguntes que ens envia la gent… És un programa molt de tu a tu. De fet, crec que és ideal per un dia que vagis, per exemple, a Barcelona a les vuit del matí, quan et trobes la carretera plena de cotxes i trànsit, i escoltant-lo puguis oblidar tot el caos que tens al voltant.

Fa dies vaig rebre un missatge d’una noia que m’explicava que el programa li alegra els matins. Doncs és precisament això, un programa molt amè, sense mal rotllos. A vegades toquem temes seriosos, també…, però la idea és que la gent percebi que està parlant amb els seus amics. En format pòdcast, però fet des de la ràdio.

El format pòdcast ajuda també a modernitzar una mica la ràdio, perquè hi ha qui considera que la ràdio un canal de gent gran. Que en penses d’això?
Em fa ràbia la gent que diu que la ràdio és per gent gran. I em sap greu que no escoltin la ràdio, perquè és fantàstica! Això, a vegades, és una cosa que pensen els joves, i precisament per aquest motiu des del Loft vam decidir apostar per un contingut transmèdia; que té moltíssima força a TikTok i Instagram, i també a Spotify. Perquè en directe no tothom ens escolta… Potser només ho fa la meva àvia! La gràcia és també poder recuperar-ho l’endemà a través de les xarxes. I més tenint en compte el públic de 15 a 20 anys que principalment és qui ens escolta. En definitiva penso que la ràdio és súper maca, hi ha coses fantàstiques!

Creus que cal una regeneració de la comunicació a la ràdio, per destinar-la a un públic juvenil?
Això a Catalunya Ràdio està més normalitzat, perquè cada cop aposten per més perfils joves. En canvi, quan jo participava a RAC1 em van dir que era l’única persona jove que hi havia parlant. Era l’única, i la primera de fet, i ho consideraven important. Ho és, però s’ha de creure de debò en això. Cal que hi hagi joves, cal que hi siguem perquè representem una part molt gran de la societat catalana i tenim coses molt interessant a dir. O potser són coses que no cal ni que siguin interessants, però que arriben a molta gent i significa molt. Crec que la presència de joves en aquests espais és un avenç enorme, i alhora és una oportunitat de la qual jo aprendre molt. Estic molt agraïda per aquesta aposta.

Abans eren els grans qui parlaven dels joves. Podem afirmar que ara són els joves els qui parlen de joves?
Que els joves puguem parlar de nosaltres mateixos és importantíssim. Tot i això, encara hi ha feina per fer. Jo m’he trobat amb gent gran, amb “boomers”, que m’expliquen com he de fer els meus vídeos. A tall d’anècdota: Un dia estava fent una taula rodona, on també participava la Juliana Canet. Un senyor del públic va intervenir per dir-nos que el que fèiem, el que comunicàvem, no era accessible per tothom. Deia que ell a vegades no entenia el nostre contingut. Potser les persones de seixanta anys haurien de poder entendre que el contingut que fem els joves no va dirigit a ells. Si algú no entén una broma d’humor, no passa res. Creem contingut per joves, perquè som joves! I els adults ja tenen altres continguts per al seu públic. Això s’ha de respectar, perquè prou ens ha costat arribar on som avui.

A diferència d’altres influenciadores que posen el focus en allò més superficial, estem acostumats a trobar temes quotidians als teus vídeos. A què es deu això?
Els meus inicis a les xarxes socials van ser imitant perfils de persones, com per exemple professors. Va arribar un punt, però on no li trobava el sentit. No volia fer-me viral de forma gratuïta. El que volia era ensenyar coses boniques, sense pensar tant en les visites que pot tenir. Crec que és important explicar les coses quotidianes, i fins i tot ensenyar-me vulnerable. Jo, al final, soc una persona normal. També ploro, també tinc ansietat i per exemple no tinc gaires amistats. És arran d’explicar coses com aquestes que la gent se sent identificada. A mi m’és igual ensenyar-me com soc. Per exemple: No m’agrada sortir de festa, me’n vaig a dormir a les deu de la nit, em llevo a les set. I sí, la Berta fa coses que fan riure, però també és una persona real. M’agrada molt ensenyar totes les meves parts!

Per acabar, digues tres pros i tres contres de la teva professió
Començo amb les tres coses que m’agraden. En primer lloc, és la millor feina del món perquè és molt fàcil, hi ha gent de la meva edat que té feines molt precàries i jo tinc la sort de poder dir que això no em passa. En segon lloc, totes les persones que he pogut conèixer, i el que he après… Això també inclou la gent que em para pel carrer i l’agraïment que rebo. En tercer lloc, allò que diuen de ser el teu propi cap, la majoria de les vegades. A la ràdio per exemple tinc gent que em mana, però em donen molta llibertat, és una sort.

Acabo amb les tres coses dolentes. En primer lloc, les paranoies mentals que tinc constantment, em ratllo molt per les xifres, els números. En segon lloc, a vegades se t’oblida qui ets. Quan et veus tant a internet se t’oblida, i dones per fet coses molt maques que fan sentir molt malament. I per últim com m’afecta a la salut mental, per la part més tòxica que hi ha dins internet que és com una competició constant.

Per Text: Regina Rigau – El Monocle / Imatges: Arcadi Martín – El Monocle / AMIC – AMIC – Redacció