Entrevista a Josep Nadal

Josep Nadal (Pego, 1977) és cantant, compositor, polític, activista social i filòleg valencià. Conegut per haver estat membre fundador i cantant de la banda La Gossa Sorda, un dels grups referents de la música en valencià fins a la seua dissolució en 2016. Ha exercit també en el món de la política com a membre de la Coalició Compromís, amb la qual va ser regidor al seu poble i des de juny de 2015 fins a 2023 diputat en les Corts Valencianes.

Què t’ha fet prendre la decisió de no tornar-te a presentar com a diputat?
Bé, sempre he tingut clar que no estava per a estar tota la vida. La meua idea no era fer carrera política.

Ho vaig dir públicament, que el més normal pensava que seria estar 8 anys, dues legislatures, un poc més, un poc menys. Però bé, és una idea que tenia preconcebuda.

Després també està el tema vital de què jo vaig tenint una edat, que si vull fer una cosa en la vida que no siga fer carrera política, tampoc pot estar tota la vida allí. Eixa és un poc la idea principal de deixar-ho. La política és una etapa de la vida i tractar-ho amb una certa normalitat.

Huit anys són suficients per a fer tot el que vols fer, o no dona temps?
No sé si soc partidari de la limitació de legislatures o mandats o com siga. Sí que pense que cadascú ha de saber un poc on està i fer la reflexió personal realment si el que estàs aportant.

Jo en eixe sentit pense que tot el món no és igual i entenc que hi ha gent que ara està en primera línia, com Ribó o Baldoví, que fa molt de temps que estan a primera línia, i el fet d’estar molt de temps fa que siguen coneguts. Un partit com Compromís no tens a les televisions darrere donant-te suport i entenc que la gent que porta més temps també té un bagatge darrere, la gent els coneix més i és més fàcil arribar els missatges. En eixe sentit ho entenc, però clar, tots no som de primera línia, també hem d’acceptar que hi ha més gent que pot fer la feina millor que nosaltres i ha d’entrar gent nova i que és important deixar pas a la gent.

Quin balanç fas dels teus anys com a diputat?
En l’àmbit personal molt positiu. Supose que és la feina que he fet en la vida que més m’ha omplit, i n’he fet moltes, en aquesta vida, diferents. Jo sempre he tingut com una vocació política, molt més que artística o musical.

En l’àmbit polític més desigual, hi ha hagut de tot, evidentment. La veritat és que quan entre de diputat amb 38 anys més o menys ja tinc clar un poc que la política és una cosa molt difícil i que no anava a complir les expectatives que tenia quan vaig entrar.

Hi ha una primera part que és més estimulant per a la gent que estem per a canviar les coses, i que evidentment n’hi ha un procés que va estabilitzant-se, i fins i tot, arribant a aquesta última part d’aquesta segona legislatura en alguns aspectes no diria un retrocés, però sí que hi ha hagut algunes comportes que s’han tancat.

Com veus la pròxima contesa electoral? Hi haurà tercer botànic? Què queda encara per fer?
Amb la pròxima contesa electoral vull ser optimista. No veig a la dreta que tinga una alternativa clara com la que tenia Zaplana o Aznar en el seu temps.

Però també és cert que a mi m’alarma un poc que, sobretot des del Partit Socialista no s’estiga fent una defensa de què ha sigut el govern del botànic com a govern d’esquerres model en la península Ibèrica i en tota Europa. El Partit Socialista aquesta segona legislatura ha anat a buscar el govern amb Ciutadans, els vots centristes… Realment pense que és més important que la gent vaja a votar en massa i en il·lusió per a defensar un govern d’esquerres, que no estar intentant anar a entrar en certs debats per a furtar-li vots al PP que venen de Ciutadans. Això pense que pot debilitar la postura dels partits progressistes i que pot ser perillós en una situació en què pareix que n’hi ha un cert avantatge de l’esquerra, però les posicions estan molt igualades i n’hi haurà una disputa molt forta fins a l’últim dia de campanya per a veure qui mobilitza més al seu electorat.

Crec que és important que hi haja un missatge electoral progressista de què hi ha un govern fort d’esquerres i que s’ha de defensar.

En un tercer botànic, què quedaria per fer?
El que queda és tindre clar quin model econòmic volem, perquè això no s’ha tingut clar. La primera legislatura va ser la legislatura de l’emergència social i democràtica, des de la crisi del 2008 no s’havia fet front a l’emergència social. Havia passat molt de temps i evidentment s’havia de fer front. Això es fa bàsicament invertint més pressupostàriament en sanitat, educació, serveis socials… Poden haver-hi discussions sobre com s’ha fet o com no, però això és evident de què s’ha fet, i s’ha fet sobretot des de la primera legislatura, encara que n’hi ha coses de la segona legislatura, com el tema de la construcció de col·legis, que ara s’està notant més.

Per un costat això, pense que ha sigut important, però n’hi ha una assignatura pendent que és la de la segona legislatura, que havia de ser el canvi de model productiu, i que aquest no s’ha produït, o s’ha produït amb una certa timidesa. Més que res perquè hi ha sectors que s’estan morint, que tot el món veu que s’estan morint i que resisteixen a morir-se, i sectors que s’hauran d’adaptar al canvi si o si tal com els canvis estan venint mundialment, i que sembla que més que intentar adaptar-se o intentar millorar hi ha molts sectors que estan vivint de la sopa bova i intentant fer llàstima perquè els subvencionen ací o els subvencionen allà. Pense que hem de tirar més endavant amb valentia amb un canvi de model productiu i no podem estar altra volta sempre arrossegats pel turisme, pel turisme residencial, per la construcció i esperar que això siga el que estira del carro perquè al final això ens està portant a un cercle viciós on cada volta hi ha més precarietat a tots els nivells.

Evidentment, al País Valencià tenim unes estructures ancestrals d’empreses xicotetes, de terres xicotetes, d’autònoms, de xicotetes empreses en la qual es podria confiar realment per a tirar endavant un nou model productiu, però fa falta creure-s’ho, i creure-s’ho segurament no és continuar depenent de les mancances que hem tingut sempre.

La Gossa Sorda va acabar poc després de ser elegit diputat. Són incompatibles la música i la política?
No, jo pense que no. Si no s’haguera acabat La Gossa Sorda haguera pogut continuar fent les dues coses. M’hauria sigut molt complicat, perquè estant a nivell que estava La Gossa Sorda a última hora i fent de diputat al mateix temps, m’hauria sigut molt complicat. Realment no va ser la relació causa-efecte que com jo me’n vaig de diputat La Gossa Sorda va acabar, encara que pot haver-hi gent que ho pense, sinó que era una qüestió més interna del grup que feia temps que parlant i es va donar eixa casualitat que es dona una cosa amb l’altra.

Jo pense que es poden fer les dues coses. També he vist amb la meua experiència política, i això recorde que hi havia gent que m’ho deia al principi, quan Manolo Mata, que no és bo. Pense que has de fer una de les dues coses. Com a professional pot ser un temps combinar la teua activitat professional en la política de primera línia, però realment si vols donar fruits, i has d’estar al dia a dia tant en una cosa com en l’altra has de triar, i després amb el temps ho heu vist que s’ha de triar.

Jo vaig estar compaginant un any la feina de diputat amb el final de La Gossa Sorda i evidentment en eixe moment, per a mi va ser bastant estressant perquè era el final de la gira de l’últim any de La Gossa que va ser de molts concerts i molt emocionant, amb el principi d’una cosa nova com ser diputat.

Ho vaig fer i segurament podria haver estat més temps, però pense que és recomanable que si tens dos oficis, n’has de triar un.

Tens previst tornar al sector musical? De quina forma?
Tinc moltes coses al cap i hauré d’anar prenent decisions ja.

A nivell música m’agradaria fer alguna cosa perquè jo he continuat fent cançons tots aquests anys, igual els dos primers anys no perquè no podia, com t’estava explicant abans, però després sí, no amb el ritme que portava abans en La Gossa, que era molt més seguit, però sí que he continuat fent coses i m’agradaria gravar-les i mostrar-les.

En altres àmbits també estic interessat en altres coses, però és cert que ara estic posant fi a açò de diputat, estic plantejant-me què faig de nou, i tampoc anunciaré res perquè no ho sé.

I per últim, per als nostàlgics de La Gossa Sorda i per als que no vos han vist mai en directe i hui en dia vos escolten: Podrem veure-vos algun dia de nou dalt de l’escenari?
Jo no ho sé. És una pregunta difícil perquè quan responc això, la gent es posa a escoltar i a buscar-li set peus al gat i si ha dit i no ho ha dit. Nosaltres continuem sent amics i no descartem res, ja veurem d’ací a uns anys. No és ni avant ni arrere, que després la gent diu “La Gossa tornarà perquè Nadal ha dit que”. Ja són set anys quasi, i sempre hem dit el mateix.

Igual estaria bé que en algun moment que tornarem. Però això no està damunt de la taula. Si algun dia ho férem, és una cosa que portaria molta feina darrere i ara mateix encara estic acabant aquesta etapa. Però bé, el que sí que sé és que estarem aquest 22 d’abril Àlex Seguí i jo a la plaça de bous donant suport als actes del 25 d’abril, i animant la gent a mobilitzar-se aquestes setmanes que venen i aquests mesos que venen. Es decideixen coses importants per al nostre futur. També trobe que és el tercer o quart, 25 d’abril, que participe des que m’ho vaig deixar això de La Gossa i la música i tal… és això de què t’ho deixes, però no t’ho acabes de deixar.